9 d'Octubre, muixerangues al cel

8 octubre 2019 06:00h
La Nova Muixeranga, a Castelló de la Ribera el 9 d'Octubre. Imatge d'arxiu. / JOANJO PUERTOS

Fa un mes que hem deixat enrere les celebracions de les marededéus trobades que tenen lloc al voltant del 8 de setembre en diverses poblacions valencianes, i en moltes d’elles s’han alçat torres humanes per honrar la patrona local. Localitats com Peníscola, Sueca, l’Alcúdia o Algemesí, la més coneguda i la més espectacular –no debades la Festa de la Mare de Déu de la Salut és Patrimoni Immaterial de la Humanitat–, han bastit construccions formades per cossos humans. El 8 de setembre era i és el dia tradicional de les muixerangues, per utilitzar el terme que gastem de manera majoritària per anomenar aquesta manifestació de la nostra cultura popular en un intent per unificar conceptes i denominacions diverses.

Això que ara ens sembla quelcom habitual gràcies a l’aparició de diverses colles muixerangueres al llarg i ample del País Valencià i que per a molta gent és una moda que molts pretenen polititzar no és més que la recuperació d’un fenomen cultural que en èpoques antigues va estar molt estés per tot el territori valencià. A les localitats esmentades en el paràgraf anterior caldria afegir altres “muixerangues tradicionals” que han perviscut fins els nostres dies, concretament el Ball de Varetes del Forcall, la Dansa guerrera de la Todolella i la Mojiganga de Titaigües. A més a més, sabem que en localitats com l’Olleria, Llíria, València, Gandia, Alzira, Silla, Cullera, Nules, Sogorb o Castelló de la Plana  es van fer muixerangues durant els segles XVIII i XIX i en alguns casos fins ben entrat el segle XX, com en el cas de Carcaixent.

I és que la Muixeranga és una tradició valenciana que arranca, almenys, del segle XVII, del que hom va anomenar com a Ball de Valencians, que constava d’unes danses i construccions humanes on primava l'element gimnàstic que finalitzava amb el bastiment d'una menuda estructura humana anomenada la torreta (també torre o campana), de tres o quatre pisos d'alçada. A partir d’aquest ball, la muixeranga va evolucionar fins convertir-se com la coneixem ara,  que ens fa vibrar i emocionar-nos. Es tracta d’una sèrie de balls, torres humanes o pujades (cadascuna amb el seu nom: Torreta, Alta, Sisena, Morera, Tomasina...) i quadres plàstics (L’Enterro, la Font…), majoritàriament acompanyades en les seues evolucions per la coneguda melodia de la Muixeranga d’Algemesí tocada amb dolçaina i tabal.

Encara hi ha una gran part de la població valenciana que desconeix aquesta part de la nostra cultura i de la nostra tradició festiva, i sovint la confonen amb els castells catalans. Cal dir, però, que les muixerangues són ben valencianes, i, de fet, el món casteller reconeix el seu origen en el Ball de Valencians i la Muixeranga sempre és honrada en veure-la com un dels seus antecedents. Com a exemple del que acabem de dir, en el Museu Casteller de Valls hi ha projectada una sala dedicada a la Muixeranga.

Com ja hem apuntat abans, en els darrers anys, sobretot des de la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat en 2011 de la festa de la mare de Déu de la salut d’Algemesí, hi ha hagut una eclosió de colles muixerangueres que ha omplert quasi tot el mapa comarcal valencià, des de Vinaròs a Alacant, o fins i tot més enllà del Sénia, a Barcelona. La majoria d’aquestes muixerangues faran actuacions i exhibicions el 9 d’Octubre, el dia que més muixerangues actuen, com era habitual antigament amb motiu de dies de celebracions, unint així la commemoració del naixement del poble valencià amb la tradició festiva i recuperació cultural. Si podeu anar a vore alguna de les moltes muixerangues que s’alçaran, feu-ho, estareu fent valenciania.

Enric Sorribes Roig


agermana't

Necessitem la teua ajuda per a fer econòmicament viable Diari La Veu. Si vols continuar informant-te en valencià, agermana't ara!

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next