(“A la tercera…” és l’origen del conte “Imaginacions!”, publicat dins el recull“A la colònia hidràulica i altres contes”, guanyador del XXIV Premi de Narrativa Vila de l’Ametlla de Mar)
La primera vegada que en vaig tenir notícia va ser en rebre la foto de grup amb l’empresa. En veure-la em vaig quedar glaçat. Jo era allà, entremig d’altres companys, i rere meu estava ella: una ombra negra, d’aparença amenaçadora, que sobresortia per damunt el meu cap i s’estenia pels costats com si pretengués encerclar-me.
Em vaig estar més de deu minuts contemplant-la amb aprensió i al final, vençut per la por angoixosa que m’envaïa, vaig estripar la fotografia en mil bocins i els vaig llençar com si em cremessin.
Quan a la nit li ho vaig comentar a la meva dona, amb l’esperança de trobar assossec en les seves paraules, em va dir que tot plegat eren imaginacions meves.
La segona vegada que en vaig tenir notícia va ser pocs dies després, a través del meu fill de cinc anys. Com cada nit, vaig entrar al dormitori per acotxar-lo i fer-li un petó. Així que em va veure els ulls se li ompliren de terror i va començar a xisclar amb un esgarip esfereïdor. Fins acabar plorant.
La meva dona va venir de seguida i després d’una estona, en comprovar que quan m’hi apropava el menut encara bramava més, va demanar-me que marxés de l’estança. En sortir ella vint minuts més tard, deixant el nen calmat i adormit, em va comentar que havia plorat perquè li feia por l’home fosc de darrere meu. De nou un garbuix de pors se’m van instal·lar a l’estómac i els pèls del clatell se’m van eriçar. Inquiet, li vaig confessar els meus temors. Però ella em va assegurar que tot plegat eren imaginacions de la criatura.
La tercera vegada que n’he tingut notícia ha estat aquest matí, en mirar-me al mirall. Darrere meu una ombra fosca i espessa semblava alçar-se’m per damunt i estenia les puntes com tentacles a la recerca d’una víctima. He notat el seu alè fètid i la gelor fúnebre i macabra de l’abraçada.
Ara… mort, fred, i ajagut al terra del lavabo, espero que entri la meva dona. A veure si encara té els nassos de dir-me que tot plegat només són imaginacions.
