À Punt Mèdia sostenible i necessària

16 juliol 2019 06:00h

El món occidental viu de ple en l’anomenada era de la informació. Disposar o no de la màxima informació possible, de manera ràpida, gairebé instantània, propera, precisa i fidedigna és clau i determinant a l’hora d’assolir objectius empresarials, econòmics, personals o polítics. Ara més que mai, doncs, la informació –i, per tant, la comunicació– és poder.

És necessari disposar de mitjans de comunicació en la llengua pròpia. Algunes societats deixen a mans del sector privat aquesta qüestió. Però, com bé sabem al País Valencià, només els poders públics poden garantir aquest dret. És per això que À Punt Mèdia, la radiotelevisió pública valenciana, és del tot imprescindible a casa nostra.

Perquè un mitjà de comunicació siga útil és indispensable una audiència sòlida i representativa. Per aconseguir aquesta audiència, el mitjà de comunicació ha de competir amb les mateixes condicions que la resta de mitjans de comunicació del seu entorn. Almenys, ha d'oferir una programació amb els mateixos estàndards de qualitat que els competidors. En cas contrari, l’eina comunicativa deixaria de ser útil per a l’objectiu perseguit.

És aquest el cas d’À Punt Mèdia? El modest pressupost de què ara disposa, 55 milions d’euros, és absolutament insuficient per a poder desplegar totes les seues potencialitats comunicatives. Només cal comparar-lo amb el pressupost de televisions com ara TV3 (225 milions d’euros), Euskal Televista (109,8 milions d’euros) o Canal Sur (137 milions d’euros). Si les televisions públiques del nostre entorn disposen d’aquests recursos, com es pretén competir amb els monstres privats que ocupen el nostre espai comunicatiu?

Sembla evident que el primer requisit perquè À Punt Mèdia puga realment funcionar és dotar-la dels recursos necessaris, d’acord amb els estàndards del nostre voltant. Cal que recordem que eixa és una obligació dels poders públics. Garantir drets costa diners. No hi ha cap dret, de fet, que siga gratuït. Al costat d’aquesta evidència, però, en trobem una altra: no hi ha cap societat moderna, avançada, democràtica i progressista que pose en dubte la necessitat d’invertir els recursos públics adequats per garantir el dret d’un espai comunicatiu en llengua pròpia. Bèlgica, Suïssa, Dinamarca, el Canadà o Finlàndia són només alguns exemples d’estats que garanteixen a les seues minories nacionals els màxims drets lingüístics, també en el camp dels mitjans de comunicació i l’audiovisual. Algunes de les comunitats lingüístiques de què parlem, per cert, són de menor quantia i importància social que la comunitat valencianoparlant.

És per tot això que la Plataforma per la Llengua vol mostrar tot el suport a l’activitat de la radiotelevisió pública valenciana À Punt Mèdia duta a terme fins ara i, alhora, denunciar la manca de recursos que pateix. Justament la persistència de la manca de recursos és la que pot posar en risc el futur de la radiotelevisió valenciana. És urgent que el nostre govern aposte fortament i sense reserves per À Punt Mèdia, i això passa per augmentar-ne el pressupost substancialment i de manera immediata.

Manuel Carceller Safont, delegat de la Plataforma per la Llengua País Valencià

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next