A qui assassinen els escriptors valencians?

Llibres del delicte publica una antologia amb onze relats negres per a ampliar els "accents" de la novel·la negra en català
16 juny 2019 06:00h
La corrupció política i urbanística així com la mort de personalitats com Rita Barberá defineixen les trames i temàtiques de bona part de la producció literària valenciana. / VIQUIPÈDIA

VALÈNCIA. Maten de manera diferent Núria Cadenes, Raquel Ricart, Vicent Usó que Donna Leon, Benjamin Black o Lorenzo Silva? Segurament no. Les eines amb què els personatges de cadascun dels escriptors elimina els dolents són bàsicament similars. Les diferències, entre els uns i els altres, són el lloc des d'on conten el món. Cada autor té la seua veu, estil i tècnica narrativa, però, en la novel·la negra contemporània que es fa al País Valencià hi ha una peculiaritat comuna. La corrupció política, la bombolla urbanística i, en bona mesura, la mort de Rita Barberá són contexts literaris que es repeteixen en les novel·les escrites en els últims mesos. 

"No sé si els autors valencians maten diferent o no", afirma l'escriptora Esperança Camps. Per a deixar morir, assassinar, disparar, degollar o pelar algú, "sempre literàriament", puntualitza Camps, només hi ha dues premisses: "Matar bé" i "que la història interesse al públic", assenyala la coordinadora i prologuista d'Assassins valencians, la darrera antologia que ha publicat recentment l'editorial catalana Llibres del delicte que recull els relats negres d'onze escriptors i escriptores valencians.

El recull Assassins valencians completa "el llibre gros de la negror més nostrada", escriu Camps en el pròleg. La manera valenciana "d'escriure negre" suma un "accent" més al gènere després que la mateixa editorial haja publicat en els últims anys altres antologies com Assassins de l'Ebre, Assassins del Camp, Assassins de Girona i Assassins de Ponent.

Camps va buscar la paritat en la tria i reflectir dues generacions d'escriptors valencians. / VIQUIPÈDIA

Camps i l'editor Marc Moreno han fet la tria d'onze escriptores i escriptors valencians seguint diferents criteris per a la selecció. "Buscava la paritat" entre els noms, però també "que hi haguera dues generacions representades", assenyala la coordinadora. A més, hi ha un tercer criteri que atorga a l'antologia un ingredient juganer. "Volia una combinació entre autors que fan negre habitualment i altres que no, per a invitar-los a fer-ho", afegeix l'escriptora i periodista.

La literatura negra valenciana té "una determinació" que caracteritza la creació de trames o la definició de personatges. Això es deu al fet que els autors "viuen als marges" des d'un punt de vista territorial. Eixa perifèria geogràfica "ens dona una certa facilitat" perquè "es veuen millor les coses que no quan estàs al centre". "Eixe esperit de resistència o d'estar un poc a l'expectativa o de veure què està passant al món fa escriure millor des de la perifèria", afegeix.

"Ací hi ha autors molt reeixits, que refresquen un poc el panorama literari en català", destaca Esperança Camps. L'antologia ressalta que la "negror literària valenciana s'ha consolidat com una de les fonts de producció més importants del país, amb autors de diversos perfils i una activitat important tant per qualitat com per quantitat".

La cara B d'aquesta musculatura literària valenciana és que "també són massa poc llegits", lamenta la també autora de Naufragi a la neu (Bromera, 2011), Enllà de la mar (Bromera, 2004), Eclipsi (Bromera, 2007) o Quan la lluna escampa els morts (Bromera, 2005). "A aquestes terres del sud la literatura en català té molt bona salut. Els autors fins i tot publiquen, però ara només falta que siguen llegits", escriu Esperança Camps en El comboi d'escriure des de la negror valenciana, que obri l'antologia.

Esperança Camps lamenta que al País Valencià "tot es duu a l'extrem" pel que fa a la literatura: "Es llig poc i es publica massa" però també "s'escriu millor" que a altres territoris de parla catalana. / DIARI LA VEU

"S'escriu millor des de la perifèria i, entre cometes, quasi diria que tens més llibertat per a fer-ho", destaca, però, la novel·la negra en català feta al País Valencià topa amb "la complicació d'arribar a certs mercats", recorda l'escriptora. Camps assenyala els índexs de lectura en llengua pròpia, "molt baixos respecte a la resta de territoris de parla comuna", i després el hàndicap de la distribució. "Es llig poc, es compren pocs llibres i probablement es publica massa. Ací baix arriba tots als extrems", resumeix. Tot i això, la prologuista lloa els "esforços que s'estan fent per al foment de la lectura en valencià", però, alerta que cal anar més enllà per a donar a conéixer els autors i les seues obres. En aquest sentit, publicar una antologia com Assassins valencians a Catalunya "pot ser una bona arrancada" perquè "sempre hi haurà algun lector a qui agrade algun dels relats i s'interesse per continuar llegint l'autor".

Així, Assassins valencians proposa les veus negrejades de Pasqual Alapont, Núria Cadenes, Mercè Climent, Jordi Colonques, Martí Domínguez, Àlan Greus, Anna Moner, Gemma Pasqual, Raquel Ricart, Javi Seser i Vicent Usó. Però, a qui assassinen els escriptors valencians? Hi ha dues temàtiques que d'alguna manera es repeteixen en els 11 relats on moren o maten personatges que tenen una correlació amb la realitat. Una seria la recreació de la mort de Rita Barberá, el traspàs de la qual recreen o els serveix d'inspiració per a bastir un relat negre novell, i l'altra és la corrupció, principalment la política, junt amb la bombolla immobiliària.

De fet, "això de Rita Barberá a mi també em va sorprendre quan em van arribar els relats", afirma Esperança Camps, qui reconeix que la va copsar que diverses narracions coincidiren en inspirar-se en l'exalcaldessa de València i el seu darrer àpat: un tros de truita de creïlles i un whisky, com fan Jordi Colonques amb Aquell rostre i Gemma Pasqual amb L'últim sopar. Hi ha una raó, justifica la coordinadora de l'antologia, com és que "al final els escriptors el que fem és explicar el món, a la nostra manera, però, expliquem el nostre món".

Per altra banda, Camps veu "normal" que els autors de novel·la negra "s'inspiren o beguen" de la bombolla immobiliària". Una "font" que tampoc no és nova. "Rafael Chirbes en la seua última època què escrivia?", pregunta retòricament l'escriptora. Al remat, davant el full en blanc, l'escriptor "conta el món i el que ens ha envoltat ha sigut molta podridura en els últims anys".

Fetitxistes com Confessions del Minotaure, d'Anna Moner; relacions impossibles com Blancaneus, de Raquel Ricart; la depredació de l'entorn rural per la rajola com Una taca al jardí, de Martí Domínguez; El carnisser, d'Àlan Greus, o Un assassí entre les bastides, de Jovi Sesser, són alguns dels onze assassinats valencians.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next