VALÈNCIA. Fa setmanes que les associacions agràries alerten que els preus de la fruita d’estiu s’estan desplomant. Ja a finals de maig, AVA-Asaja alertava que els productors trobaven moltes dificultats per a vendre el producte i que, quan troben comprador, o bé se’ls ofereix una cotització per davall dels costs de producció o bé se’ls brinda la possibilitat que entreguen la seua fruita al magatzem sense pactar cap preu previ.
Pocs dies després, la Unió de Llauradors alertava que els preus a l’inici de campanya eren un 60% més baixos que en l’inici de la temporada de l’any passat. En el cas de la nectarina, la mitjana de preu és un 67% inferior a la de l’any passat; la de la bresquilla, un 55%, i la de l’albercoc, un 55%.
Aquesta caiguda dels preus s’ha cobrat ja les primeres víctimes, quan fa menys d’un mes que la campanya de fruita d’estiu ha començat oficialment. Diversos agricultors de la Ribera han començat a arrancar els arbres del camp perquè amb els diners que trauen de vendre la collita no cobreixen costs de producció. Segons va explicar la cooperativa Sant Bernat de Carlet, una de les principals productores de fruita d’os al País Valencià, al diari Levante, la producció l’any vinent es reduirà en almenys un milió de quilos a causa de la tala d’arbres.
La campaña de #albaricoques ha tenido en Valencia unos precios de venta por debajo de los costes de producción e incluso se han quedado sin recoger. Las motosierras ya están haciendo ruido por los campos. El vídeo es de ayer, en un campo mío. La leña la voy a regalar. pic.twitter.com/m6ruw98Fre
— Caquis-Albaricoques (@caquispersimon) 22 de junio de 2019
Aquest és el cas concret d’un llaurador de la Ribera –que ha preferit mantindre l’anonimat– que ha començat a arrancar tots els albercoquers primerencs que tenia perquè les despeses de producció “són massa altes” i no pot cobrir costs. “L’any passat vaig haver de pagar per collir alguns quilos, i enguany no vull que em passe això”, assegura. Segons explica, el quilo d’albercocs es paga entre 40 i 50 euros al productor, i amb això no li arriba per a cobrir despeses de producció i jornals.
Segons explica, a ell li costa uns 50 cèntims produir un quilo de fruita i, si no el ven per almenys 90, no pot cobrir costs ni traure uns beneficis dignes pel seu treball. Assegura que el comerciant amb qui ell sempre ha tractat per a vendre la seua fruita li va assegurar que no podria traure un bon preu pels albercocs primerencs que li quedaven a l’arbre –que es cullenal maig– i va decidir arrancar la plantació.
L’any passat va vendre els albercocs per 31 o 32 cèntims –molt per baix del cost de producció– i enguany el comerciant li va dir que encara es vendria més barat. En aquest sentit, denuncia que, tot i que està prohibit des del mes de gener, els agricultors es continuen veient obligats a vendre ‘a resultes’. És a dir, els comerciants i les cooperatives –segons aquest llaurador– continuen emportant-se la fruita del camp sense pactar un preu amb l’agricultor.
“Qui coneix un lloc on el client s’emporta un producte sense pagar, i dient-li al venedor que ja li pagarà i que ja es veurà quants diners li dona? Doncs això és el que continua passant al camp”, assegura. En aquest sentit, acusa tant els comerciants com les cooperatives i lamenta que “un llaurador menut no és ningú per a imposar-se”. Així, lamenta que, segons la seua opinió, no s’hagen endurit els controls i les inspeccions per a evitar aquesta pràctica, molt estesa al camp valencià.
Segons explica, s’obliga el productor a vendre la fruita o bé ‘a resultes’ o bé a un preu fix amb el qual comerciants, cooperatives i distribució saben que no perdran diners. De vegades la producció s’acumula en les cooperatives o en les grans empreses i, quan la posen en venda, hi ha tanta que els supermercats i fruiteries ja no la paguen a bon preu, tot i que continuen cobrant-la cara al consumidor final.
Esperances posades en el caqui
Així, el productor té les esperances posades en els caquis que son pare va plantar “quan encara es venien molls”. Tot i que no es dedica en exclusiva a l’agricultura, reconeix que li agradaria seguir i també que els seus fills s’hi dedicaren algun dia, però creu que serà molt difícil.
En el cas del caqui, espera que la collita vaja bé, tot i que assegura que el veto de Rússia a les exportacions europees els està fent molt de mal. En aquest sentit, apel·la als polítics a prendre’s seriosament el problema del camp, però també insta els llauradors a unir-se per a plantar cara als problemes del camp.
Explica que els agricultors no estan units i, com que la majoria són xicotets productors, tenen massa producció per a vendre porta a porta o a fruiteries de barri, però poca per a ser decisius de manera individual davant els abusos que pateixen. No obstant això, considera que, tot i els entrebancs, l’agricultura té futur, però espera que no es deixe la producció en mans de grans empreses com, al seu entendre, s’ha deixat la distribució.
