Més enllà de la producció ecològica: el camp valencià vol ser reconegut com a socialment responsable

Els impulsors de l'Economia del Bé Comú al País Valencià s'alien amb la Unió de Llauradors per a fomentar la transformació de l'agricultura cap a un model respectuós amb l'entorn, el producte, els treballadors i el consumidor
/
9 desembre 2019 06:00h
Dos dels participants en el projecte han aconseguit el segell per a diferenciar els seus productes com a socialment responsables. / Captura del tràiler del projecte Camps del Bé Comú. / DIARI LA VEU

VALÈNCIA. Cada vegada són més les persones consumidores que es preocupen pels productes de proximitat; per com es conreen les fruites i verdures que mengen, i per l'alimentació i el tracte que reben els animals que produeixen la llet i els ous que després consumeixen. En definitiva, l'interés per l'agricultura i la ramaderia ecològica va en augment i la seua demanda també, especialment per la clientela estrangera, però també per la local.

Els productors valencians són conscients d'aquest canvi de paradigma i ja han començat a preparar-se perquè la revolució ecològica no els agafe desprevinguts. De fet, l'agricultura valenciana és una de les líders en producció ecològica a l'Estat i creix per damunt de la mitjana espanyola. Assumit i pràcticament superat el repte de la producció ecològica, el camp valencià fa un pas més i treballa per a convertir les seues explotacions –extensives– en socialment responsables.

L'objectiu és que l'agricultura i la ramaderia valenciana sàpiguen que poden convertir-se en respectuoses amb l'entorn, el medi ambient, el producte, el consumidor, els treballadors i, en definitiva, amb la societat, i com fer-ho. Per a aconseguir-ho compten amb una ferramenta potent: L'Economia del Bé Comú i la seua matriu. La Càtedra d'Economia del Bé Comú de la Universitat de València s'ha unit a l'Associació Valenciana per al Foment de l'Economia del Bé Comú i a la Unió de Llauradors per a fer les primeres passes cap a aquesta transformació. 

El projecte que porta en marxa diversos mesos i està dirigit per la professora Vanessa Campos consisteix a elaborar una espècie de llistat de condicions o requisits –conegut com a matriu del Bé Comú– adaptat al camp valencià que marca les pautes perquè un camp puga ser reconegut com a socialment responsable i, en última instància, puga aconseguir un segell que ho acredite.

Un projecte dissenyat a la universitat i perfeccionat al camp

"No es pot millorar un sector sense comptar amb el sector", assenyala Campos, i sota aquesta premissa s'ha desenvolupat tot el projecte. Tot i que s'ha dirigit des de la Universitat, concretament des de la Càtedra d'Economia del Bé Comú, s'ha fet sempre de la mà del Comité d'Agricultura Ecològica valencià (CAECV) i d'un grup de 15 agricultors i ramaders voluntaris de tot el País Valencià membres de la Unió de Llauradors.

20 productors van començar el projecte, però l'han acabat 15. / Captura del tràiler del projecte Camps del Bé Comú / DIARI LA VEU

El projecte, segons explica Campos, s'ha desenvolupat en tres fases. La primera, duta a terme íntegrament en l'àmbit universitari, ha consistit en una recerca d'indicadors per a conformar la matriu del bé comú. A través d'una recerca en bases de dades d'àmbit mundial, els investigadors de la càtedra van recollir els aspectes que es treballen en aquesta línia en tot el món.

El següent pas va consistir en un qüestionari realitzat a tècnics del CAEV, de la Unió de Llauradors i a productors de diferents tipus per a triar els indicadors que més s'adaptaven a la casuística del camp valencià. Després d'aquest garbellat es va crear la versió preliminar de la matriu.

En la segona fase es van crear grups de treball amb els productors voluntaris perquè començaren a avaluar, seguint la matriu, en quin punt del camí estaven per a esdevindre camps socialment responsables i quins aspectes podrien millorar amb certa velocitat. Segons explica Joanma Mesado, la persona que s'ha encarregat del projecte des de la Unió de Llauradors, alguns dels aspectes que avalua la matriu són la relació del productor amb les entitats financeres, la relació amb proveïdors i clients locals, i paga un jornal just als seus treballadors independentment del seu gènere, entre d'altres.

La tercera fase consisteix en el fet que els productors passen una avaluació peer. És a dir, s'avaluen els uns als altres la seua aplicació de la matriu. A continuació, l'Associació Valenciana de Foment de l'Economia del Bé Comú certifica aquesta avaluació com a primer pas per a, més endavant, passar una auditoria que els certifique.

De moment, cinc explotacions –tres de la demarcació de Castelló i dues de la d'Alacant– han obtingut el primer certificat de l'Associació.  Les explotacions són: Agricologia, de José Manuel Bisetto; la vinya ecològica de Miguel Poveda; Bioproducts; Horta de Rajolar, i Piben Fruits, segons ha explicat Maria Amigó, responsable de l'Associació Valenciana per al Foment de l'Economia del Bé Comú.

Contribució als objectius del desenvolupament sostenible

Segons explica Campos, un dels principals objectius del projecte és implantar la sostenibilitat econòmica, ambiental i social al camp valencià per a poder avançar-se als canvis que propiciarà el canvi climàtic. De fet, la professora remarca que un dels aspectes més gratificants de l'aplicació de la matriu del Bé Comú és veure que amb el que fan al seu dia, els productors contribueixen a assolir els objectius del desenvolupament sostenible.

Per a Campos, el següent pas a seguir és que els consumidors puguen trobar als punts de venda productes diferenciats amb el segell de socialment responsable i que el boca-orella aconseguisca que més agricultors i ramaders s'interessen per aquest model i l'apliquen.

 Vanessa Campos és la directora del projecte. /Captura del tràiler del projecte Camps del Bé Comú / DIARI LA VEU

Un projecte "il·lusionant" que obri espais al mercat

Joanma Mesado ha sigut la persona de la Unió de Llauradors encarregada de portar endavant la iniciativa i, tot i que reconeix que no ha sigut fàcil, sí que considera que l'aplicació de l'Economia del Bé Comú al camp "és un tema apassionant". També considera que el projecte ha sigut "molt il·lusionant", sobretot quan els productors s'adonen que obri un espai al mercat per als seus productes.

Entre les principals dificultats que es van trobar estava entendre la mecànica i sobretot la terminologia emprada per l'Economia del Bé Comú, un model que pensaven que era un poc "urbanita" i que xocaria amb el sector agrari, més "conservador". Però una vegada superades les primeres reticències i dificultats, el projecte ha sigut exitós. 

Mesado considera que, tot i que la proposta és molt interessant i els productors han entés que té un benefici directe per a ells, el projecte encara no és aplicable al conjunt del País Valencià. "Hi ha qui no podrà fer-ho mai per la tipologia d'explotació que té, però hi ha d'altres que sí que ho podran aplicar", explica. En aquest sentit, apunta que el model de l'Economia del Bé Comú no és compatible amb explotacions de caràcter intensiu. 

Assenyala que en el projecte han participat productors de tota mena: dones, homes, joves, gent més major, agricultors de secà, de regadiu i ramaders. En aquest punt, Mesado assenyala que els qui ja treballen en ecològic tenen més facilitat per a seguir la doctrina de l'Economia del Bé Comú, tot i que no és un requisit indispensable.

El que sí que cal, apunta, és ser agricultor o ramader professional. És a dir, a temps complet, perquè és l'única manera d'afrontar una transformació d'aquesta dimensió.

agermana't

Necessitem la teua ajuda per a fer econòmicament viable Diari La Veu. Si vols continuar informant-te en valencià, agermana't ara!

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next