L'agricultura i el medi rural eclipsen el programa de Mollà per a combatre l'emergència climàtica a les Corts

Durant la compareixença de la consellera s'han trobat a faltar les referències a projectes com l'ampliació del port i les obres de la V-21, que preocupen els col·lectius ecologistes
18 setembre 2019 19:00h
Mollà ha comparegut aquest dimecres a les Corts. / INMA CABALLER, EUROPA PRESS

VALÈNCIA. El ple de les Corts ha acollit aquest dimecres la compareixença de la consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Molla, en un debat on aquestes dues últimes àrees han quedat eclipsades per la resta i no han generat pràcticament reaccions.

La compareixença de Mollà ha començat, tal com ho va fer el Botànic 2, pintada de verd. La consellera ha insistit que el principal eix de treball del Consell és la transició ecològica i la lluita contra l'emergència climàtica, i ha rescatat dades com que el 10% de la població concentra el 50% de les emissions de diòxid de carboni. "Allà és on hem d'actuar, en els grans centres de producció i els nuclis de major consum", ha incidit.

Mollà ha afirmat que no ha vingut a "teoritzar", sinó a "programar". És per això que ha llistat les diferents mesures que la seua conselleria pretén posar en marxa per a "garantir la justícia social en el procés de transició ecològica" i aplicar "una fiscalitat climàtica justa". Entre elles, les dues lleis que haurà de desenvolupar al llarg de la legislatura: la de canvi climàtic i la de transició energètica.

Aquests temes, però, s'han anat dissolvent mentre avançava el debat. Les intervencions de l'oposició han deixat a banda el problema climàtic i s'han centrat en les àrees d'agricultura i medi rural, tan sols esguitades per qüestions com el recent tancament de platges o la gestió dels abocadors que, malgrat això, han sigut plantejades com a matèries disperses sense estar vinculades a l'eix mediambiental. 

A quasi dues setmanes que el Consell haja declarat l'emergència climàtica –fet que ha sigut recordat per la consellera– també s'han trobat a faltar les mencions per part de la consellera a les actuacions que preocupen especialment entre els col·lectius veïnals i ecologistes. Entre elles, l'ampliació nord del port de València, el pròxim PGOU d'Alboraia –que preveu la destrucció de vora 260.000 m2 d'horta– i l'ampliació de la V-21, motiu pel qual, en el mateix moment que Mollà compareixia, un grup de ciutadans es concentrava en el centenari Forn de Barraca per a evitar el seu enderrocament.

Ni l'oposició, ni tampoc els socis del Botànic han tret a relluir aquests aspectes durant les intervencions. Respecte a la protesta contra la V-21, el diputat d'Unides Podem Ferran Martínez sí que ha assenyalat –unes hores abans, en l'anterior compareixença– que aquests protestants estan "posant fets damunt la taula per a avançar en la transició ecològica". Més tard, ja durant el torn de Mollà, la diputada de Compromís Graciela Ferrer també ha mostrat la seua "solidaritat" amb les persones afectades "per una infraestructura innecessària", però aquestes mencions han quedat com un fet residual durant el debat. 

Una àrea en disputa

La falta d'interés en les àrees relacionades amb el canvi climàtic –en relació a la resta de temes depenents d'aquesta conselleria– que s'ha reflectit durant el debat a la cambra contrasta amb el tira i arronsa que van protagonitzar els partits del Botànic durant les negociacions per a formar govern. Tots ells desitjaven unes competències que es reparteixen per diferents conselleries –a més de la de Mollà, resulta important fixar-se en la de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, dirigida pel socialista Arcadi España– i a les quals Unides Podem tampoc no volia renunciar. 

El resultat va ser la famosa "vicepresidència verda" amb la qual es va fer Rubén Martínez Dalmau i que, durant la seua compareixença a les Corts de la setmana passada, l'oposició es va afanyar a ridiculitzar ressaltant que la majoria d'accions que pretenia portar endavant depenien dels departaments en mans de Mollà i España, precisament. No obstant això, la promesa que Dalmau exerciria la "coordinació" de les polítiques verdes del Consell va quedar plasmada al paper. 

La setmana passada va ser creada la Comissió Delegada de Transició Ecològica i Sostenibilitat, que haurà d'exercir aquesta coordinació i que estarà presidida per Dalmau i reunirà les conselleries i secretaries autonòmiques amb competències en Hisenda, Economia, Agricultura, Innovació, Política Territorial i Sanitat. Si funciona, tal com es va prometre a Unides Podem en el moment en què es va pactar el Botànic, s'haurà de comprovar mentre avança la seua marxa. 

D'altra banda, també queda pendent la creació de dos organismes que Mollà ha citat durant la seua compareixença: l'Agència Contra el Canvi Climàtic i l'Agència Valenciana d'Energia la direcció de les quals també es va prometre al partit morat. 

El camp i els transvasaments, principals preocupacions

El debat d'aquest dimarts s'ha centrat en gran part en la situació del camp valencià, que s'ha erigit com un dels principals punts de confrontació entre la consellera i els partits de l'oposició. En aquest sentit, la preocupació sobre els efectes del pacte de la Unió Europea amb el Mercosur i el control de plagues en els cultius valencians han sigut alguns dels temes destacats. 

La consellera, que ja s'havia mostrat critica amb el tractat comercial –malgrat que, pel que per ara es coneix, elimina més aranzels a les exportacions de cítrics que a les importacions–, ha assegurat que demanarà un informe sobre l'afectació que tinga sobre els cultius valencians i que s'assegurarà que hi haja reciprocitat en l'acord. D'altra banda, respecte a la problemàtica de les plagues ha proposat que el control es realitze als ports marítims, i no als magatzems, ja que aquesta segona opció genera problemes de localització i permet que les malalties agrícoles s'estenguen amb més facilitat.

Per la seua part, l'oposició ha centrat les crítiques en aspectes com la recent epidèmia de botulisme aviar que va causar la mort de vora 659 aus al Parc Natural de l'Albufera, així com de la gestió "negligent" del tancament de platges a causa del vessament d'aigües residuals pels abocaments de les sèquies o la instal·lació de cloradors a les platges, una iniciativa que veuen contrària als criteris mediambientals dels quals, suposadament, fa gala el Botànic. 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next