AGROSEGURO i "el compromiso con las lenguas"

5 març 2019 06:00h

Un amic que treballa a la Conselleria d’Agricultura em va dir un dia que en aquella administració el valencià era la llengua quotidiana i normal en la parla de la ciutadania. Així, per exemple, cal dir que els noms propis de camins, partides o poblacions mai no es poden traduir perquè són noms únics i singulars. Pocs casos són més clars que el de la toponímia per demostrar que el valencià és l’única llengua pròpia que identifica la gran majoria del nostre país.

Això explica per què l’any 2018 un ciutadà es va adreçar a la Plataforma per la Llengua demanant suport davant l’actitud de la mercantil AGROSEGURO. La documentació administrativa de les asseguradores vinculades amb l'Agrupación Española de Entidades Aseguradoras de los Seguros Agrarios Combinados S.A., com és el cas d’Agro Pelayo de València, sempre està escrita en castellà. En eixos papers podem trobar noms no oficials, com ara “Alcira” i “Carcagente”, o noms de comarques de pura fantasia, com és el cas de “Riberas del Júcar”.

AGROSEGURO i les empreses vinculades, com ara Agro Pelayo, obliden que el poble valencià té un Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana i que la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià estableix que la toponímia establerta pel Consell és la legal «a tots els efectes». Així, cal dir que no usar la toponímia oficial és un incompliment de la legalitat vigent.

Encara podríem afegir que la signatura de la Carta Europea, l’any 2001, per part de l’Estat Espanyol implica la promoció de l’ús de les llengües regionals i oficials del territori, en el nostre cas del valencià, tant en la vida pública com en la privada. En definitiva, tot el que hem exposat demostra que les normes legals lingüístiques també afecten les entitats privades, com ara l’entitat mercantil AGROSEGURO, i no únicament les institucions públiques.

El president de l’entitat AGROSEGURO, Ignacio Machetti, en la seua carta de resposta al suggeriment presentat per la Plataforma per la Llengua afirma que “existe un compromiso inequívoco por el respeto y el cumplimiento de la normativa reguladora del uso de las lenguas oficiales reconocidas en los Estatutos de Autonomía diferentes del castellano”.És curiós que tot això del “compromís inequívoc per l’ús de les llengües” AGROSEGURO ho comunique en una carta que està en castellà. Poc compromís demostra eixa actitud monolingüe.

Des de la Plataforma per la Llengua considerem que l’entitat AGROSEGURO, com a agrupació d’entitats asseguradores, com és el cas d’Agro Pelayo, no pot ignorar l’oficialitat del valencià. I, si cal, ha de fer saber a les entitats intermediàries que s’han d’usar les denominacions oficials en valencià de camins, partides, carrers i altres vies públiques, i també dels noms propis de pobles, ciutats i comarques. Tot això sí que demostraria un compromís per la llengua.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next