L'Ajuntament de Burjassot, condemnat per impedir que una regidora mantiguera el seu treball al consistori

El jutjat considera que el consistori ha vulnerat el dret fonamental de la dona demandant de participar en assumptes públics
22 setembre 2019 12:48h
La demandant va renunciar a la indemnització econòmica per danys i perjudicis que demanava al principi. / EUROPA PRESS

VALÈNCIA. El jutjat social número 13 de València ha condemnat a l'Ajuntament de la localitat valenciana de Burjassot per vulneració del dret fonamental a participar en els assumptes públics per no permetre que una treballadora de la corporació que va eixir elegida regidora en les passades eleccions municipals poguera mantindre el seu lloc mitjançant una excedència.

D'aquesta forma, el magistrat estima la demanda interposada per una edil de Burjassot, qui, després d'haver treballat com a monitora/controladora de les escoles esportives municipals mitjançant diversos contractes temporals va passar a ser –a través d'una regularització duta a terme per l'Ajuntament a instàncies de la Inspecció de Treball– personal indefinit no fix al març de 2017.

La demandant va renunciar a la indemnització econòmica per danys i perjudicis que demanava al principi perquè pretenia evidenciar que la pretensió no era els diners, sinó reivindicar el dret a ser regidora sense perdre la condició d'empleada pública.

Segons explica la resolució, a la qual ha tingut accés Europa Press, al maig de 2019, la demandant va eixir triada regidora. Mitjançant un escrit presentat al juny, va sol·licitar passar a situació d'excedència forçosa des de la data de la presa de possessió. No obstant això, se li va notificar que, segons l'acord del ple basat en un informe del secretari, es declarava causa d'incompatibilitat en quatre regidors, entre ells aquesta edil electa pel que havia d'optar, en el termini de deu dies, entre renunciar a la seua condició de regidora o abandonar el lloc de treball.

Una vegada estudiats els arguments de les parts, el jutge conclou que "sí que hi ha indicis d'una conducta per part de l'Ajuntament contrària al dret d'accés a càrrecs públics representatius, limitant-se la defensa de la corporació a remetre's a l'informe del secretari sense més al·legacions ni activitat probatòria".

De fet, apunta la sentència que en aquest informe s'al·ludeix a "unes resolucions judicials relatives a l'excedència voluntària del personal indefinit no fix i, fins i tot, s'arriba a afirmar que existeix una jurisprudència sobre aquest tema molt extensa sobre els indefinits no fixos i l'excedència voluntària per incompatibilitat però que no s'han trobat sentències sobre excedència forçosa per a exercir un càrrec electe per a aquest personal".

Per a resoldre la qüestió, el magistrat cita normatives com la de Règim Electoral General o l'Estatut dels Treballadors que, "si bé no defineix amb claredat el que ha d'entendre's com a càrrec públic que impossibilite l'assistència al treball, és evident que dins d'eixe concepte es troba el de ser regidor de l'Ajuntament on es presten els serveis laborals i així es pronuncia la doctrina judicial".

Agrega la resolució que "l'administració demandada no ha acreditat l'existència de causes suficients, reals i serioses, per a justificar la seua conducta, per la qual cosa, a la vista dels fets que es declaren provats i dels raonaments expressats en
els fonaments precedents i coincidint amb l'informe del ministeri fiscal, cal concloure, que  s'ha produït la vulneració dels drets fonamentals que s'al·leguen".

Nul·litat radical

En conseqüència, la interlocutòria decreta que la conducta de l'Ajuntament de Burjassot constitueix "una vulneració del dret fonamental a participar en els assumptes públics" pel que ordena "la nul·litat radical" de la seua actuació i ho condemna a estar i passar per aquesta declaració, al mateix temps que avala el dret de la regidora a romandre en situació d'excedència forçosa mentre ocupe el càrrec públic.

La sentència també recull que la demandant va renunciar a la reclamació per danys i perjudicis que demanava al principi, de 100.000 euros, perquè, segons expliquen a Europa Press fonts coneixedores, l'objectiu era fer veure que la pretensió no era els diners, sinó reivindicar el dret a ser regidora sense perdre la condició d'empleada pública.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next