Albert Boadella: "No hi ha comparació possible amb Catalunya, a València hi ha molt poc de fanatisme"

Actor
20 febrer 2019 06:00h
Albert Boadella duu, per última vegada, el seu espectacle 'El sermón del bufón' a València. / DANIEL GARCÍA-SALA

VALÈNCIA. Albert Boadella (Barcelona, 1943) torna a València de nou amb El sermón del bufón, una obra autobiogràfica on el fundador d'Els Joglars interpreta dos personatges, una mena de doctor Jekyll i el senyor Hyde.

L'obra es pot veure al Teatre Talia del 19 al 24 de febrer en una versió actualitzada perquè arribe pràcticament fins al present. Boadella repassa les experiències de la seua vida, posant l'accent en allò que l'interessa ressaltar de la relació del seu jo actor amb el seu altre ego real i com veu aquest la societat, els altres agents culturals i el món polític. De fet, El sermón del bufón conclou amb el seu nomenament com a president de Tabàrnia, encara que apareix com una "anècdota", va apuntar aquest dimarts durant la presentació de l'espectacle a València. Va semblar com si l'actor volguera restar-li importància a l'assumpte.

Boadella, en el seu retorn a la ciutat de València va reconéixer que "ja no tenia res a perdre" i rumia altres projectes una vegada acabe amb aquest bufó. Fet i fet, el barceloní ha fet principalment teatre, però, en els seus inicis va compartir elenc amb Ovidi Montllor a les ordres del cineasta valencià Carles Mira durant el rodatge de La portentosa vida del pare Vicent (1978).

Davall dels escenaris, és un fet que el català ha virat ideològicament. D'un esquerranisme evident, a formar part del naixement de Ciutadans en 2006. Quatre dècades abans de donar suport a Albert Rivera com a líder indiscutible del "partit de la ciutadania", Boadella va ser sotmés a un judici militar per representar La Torna, una obra on Els Joglars criticaven l'ajusticiament de l'anarquista Salvador Puig Antich. Empresonat per aquesta representació –juntament amb bona part de la companyia–, l'actor es va fugar de la càrcer i no va poder participar de la promoció de la primera pel·lícula del director valencià.

Boadella va actuar per primera vegada en 1967 a l'Ateneu Mercantil, quan aleshores la plaça era la del cabdill. "Des d'aleshores, pràcticament totes les meues obres han passat per aquí", una ciutat on ha viscut una "magnífica experiència" i compta amb un "públic fidel".

Enguany fa 41 anys que va aparéixer La portentosa vida del pare Vicent, de Carles Mira, en la qual vosté interpretava el paper de sant Vicent Ferrer. Quin record té d'aquella pel·lícula que va despertar l'oposició dels conservadors i catòlics valencians?

Em va semblar que era una pel·lícula transgressora sense voler-ho ser. No volia ser transgressora, però, ho va ser. Tinc el record d'un rodatge molt divertit perquè estava junt amb l'Ovidi Montllor, que ens passàvem moltes hores junts i fotíem unes animalades sensacionals. Recordo coses, bromes tremendes, ens vam dedicar, quasi bé diria, a sabotejar el rodatge. I, per tant, és un record molt de joventut, d'un moment de bogeria, de divertiment. Estem parlant de l'any 77 i en aquell moment Espanya obria els ulls i s'havia obert la llibertat. Tot anava junt.

"Segueixo fent el mateix que feia el pare Vicent, moralitzar la societat amb les seues idees". / DANIEL GARCÍA-SALA

Dels sermons que feia en La portentosa vida del pare Vicent a El sermón del bufón, què ha canviat? Perquè són sermons diametralment oposats.

No oblidem que al darrere d'un comediant hi ha algú que fa sermons, és a dir, el teatre sempre és un sermó. De vegades laic i altres religiós, tot i que, en general, en el teatre és un sermó laic. Però, hi ha un costat moralitzador. El que feia el pare Vicent era moralitzar la societat amb les seues idees i jo segueixo fent el mateix. Ara tinc unes idees que no són, segurament, les mateixes.

En El sermón del bufón afirma que "las mejores situaciones las he extraído de la realidad". La realitat també és que, a València, en els últims mesos, l'extrema dreta ha intentat boicotejar dos espectacles, un de Dani Mateo i un altre de la Revista Mongolia. Per què la seua obra no reflecteix també aquestos fets?

Podria reflectir aquests i molts altres. El sermón del bufón és una obra que dura una hora i quaranta minuts, quina realitat hauria de dir? Que l'extrema dreta boicoteja determinades coses? També boicoteja l'esquerra coses, no? O sigui, que hi ha un intent de coacció a la llibertat. Això és el que diu El sermón del bufón. Potser no anecdotitzo coses concretes, però sí que explico les coaccions a la llibertat, que són molt importants. Les coaccions a la llibertat no estan fetes des del punt de vista dels estats, que avui en dia mantenen més o menys les estructures per a una determinada llibertat d'expressió, sinó que estan fetes des de la ciutadania. Per exemple, que jo no pugui anar a una universitat catalana sense que se'm munti un ciri impressionant. Fins al punt que no se m'ocorre anar a una universitat. Això és claríssim. No és un problema de lleis, és un problema de la gent i del fet que el que hauria de ser el fòrum més ampli i més plural es converteix en una pandilla d'ultres.

"La llibertat d'expressió està feta per a protegir les coses que no ens agraden". / DANIEL GARCÍA-SALA

I dins d'aquesta empara de la llibertat d'expressió, què li sembla que s'haja jutjat Dani Mateo per mocar-se en una bandera?

Tothom està en dret, dins d'una cosa teatral i que no agredeixi físicament ningú, a fer el que li doni la gana, a dir el que pensa. Després, òbviament, hi haurà gent que s'emprenyarà i gent que ho trobarà fantàstic. Si em diu que aquest senyor no ha de tenir dret a fer això, li diré que llavors estaríem en una autèntica dictadura. Estem en una democràcia i aquest senyor té tot el dret a fer això. Una altra cosa és que a mi no m'agradi, però, la llibertat d'expressió està feta per a protegir les coses que no ens agraden a nosaltres.

És la segona vegada que duu El sermón del bufón a València, alguna vegada algú ha intentat impedir que vosté actue a la ciutat pel fet de fer teatre en castellà?

No, no m'he trobat mai amb aquesta qüestió. Suposo que si anés a Barcelona, sí.

Li ho pregunte perquè Toni Cantó insisteix que el govern del Botànic està fent del País Valencià una segona Catalunya. I el candidat de Ciutadans afirma que ell està vetat al Principat per fer teatre en castellà.

No hi ha comparació possible entre Catalunya i València. Aquí hi ha molt poc de fanatisme. I no d'ara, que ja és una qüestió directament més política, sinó des de sempre. Em refereixo al que són les estructures socials, que són molt diferents. València és una comunitat on existeix molta pluralitat, és a dir, que hi ha molt poc de fanatisme.

"Un president de la Generalitat corrupte segueix en llibertat i sense processar". / DANIEL GARCÍA-SALA

La realitat nodreix de temàtiques els seus espectacles, però, ha pensat mai dur al teatre la corrupció política valenciana?

M'ha interessat més la catalana. Perquè la catalana és una corrupció que no ha sortit a l'exterior. És una corrupció molt més perillosa que ha posat molt poca gent a la presó i que ha jutjat molt pocs. És més, un president de la Generalitat corrupte segueix en llibertat i sense processar. Un president de la Generalitat que va estar 25 anys de president. Aquesta realitat de corrupció em sembla moltíssim més greu encara que la de València, que, evidentment, existeix.

Dels últims quatre presidents valencians, tres han sigut imputats i també estan lliures.

Sí, però, han estat imputats. És que el senyor Pujol no està imputat. És que és molt més greu això. O sigui, la pitjor de les corrupcions és aquella que no hi ha ni imputació i, a Catalunya, hem viscut això d'una manera escandalosa. Al mateix Parlament de Catalunya s'ha acusat del 3% i es va haver de retirar perquè el senyor Mas li va dir que ho retirés perquè si no..., imagini's fins a quin punt. Per tant, m'interessa moltíssim més, si haig de fer alguna cosa, que no la faré, aquesta realitat catalana que no la valenciana.

"Hi ha una raó senzilla com és que vostè i jo ens estem entenent perfectament i suposo que vostè em parla en valencià". / DANIEL GARCÍA-SALA

Duu amb la representació d'El sermón del bufón quasi dos anys. Li veu projecció de futur a l'espectacle afegint-li més actualitat?

No, no, acabo aquí a València. Soc una persona que tinc més projectes. Per exemple, amb Els Joglars vaig fer 35 obres de creació pròpia, només vam repetir dues obres en una altra temporada. Mai he repetit una obra, sempre n'he tornat a fer una de nova.

Supose que no ha tingut cap problema per a entendre les preguntes que li he fet en valencià i que vosté ha respost en català. Parlem la mateixa llengua?

Sí.

Doncs, Toni Cantó, que també és bilingüe, està fent campanya a la Generalitat dient que no ho són. Encara que el seu cap de files, Albert Rivera, l'ha desdit assegurant que sí que es tracta de la mateixa llengua.

Hi ha una raó senzilla com és que vostè i jo ens estem entenent perfectament i suposo que vostè em parla en valencià, no?

Efectivament.

Doncs, no me n'havia assabentat (riu).

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next