VALÈNCIA. Albert Rivera va estar aquest dimarts de visita a València en el marc de la campanya electoral del 10N. Va ser en un míting poc convencional, més íntim i proper, una “trobada” en què van participar tres famílies de votants del partit al local de la discoteca Marina Beach. Un ambient relaxat –amb copes incloses– que va versar sobre el programa de mesures de Ciutadans adreçades a les famílies “com a base i motor de la societat”, però que va quedar eclipsat per la seua proposta més controvertida: regular els ventres de lloguer.
En aquesta línia, una de les famílies que van oferir testimoni va ser la de Carlos i Dani, que van reivindicar una mena de “dret a formar una família amb l’únic requisit de l’amor”. Un dret a formar una família –reconegut en la declaració de drets humans, per cert– que tenia trampa, ja que portava incorporat un suposat dret a tindre fills que cap legislació reconeix. En la seua aferrissada defensa, també van dedicar-se a criticar la presència d'”un feminisme ocult i subvencionat” que es dedica a “criticar i difamar” la gent que decideix complir el seu desig de tindre un fill recorrent als ventres de lloguer, una pràctica il·legal a l’estat espanyol.
Carlos i Dani van al·ludir a les seues dificultats –tampoc no van entrar a detallar quines havien sigut– per a acudir a l’adopció i van explicar com finalment van decidir contactar amb “una professora en un col·legi d’elit” a Chicago (els Estats Units) perquè gestara Carmen, una xiqueta de pocs anys també present a l’acte. “Que no mentisquen dient que abusem de les dones”, van asseverar, tot insistint que haver de sentir que recorrien a “ventres de lloguer” –preferien la denominació “gestació subrogada”– suposava per a ells un “insult terrible” i una “humiliació”. També van fer referència a una profunda preocupació pel bullying que podrien patir aquests infants a l’escola en cas que es difonguera entre els seus companys la idea que “són comprats”.
L’experiència de Carlos i Dani, que en cap cas van detallar quant van pagar per a tindre aquesta filla –malgrat que sí que van incidir que “no són milionaris” i que “molta gent demana crèdits o endeuta la casa” per a poder fer-ho– va servir a Rivera per a defensar una “llei de gestació subrogada altruista i garantista” per a “no posar traves als somnis de la gent”.
“Altruista i garantista” vol dir que evitaria aquesta llei que hi haguera una relació comercial entre les persones que volen un fill i la dona que el gesta? És una incògnita que no va arribar a resoldre, com tampoc no va resoldre com protegiria les dones que es pogueren veure abocades a llogar el seu ventre per necessitats econòmiques, com ocorre a Rússia, Ucraïna, Geòrgia i altres països als quals recorren les famílies espanyoles. Una dimensió totalment oblidada en el seu al·legat, més centrat en les penúries de “la gent que ha hagut d’hipotecar la seua casa” per a poder pagar el cost econòmic que una altra dona geste un nadó per a ells.
Per contra, Rivera va lamentar “l’absurda hipocresia” dels qui s’oposen a regular i normalitzar aquesta pràctica, que només hauria de requerir “dues condicions: una llar i molt d’amor”. Encara més, va situar la llei de gestació subrogada com el pas lògic després d’haver aprovat la llei del divorci, la de l’avortament o la del matrimoni homosexual. “Hi ha algun dret LGBTI més important que formar una família?” –és a dir, el “dret” a tindre un fill o filla–, va arribar a preguntar-se. De tots els que tenia al seu abast, no se li’n va ocórrer cap.
Més enllà d’aquesta qüestió, que va resultar central en l’acte, també hi van intervindre dues famílies més. Una d’elles monomarental, formada per Rosa i la seua filla Àgata, d’any i mig. L’altra, una família nombrosa formada per Patricia, Arturo i els seus tres fills. Ambdues van expressar les seues dificultats a l’hora de conciliar la vida laboral i la familiar, i la falta d’ajudes per part de l’Estat.
El líder de Ciutadans, que en tot moment va estar acompanyat de la cap de llista per València, María Muñoz, va llistar les seues propostes en aquesta matèria, algunes d’elles ben interessants. Per exemple, l’aprovació d’una “llei de famílies” que donara a les famílies monoparentals –li diem així, però el 80% són dones– els mateixos beneficis que a les famílies nombroses. Respecte de les famílies nombroses, que passaren a considerar-se com a tals a partir dels dos fills. I respecte de les famílies que ja eren considerades nombroses, que se’ls doblaren les ajudes fins als 2.400 euros a l’any, perquè “l’Estat ha de premiar qui té més fills”.
En matèria de conciliació, Rivera va proposar l’accés “gratuït i universal” a les escoles de 0 a 3 anys, a més d’estendre els permisos de paternitat i maternitat en tots dos casos als 16 mesos. I, adreçant-se al col·lectiu d’autònoms, un altre grup central del seu discurs, va plantejar una exempció de la quota durant 2 anys per als pares i mares, perquè “un país que estrangula els seus autònoms és un país sense futur”.
A més de les propostes programàtiques, la idea que es va tractar d’incorporar al míting –celebrat un dia després d’un debat electoral en què Rivera no va eixir molt ben parat– va ser la de la “remuntada” i el “Sí se puede“. Un lema, aquest últim, que quasi podria remetre més a Podem que a Ciutadans. Però, perquè ningú dubtara amb qui estava tractant, la formació taronja va sorprendre amb un cameo inesperat. Lucas, el gos que encara feia olor de llet –hi ha qui diu que era un doble, però tant se val–, va irrompre al final de l’acte per a deixar clar que, malgrat la ingratitud de les enquestes, Ciutadans no abandona la carrera del 10N.
