L'alemanya Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea

La candidata dels populars europeus ha sigut escollida amb majoria absoluta per 9 vots
16 juliol 2019 19:48h
L'aprovació de la seua candidatura ha penjat d'un fil quasi fins al moment de la votació. / ACN

BRUSSEL·LES. Llum verda del Parlament Europeu perquè Ursula von der Leyen esdevinga la pròxima presidenta de la Comissió Europea. Així ho ha avalat l'Eurocambra en una votació secreta en què la candidata proposada pels estats ha obtingut 383 vots positius d'un total de 747 eurodiputats amb dret a vot, superant per només 9 vots la majoria absoluta necessària (374). 

Hi han votat en contra 327 eurodiputats, 22 s'han abstingut i un ha sigut nul. L'alemanya dimitirà de l'actual càrrec de ministra de Defensa del govern alemany aquest mateix dimecres, tot i que no prendrà possessió de la presidència de la Comissió Europea fins a l'1 de novembre, quan Jean-Claude Juncker acaba el seu mandat. Serà la primera vegada en la història que una dona se situa al capdavant de l'executiu comunitari.

L'aprovació de la seua candidatura ha penjat d'un fil gairebé fins al moment de la votació, ja que l'únic grup que li havia garantit el seu suport de forma explícita des que els 28 van proposar-la per a succeir Juncker ha sigut el seu grup, el Partit Popular Europeu. Durant el debat del matí s'hi han sumat també els eurodiputats del Moviment 5 Stelle, que no estan inscrits en cap grup parlamentari.

Poc més d'una hora abans del vot els liberals també han confirmat que hi donarien suport mentre que els socialistes europeus, dividits al voltant del sentit del vot, han esperat fins a l'últim minut per anunciar que també votarien a favor seu com a grup. Amb tot, algunes delegacions socialistes, com l'alemanya i holandesa, han mostrat reticències cap a la candidata escollida pels estats.

Al seu torn, els conservadors euroescèptics han sigut l'únic grup que no han pronunciat clarament sobre el sentit del seu vot i d'aquesta manera han obert la porta a les especulacions sobre què han fet els eurodiputats del partit ultra que governa a Polònia, ja que el seu primer ministre ja va avalar Von der Leyen.

L'extrema dreta d'Identitat i Democràcia (on hi ha els partits de Salvini i Le Pen) i els Verds i l'Esquerra Unitària han votat en contra, segons han explicat els seus portaveus prèviament a la votació.

Europeista convençuda

La connexió de Von der Leyen amb Europa li ve des de menuda, tal com s'ha ocupat de recordar ella mateixa en els darrers dies i també en la intervenció d'aquest matí, amb un marcat to europeista. Nascuda el 1958 a Brussel·les, va anar a l'escola europea ubicada a la capital belga i posteriorment va fer el salt a Alemanya i a Londres, on va cursar estudis econòmics.

El 1980 va començar la carrera de Medicina i es va llicenciar set anys més tard. Després de doctorar-se va viure uns anys als Estats Units i després va retornar a Alemanya, on treballar al sector mèdic i econòmic.

La seua vinculació amb la CDU va començar als 90. Després d'ocupar diversos càrrecs a la Baixa Saxònia, Von der Leyen va anar escalant posicions fins a convertir-se en ministra d'Afers familiars, dones i joventut (2005 - 2009). Entre el 2009 i el 2013 es va ocupar de la cartera d'Afers Socials i Treball. Des del 2013 és la titular de Defensa del govern d'Angela Merkel, càrrec que deixarà aquest dimecres.

Camí fins a la presidència de la Comissió

Els estats van proposar el nom de Von der Leyen per ocupar la presidència de la Comissió el 2 de juliol, després de diverses negociacions infructuoses en què van acabar descartant la possibilitat de proposar cap dels 'spitzenkandidaten' per la manca de consens dels 28. El fet que no prosperaren els noms de Manfred Weber ni el de Frans Timmermans, aquest últim pel veto d'Hongria i Polònia, va ser rebut amb crítiques per part dels grups parlamentaris. Especialment per part dels socialistes, que s'han mostrat dividits durant els darrers quinze dies al voltant del suport o el rebuig a la candidatura de Von der Leyen.

El president del Parlament Europeu, David Sassoli, informarà ara al Consell del resultat de la votació convidant-lo a proposar juntament amb la presidenta electa de la Comissió els candidats per als diferents càrrecs comissaris.

Von der Leyen ja s'ha compromés en els darrers dies a formar un executiu totalment paritari en què la meitat de les carteres siguen en mans d'eurocomissàries i també ha expressat el seu desig perquè Frans Timmermans siga vicepresident primer de la Comissió i repetisca com a comissari encarregat de l'estat de dret. En l'acord per fer-la comissària, els estats també van incloure Josep Borrell com a alt representant de la diplomàcia europea.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next