VALÈNCIA. Alfonso Grau, que va ser vicealcalde de València durant el govern de Rita Barberà a l’Ajuntament de València, ha negat aquest dilluns haver rebut cap regal de l’empresari Urbano Catalán ni de Transvia i ha declarat, en el judici que se segueix contra ell per un presumpte delicte de blanqueig i suborn, que els dos rellotges de luxe que va retornar per a canviar-los per uns altres de més cars li’ls van regalar familiars en Nadal del 2010 i Reis del 2011, encara que s’ha negat a identificar-los per a no sotmetre’ls al “linxament mediàtic i social” que ell ha patit.
L’exvicealcalde de València s’ha assegut aquest dilluns en la banqueta acusat de blanqueig i suborn per suposadament acceptar dos rellotges de luxe d’un contractista de l’Ajuntament en 2010 i 2011, canviar-los per uns altres de més cars i pagar-ne la diferència. Juntament amb Grau, la secció segona de l’Audiència de València també jutja l’empresari Urbano Catalán, responsable de Transvia i Viajes Privilege.
Sobre aquest tema, Grau ha assegurat que ha vist alguna vegada en “algun lloc” a Catalán, però que no té amb ell “cap relació en absolut” i ha negat haver rebut d’ell cap regal. Per contra, ha argumentat que els dos rellotges objecte del judici van ser regals familiars que va retornar perquè no li agradaven i que els va canviar personalment perquè “no tenia res que ocultar”. “No hi ha suborn”, ha asseverat.
Això no obstant, un agent de la Unitat de Delictes Econòmics de la Guàrdia Civil va assegurar el passat 1 d’abril que Alfonso Grau va utilitzar rellotges adquirits en una cèntrica joieria de la ciutat per Urbano Catalán, empresari que es va fer amb diversos concursos de l’Ajuntament, com a “mètode de pagament” per a comprar rellotges de major quantia. A més, el director de serveis corporatius de la joieria Rabat va afirmar que Grau va retornar dos rellotges que prèviament havien sigut adquirits per l’empresari.
“Soc víctima d’una persecució mediàtica i social immisericorde i les entitats bancàries m’han tirat per risc reputacional i jo no faré que ningú de la meua família siga víctima a la mateixa persecució”, ha assenyalat per a justificar la seua negativa a revelar el nom del familiar que li va regalar els rellotges.
Així mateix, ha explicat que va pagar en efectiu la diferència dels rellotges amb els diners que aleshores guardava a la seua casa de les consultes mèdiques que passaven tant ell com la seua dona.
Juntament amb Grau, la secció segona de l’Audiència de València jutja l’empresari Urbano Catalán, responsable de Transvia i Viajes Privilege, que haurien resultat adjudicatàries d’un total de 16 contractes per un import de 2,5 milions entre 2006 i 2015. La Fiscalia Anticorrupció sol·licita per a Grau una pena de sis anys de presó i el pagament d’una multa de 75.000 euros, mentre que per a l’empresari reclama un any de presó per suborn.
Sobre aquest tema, Grau ha comentat que sabia que Transvia tenia contractes amb l’Ajuntament perquè ell formava part de la Junta de Govern i tots els concursos passaven per aquest òrgan. No obstant això, ha recalcat que ell “no va pressionar” i que no podia condicionar “res” perquè “no tenia ni competències ni l’autoritat”.
Grau, que també està investigat en el conegut com a cas Imelsa, ha apuntat que quan va prendre possessió a l’Ajuntament el 7 de juliol de 1995 se’l va advertir de la prohibició expressa de rebre regals i ha insistit que mai va acceptar cap obsequi ni de Transvia “ni de ningú” més enllà” d’una botella de vi o de xampany o una corbata”.
Per contra, ha assegurat que els dos rellotges objecte del judici van ser regals de familiars que va retornar perquè no li agradaven i, ha dit, també va retornar el 80% dels rellotges que li regalaven.
“Des del cas Nóos soc víctima d’una persecució mediàtica i social immisericorde i les entitats bancàries m’han tirat per risc reputacional i jo no faré a ningú de la meua família que siga víctima de la mateixa persecució. Què importa qui me’ls va regalar, si no va ser Catalán, no hi ha suborn”, ha assenyalat per a justificar la seua negativa a revelar a Fiscalia el nom del familiar que li va regalar els rellotges.
Grau ha apuntat que mai ha sigut un client amb compte ni de la joieria Rabat ni de cap altra encara que sí que anava a comprar coses perquè , ha comentat, “en aquella època m’agradaven els rellotges, però després d’aquesta experiència van deixar d’agradar-me”, ha relatat.
No obstant això, ha afirmat que no recordava les marques de tots els rellotges que tenia a casa, encara que sí recorda haver canviat al gener del 2012 l’original que li van regalar –un Piaget Pol de 11.575 euros, segons manté Fiscalia– per un Vachever Patrimony que va costar 16.825 euros. La diferència de 5.250 euros la va pagar en metàl·lic.
El 2010 va succeir “exactament el mateix” i creu recordar que fou perquè l’original que li van regalar estava defectuós. “Em van dir que me’l portaven a arreglar i vaig dir que no”, ha relatat. Va canviar, segons Fiscalia, un Brequet Cassique de 13.530 euros per un Lange de 25.680 euros.
Grau ha explicat que en aquests dos casos va acudir a la botiga sense el tiquet però amb la caixa i amb la garantia segellada per a fer la devolució i que els va canviar personalment perquè “no tenia res a ocultar”.
Diners de les consultes
Així mateix, ha explicat que va pagar en efectiu la diferència dels rellotges amb els diners que aleshores guardava a la seua casa de les consultes mèdiques que passaven tant ell com la seua dona. “Si l’import era més elevat, ens feien un xec i l’ingressàvem en el banc, però els diners de les consultes ens els portàvem sempre a casa i els teníem en una caixa de cabals”, ha afirmat. Llavors, declarava uns 130.000 euros anuals.
Així mateix, ha explicat que després de rebre la primera carta d’Hisenda es va personar en la joieria per a reclamar les factures i en una conversa “poc agradable” li van respondre que no les tenien, que això es portava des de Barcelona.
A més, ha aclarit que “amb tot el dolor del seu cor” va seguir el consell del seu assessor fiscal i va procedir a una regulació fiscal complementària pels diners en efectiu dels dos rellotges per a “comprar pau”, ja que com que era un càrrec públic podia implicar-li problemes. No obstant això, ha apuntat que ell ja havia tributat per eixos diners.
Grau ha comentat que ja no té aquests dos rellotges perquè els va vendre a través d’un mitjancer fins i tot perdent diners perquè li “reportaven mals records i disgustos”.
