VALÈNCIA. A poc més de 48 hores de l’obertura dels col·legis electorals, els candidats a la Presidència de la Generalitat van confrontar per última vegada idees i programes abans de les eleccions autonòmiques del 28 d’abril. En el debat de candidats organitzat per À Punt, les esquerres i les dretes van deixar clar als electors que les opcions de govern passen per una reedició del Botànic amb un acord de PSPV, Compromís i Unides Podem-Esquerra Unida –si calen els seus vots– o un pacte entre el Partit Popular i Ciutadans que, molt probablement, necessitaria el suport parlamentari del partit d’ultradreta Vox.
El debat va servir als cinc candidats, Ximo Puig, del PSPV; Mónica Oltra, de Compromís; Rubén Martínez Dalmau, d’Unides Podem-Esquerra Unida; Isabel Bonig, del PPCV, i Toni Cantó, de Ciutadans, per a fer un compendi de les mesures que durant la campanya han anat anunciant. Sobta que cap dels candidats es va reservar cap gran anunci per a un debat que va reunir milers de valencians i potencials electors davant la pantalla.
Tots els candidats van apostar per una estratègia conservadora. Sense discursos estridents ni pujades de to injustificades. Puig i Oltra van eixir per a tractar de consolidar la majoria que quasi totes les enquestes els atorguen. Martínez Dalmau, a l’estil de Pablo Iglesias, amb un to pedagògic per a tractar de sumar entre els indecisos de l’esquerra, i Cantó, amb una versió molt més moderada que en els actes de campanya. Bonig és la candidata que més va arriscar per a intentar capgirar les enquestes, sabedora que amb una suma de dretes és qui més opcions té per a succeir Ximo Puig.
Bonig es va mostrar còmoda en el cara a cara amb Puig –amb qui ha debatut pràcticament cada dijous durant els últims quatre anys. El candidat socialista, resolutiu en el debat. Oltra, contundent, pedagògica i propositiva. Cantó va demostrar que domina la posada en escena i sols Martínez Dalmau es va mostrar dubitatiu quan el candidat de Ciutadans li va trencar el discurs.
Molt probablement el debat no servirà per a decantar el vot de molts indecisos, però sí per a refermar les opinions de la parròquia de cada partit.
El format triat per la televisió pública valenciana va facilitar el dinamisme del debat. La possibilitat de prendre la paraula per part dels candidats sense haver de respectar un torn marcat per un sorteig previ va facilitar l’intercanvi d’opinions. També la possibilitat de repartir-se el temps marcat per a cadascun dels cinc blocs en què es va dividir el debat va impedir grans monòlegs. Potser els quatre minuts per candidat es van fer llargs per a tots els aspirants en el bloc sobre medi ambient i gestió del territori, moment que van aprofitar per a completar intervencions inacabades o respondre acusacions dels seus rivals polítics.
El Botànic fa pinya i Cs divideix l’atac
El debat va reproduir la dinàmica que ha caracteritzat el funcionament de les Corts en els últims quatre anys. El PSPV i Compromís, en aquest cas Puig i Oltra, van evitar el cara a cara i van fer pinya per a defensar la gestió del Botànic; Martínez Dalmau, com Podem a les Corts, va atacar la dreta i de tant en tant va estirar les orelles al PSPV, principalment, i a Compromís, i Cantó va dividir els atacs entre el PPCV i el Botànic.
Bonig va guanyar la partida al candidat de Ciutadans en el debat i va traslladar la imatge de ser l’alternativa a la Presidència d’un govern progressista.
Els candidats Bonig i Cantó van trobar en matèria econòmica i educativa els principals punts d’acord. PPCV i Cs van atacar la política lingüística del Consell i van retreure a Puig que la justícia ha tombat “quaranta vegades” l’intent “d’imposició lingüística” del Botànic.
Puig i Oltra van eixir ben parats del bloc de polítiques educatives, que va ser el cinqué i últim apartat del debat. El candidat del PSPV va refusar entrar a contestar les acusacions de Cantó, que el va acusar de deixar en mans dels “nacionalistes” el futur cedint Educació a Compromís, i Oltra va aprofitar els seus quatre minuts per a explicar les polítiques engegades pel Botànic i les proposades per a una segona legislatura.
El candidat socialista va ser contundent en la defensa del model plurilingüe del Consell. “Per què allò que és bo a Catalunya o a Galícia no ho és per a la Comunitat Valenciana”?, va preguntar Puig a Bonig i Cantó. El model lingüístic actual és aquell que Ciutadans va proposar a Catalunya amb uns mínims d’hores lectives per a les dues llengües oficials i l’anglés.
Martínez Dalmau, com a professor universitari, va reivindicar la necessitat d’implementar polítiques per a incentivar la investigació, alhora que va reivindicar que el valencià no constitueix “cap problema” per a la societat valenciana ni la “divideix”.
Ni Catalunya ni VOX
Malgrat que un dels blocs que es van tractar estava dedicat al finançament i al model d’Estat, el debat es va centrar en el territori valencià i no va quedar monopolitzat per la qüestió catalana –com sí que ha passat en els debats estatals celebrats en dies anteriors. Tampoc en el bloc dedicat a l’educació els partits de la dreta van posar massa èmfasi en el ‘catalanisme’, si bé sí que van qüestionar el model lingüístic.
Un altre absent en els discursos va ser VOX, que precisament aquest dijous a la nit celebrava un acte a València. Es detectava la seua presència entre línies en alguna intervenció, quan es va parlar de la ultradreta i dels pactes de govern amb aquesta, però no es va fer menció directa a ‘l’elefant a la sala’.
