MADRID. La Fiscalia Anticorrupció ha afirmat que l’expresident de Banc de València José Luis Olivas era “perfecte coneixedor” de la situació de l’entitat “per comunicació directa del supervisor i per la informació que anava tenint en els òrgans corporatius”.
La Fiscalia ha endurit aquest dilluns el seu relat sobre l’eixida a Borsa de Bankia, un “malson” basat en irregularitats “perfectament” conegudes pel seu expresident Rodrigo Rato i la resta d’executius, que “els operadors financers han volgut fer desaparéixer” per a minimitzar possibles responsabilitats.
Durant la seua intervenció davant la secció quarta de la sala penal de l’Audiència Nacional, la fiscal Carmen Launa ha defensat la seua tasca i ha assegurat que el fet d’haver afegit un presumpte delicte de falsedat comptable a la seua acusació final no vulnera cap dret, ja que “les defenses han sabut en tot moment del que se’ls acusava i de què havien de defensar-se”.
La representant del Ministeri Públic es referia així a la modificació de les seues conclusions el juliol passat, quan va presentar un nou escrit en el qual demana huit anys i mig de presó per a Rato per estafa a inversors i falsedat comptable. Pena sensiblement superior als cinc i sis anys de presó que sol·licita, respectivament, per a l’exvicepresident de Bankia José Luis Olivas i l’exconseller executiu José Manuel Fernández Norniella; mentre que el que fora número dos de l’entitat Francisco Verdú s’enfronta a entre sis i nou mesos de presó.
En la llista figuren altres deu persones, entre elles exintegrants dels comités d’auditoria del grup, com ara Miguel Ángel Soria o l’exdirector de riscs Ildefonso Sánchez Barcoj, així com l’interventor del banc, Sergio Durá, i el soci auditor Francisco Celma.
Encara que inicialment els exonerava, la Fiscalia els ha perfilat a tots com a cooperadors necessaris de les presumptes irregularitats, les quals creu acreditades “de forma contundent” després de nou mesos de proves.
“S’ha demostrat la importantíssima insuficiència dels sanejaments, la deficiència d’informació al mercat i la desaparició de la provisió genèrica”, ha indicat Launa, que ha insistit que l’entitat va oferir una imatge de l’eixida a borsa que no es corresponia amb la real.
Plantejades les qüestions processals, ha desgranat amb profusió cadascun dels indicis. En opinió de la fiscal, els directius de BFA-Bankia van ocultar la situació del grup des dels seus orígens, finals del 2010, període en el qual els acusats “sabien” que les cobertures de les quals disposaven “no eren les adequades” perquè es basaven en càlculs sobre informació disponible tres mesos abans.
No obstant això, a pesar que tant la direcció financera com els executius ara en la banqueta eren conscients que el nivell era “molt superior al setembre que al desembre”, no van actualitzar les xifres per a mostrar un major atractiu.
I és que d’haver-se comptabilitzat correctament, el banc s’hauria quedat “amb un patrimoni que no permetia cap operació”, en al·lusió a la posterior eixida a borsa de juliol del 2011.
Launa s’ha remés als informes dels perits cedits a la causa pel Banc d’Espanya i ha quantificat en 5.759 milions el dèficit de sanejaments que arrossegava BFA-Bankia. A això caldria sumar 663 milions d’euros més en deterioracions no registrades procedents de Banc de València, principal participant d’una de les set caixes del grup, Bancaixa.
Ferm en el seu to crític, Launa també ha al·ludit a l’actuació dels organismes públics, qualificant d'”inusual” els contrainformes amb els quals la Comissió Nacional dels Mercats de Valors (CNMV) i del mateix Banc d’Espanya han volgut “desvirtualitzar” el treball dels inspectors designats al cas.
“Tot el que va envoltar la constitució del grup BFA-Bankia i la seua eixida a borsa, fins a la dimissió de Rato i la nacionalització de l’entitat, va minar la credibilitat exterior de la nostra economia”, ha denunciat la fiscal, que ha lamentat que els “operadors financers” neguen aquest “malson”.
Raó per la qual ha posat en valor la labor com a garant de l’interés públic de la Fiscalia, els canvis de la qual no solament han respectat “els límits de l’acte d’obertura de judici oral”, sinó que, arran de les proves practicades, podia “haver anat més enllà, però no ho hem fet”. A petició de Launa, la sessió es reprendrà demà, de nou, amb l’informe d’Anticorrupció.
