Viatjant i llegint: rutes literàries
Àngels Jordà & Francesc Gisbert
Després de la bona acollida entre els lectors de La Veu del primer reportatge sobre les rutes literàries d’Enric Valor en “Llegint i viatjant”, toca continuar amb més propostes.
En aquesta ocasió, proposem un viatge a Alcoi partir de dues novel·les i un cantant. Les novel·les són Els lluitadors, de Francesc Gisbert i Júlia, d’Isabel Clara-Simó. I el cantant, com no, Ovidi Montllor. Anem a pams.
Des de la Coordinadora pel Valencià de l’Alcoià-Comtat, inauguràrem aquest projecte de difusió cultural amb una ruta literària basada en la novel·la Els lluitadors (edicions Bromera) de Francesc Gisbert. Un jove i prometedor escriptor que, passats els anys, s’ha consolidat com una de les veus més potents de les noves lletres valencianes. Alcoi, a pesar de la crisi industrial que viu a l’actualitat, pot presumir d’una nòmina admirable d’escriptors en actiu, amb noms com Isabel Clara-Simó, Silvestre Vilaplana, Francesc Bodí, Mercè Climent, Manel Rodríguez, Jordi Botella, Jordi Raül Verdú o Francesc Gisbert, entre altres.
Els lluitadors és una novel·la històrica que situa l’acció en l’època de principis de segle XX fins a la II República i la Guerra Civil. Uns anys tan convulsos com novel·lescos, era daurada de la ciutat d’Alcoi, que Gisbert evoca amb precisió, grapa i dinamisme. La novel·la té uns temes força actuals i que convé recordar: la lluita social dels treballadors, les desigualtats entre una classe obrera pobra i sense drets i una classe industrial que vivia en l’opulència; la supervivència i reivindicacions d’un poble que hagué d’aprendre a lluitar (com ara toca tornar a fer); l’esperit empresarial i la força de treball que va crear un poble impossible, centenars de fàbriques entre rius i barrancs; el contrast entre bellíssimes mansions modernistes i barris estrets de cases apinyades.
La ruta literària per l’Alcoi industrial i modernista recorre els escenaris de la novel·la i, alhora, els escenaris mítics de tota una època: els barris obrers del carrer Sant Nicolauet, a la part alta de la ciutat; les mansions modernistes i benestants de Sant Nicolau (la casa del Pavo, el Cercle Industrial); la plaça de Dins; el carrer Sant Francesc (on va viure el poeta Joan Valls); el palau Albors; els edificis senyorials de la Casa Mataix o Escaló; les fàbriques de Ferrándiz i Carbonell (actualment, el Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València). L’itinerari es completa amb la visita a un refugi antiaeri de la Guerra Civil, i pot reblar-se amb el museu arqueològic.
Aquesta ruta, a més de poder fer-la pel nostre compte, es convoca anualment. Actuen de guies l’autor, Francesc Gisbert, i l’historiador Lluís Vidal. La ruta també està pensada per a estudiants, un complement a la lectura d’
Els lluitadors o un reforç lúdic a les classes d’història contemporània.
És molt recomanable, si veniu a l’estiu, començar la ruta per la vesprada, quan declina el sol, i prendre un refresc a la plaça de Dins (una mentireta, granissat de llima i cafè licor, per exemple). I en acabant la passejada, sopar a qualsevol dels barets que proliferen pel carrerons del centre i que ofereixen les tares (tapes) alcoianes. El plànol que adjunten té la bondat d’aprofitar, perfectament, per fer la mateixa ruta si heu llegit la novel·la Júlia (Bromera) d’Isabel Clara-Simó.
La ruta per l’Alcoi industrial i modernista té un banda sonora incomparable: les cançons de l’Ovidi. Es tracta d’un itinerari, similar a l’anterior, que parteix d’un punt ja ineludible en una visita a la ciutat: el monument a l’artista, erigit per Antoni Miró, al recentment batejat passeig Ovidi Montllor del barri del Viaducte.
Si visiteu Alcoi i sou aficionats a caminar o a la bicicleta, teniu la Via Verda per l’antic traçat del tren Alcoi-Alacant fins al Racó de Sant Bonaventura i Els Canalons, on si no hi ha sequera, podeu remullar-vos els peus. Una excursió entre muntanyes, túnels i ponts. I no oblideu de pujar al parc natural de la Font Roja. El món es veu d’una altra manera, encarats a la serra de Mariola, amb el Montcabrer ataüllant al fons, darrere el Menejador i el Rontonar, i en rotgle, el Benicadell, l’Alfaro, la Safor, Almudaina i l’Aitana.
Trobareu més informació de les rutes i els díptics corresponents en els enllaços següents:
Àngels Jordà & Francesc Gisbert
