VIATJANT I LLEGINT IV: OTOS I LA RUTA DELS RELLOTGES
Francesc Gisbert
Otos és un poble de la Vall d’Albaida de cinc-cents habitants, bressolat pel Benicadell. La vida hi transcorre a un ritme especial, més pausat, més fàcil d’assaborir que a les ciutats.
Joan Olivares és un enamorat del seu poble i de les paraules. Una veu reconeguda i estimada pels lectors. La seua última novel·la, El metge del rei (Bromera), eixirà a la llum pròximament, després d’haver obtingut el Premi Enric Valor.
Antonio Miró
Si parlem de Joan Olivares, no és per la seua faceta d’escriptor, que ompliria moltes planes. Sinó per la de gnomista: constructor de rellotges de Sol. Si altres creen amb formes, colors, melodies o paraules, d’ell podem dir que també crea art amb el temps. Fa uns anys, va inaugurar Ca les Senyoretes, una casa rural que s’ha convertit en un referent turístic i cultural. Olivares, però, va voler anar un pas enllà. I ha dotat Otos d’un atractiu insospitat, per a incitar a la visita. Ha sabut combinar un paisatge privilegiat davant del Benicadell, una gastronomia excel·lent i una estada acollidora al restaurant i casa rural de Ca les Senyoretes, amb una proposta ben original: la ruta dels rellotges de Sol. Tot un exemple de com dinamitzar i posar en valor els nostres pobles des de la cultura i el patrimoni.
Armengol
Boix
La ruta dels rellotges de Sol ens proposa una passejada pels carrers d’Otos, singularitzats amb més d’una dotzena de rellotges de Sol emplaçats per tot el poble, obra d’artistes de la mida d’Andreu Alfaro, Arcadi Blasco, Elisa Martí, Rafael Armengol, Antoni Miró, Rafael Amorós, Manuel Boix o Artur Heras. La visita adquireix un caràcter literari davant el rellotge de sol dedicat a la memòria del veí més llegendari de la localitat, “El Gatet d’Otos”, protagonista de l’imaginari narratiu de Joan Olivares en la novel·la Pana Negra (Bromera) o en el conte El gatet d’Otos. El Benicadell (Bromera), escrit per a la campanya “Llegir en valencià”. I, alhora, guanya un tarannà històric i d’identitat nacional davant el rellotge dedicat a Joan Baptista Basset, que projecta l’ombra per assenyalar cada 25 d’abril. Si com va escriure el poeta Josep Piera, “la poesia són veus convertides en sons que diuen d’on venim, on anem i qui som”, aquest rellotge de sol és una veu de la consciència convertida en temps que ens recorda la nostra identitat.
Basset
La història oficial està plena de protagonistes que, amb el temps, adquireixen la categoria d’herois. I com tots els herois o antiherois, se’ls envolta d’una aureola de llegenda. Els pobles també compten amb els seus herois. Són els personatges populars. El destí d’un personatge popular és restar a poc a poc en l’oblit, a mesura que desapareixen les generacions que l’han conegut en persona. Les seues vivències no acostumen a posar-se per escrit ni a immortalitzar-se en llibres perdurables. Aquest semblava ser el cas del Gatet d’Otos. La memòria del Gatet, dels seus fets i de la seua desgràcia entrà a formar part de la història extraoficial de la cultura popular. No s’estudiava a les escoles. Però els avis d’Otos, les nits d’hivern, les vesprades de pluja, seien en rogle a la vora del foc amb els seus néts i els contaven les aventures d’un roder. D’un personatge que mantenia grans i menuts encaterinats, amb els ulls ben oberts i el cor en un pessic, que corria per tot el terme ataüllat des del Benicadell, temut pels rics i evocat amb simpatia pels desheretats.
El bandolerisme al País Valencià és un tema poc estudiat, en profunditat, llevat d’alguns estudis recents com ara La senda dels lladres, El robatori de Benimassot o Acabarem com Camot, de Manel Arcos (edicions Tívoli). Estudis i novel·les ens donen una visió gens idíl·lica del País Valencià del segle XIX, on les serres emparaven fugitius de la justícia que provaven de sobreviure al marge de la llei. Roders ben diferents dels actuals, que no habiten muntanyes solitàries sinó despatxos pretensiosos de bancs, empreses o administracions.
Per si vos animeu a fer la Ruta dels rellotges de Sol, vos deixem amb un tast de Pana Negra, la novel·la de Joan Olivares ambientada a Otos i a les terres el Benicadell:
“Per cartes que hem rebut de diversos pobles de la Vall d’Albaida, sabem que el Gatet d’Otos segueix vagant per aquell país.
Té consternats els seus habitants ja que quan necessita diners, s’apodera d’algú i no el deixa anar fins que la família no li fa efectiva la quantitat que ell requereix. Generalment, el Gatet va sol o amb un altre bandoler, i el seu armament es limita a un fusell retallat i una navalla. És objecte d’una activa persecució per part de la guàrdia civil, però en un territori tan intricat com aquell, evita amb facilitat els esforços d’una tropa que es veu impotent davant la seua astúcia i la seua agilitat felina”.
Interior Ca Senyoretes
Paisatge Benicadell
Bones lectures i passejades. La setmana que ve, més.
Trobareu més informació en:
Francesc Gisbert
