Viatjant i llegint - Llibres de motxilla

Gaudeix de nou d'uns dels articles de Viajant i llegint, publicat el passat 30/12/2014 en La Veu.

Hi ha llibres per a llegir asseguts i llibres per a dur de viatge, a la motxilla, i fullejar-los de tant en tant, quan fem una parada en el camí.
 
Un poble es defineix pels referents culturals que comparteix. Als valencians sempre ens ha constat identificar-nos amb algú o alguna cosa, més enllà del caràcter lúdic o festiu. L’estima al paisatge i a la terra és un dels pocs fonaments que pot servir d’element vertebrador d’una identitat intencionadament difusa. I alhora, ser el punt de partida i de trobada per avançar cap al coneixement d’altres valors que compartim.
 
Dediquem el nostre article a recordar-vos alguns llibres interessants, que convé tindre a la biblioteca personal i a la motxilla del pensament.
 
Comencem amb una pregunta: Quin és el primer nom que us ve al cap, si parlem de popularitzar l’estima a les plantes, a la natura i a les rutes etnobotàniques? La majoria coincidirem: Joan Pellicer. Uns el vam conèixer a les xarrades, altres el descobrírem pels cursos de formació, molts l’associen a la col·laboració amb el programa “Medi Ambient” de Canal 9, i no pocs haureu llegit o fullejat els seus llibres. Joan Pellicer era un apassionat de les plantes capaç d’encomanar aquesta passió a qui l’escoltava. A més dels tres volums del Costumari Botànic, una obra monumental i enciclopèdica, va publicar nombrosos llibres sobre el paisatge i la natura. Herbes medicinals al País Valencià, Herbari breu de la Safor, Castells de la Safor, De la Mariola a la mar: un viatge pel riu Serpis… La majoria són difícils de trobar, llevat del Costumari i Meravelles de Diània, publicades per Edicions del Bullent, i Flora pintoresca del País Valencià, en Tàndem.



 
Vídeo entrevista Joan Pellicer
 
D’igual manera com Enric Valor va rescatar la llengua i les rondalles, que per a molts eren una cosa sense importància per quotidiana, Joan Pellicer va redescobrir la cultura popular de les plantes. D’aquelles plantes que ens troben a la vora del camí, d’aquells arbres que estem cansats de veure als marges o als bancals. Però dels quals, en realitat, en sabem ben poc. Sovint, ni el nom. Amb un llenguatge que brollava del poble, arribava tant al poble com als estudiosos. Amb una llengua que naixia de les converses amb la gent senzilla dels llogarets i contrades per on trescava, ens contava històries de vells coneguts: el timó, la sàlvia, l’espígol, la falaguera… i ens explicava les utilitats medicinals, la història del nom, la millor època per a recol·lectar i tot un seguit de curiositats. Un tresor de saviesa que no fa molt, sabia tot el món, sense anar a escola. I que ara, amb allò de la modernor i el desarrelament, només recordaven els grans, en contacte amb la natura. Pellicer va contribuir a salvar una part de la nostra identitat, l’arxiu vivent dipositat en la cultura i la memòria de la gent gran. Els va rescatar i ens va ensenyar les joies que trobava, per a compartir-les i fer-nos conscients del seu valor.    
 
 
Una contribució més recent però igualment valuosa, és el llibre Herbari. Viure amb les plantes, publicat per Mètode (PUV), de Ferran Zurriaga i Daniel Climent. Zurriaga és un mestre d’escola enamorat de l’etnobotànica. I Daniel Climent és un altre divulgador, a qui és fàcil trobar enfilant-se pel Cabeçó d’Or o la font Roja, en excursions guiades, xarrades o cursos de formació, compartint la paraula amb qui vol escoltar-lo. Herbari és un llibre que ens recorda aspectes desconeguts per als urbanites sobre les plantes. Plantes tan quotidianes com el baladre, el llentiscle, l’albarzer, el margalló, l’aranyó o les figues de pala. Com també ens explica detalls de plantes cultivades, tan habituals a la nostra taula com desconegudes en profunditat, la garrofera, l’olivera, el magraner, la figuera, el codony, el caqui, la nespra, el lledoner o la tapera. Tot ben adobat d’explicacions clares i divulgatives amb fotografies de qualitat.
 
L’etnobotànica va unida al senderisme. I sobre senderisme també tenim alguns llibres remarcables. Em centraré només en un editat fa poc, Caminant pel País. Els caminsde la memòria (Perifèric). Des de la paraula de Josep Camilleri i la fotografia de Juanjo Bou, evoca aquells paisatges que queden gravats en la memòria, individual i col·lectiva: camins entre barrancs, panoràmiques espectaculars, cims esborronadors, ermites solitàries, arbres centenaris desafiant els elements… Una obra que forma part de la iniciativa que han posat en marxa un grup d’editorials del País Valencià: “Per Nadal, llegim llibres valencians”. Sembra Llibres, Andana, Perifèric i Onada han unit esforços per fer-se visibles a les llibreries, un fet ben bé heroic.
 
Tràiler de Caminant pel País  
 
Francesc Gisbert
 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat