Per les Valls d'Al-Azraq

Gaudeix de nou d'uns dels articles de Francesc Gisbert, publicat el passat 19/08/2015 en La Veu.

Francesc Gisbert, professor i escriptor

Vivim en un país on podem trobar parcs temàtics que són una ruïna i infraestructures multimilionàries que no utilitza ningú, auditoris que tomben de tos a pobles diminuts i urbanitzacions amb camps de golf enmig del major secarral. En canvi, tenim gran part del nostre patrimoni històric i arqueològic completament abandonat a la seua sort. És impossible valorar la nostra identitat si no coneixem i valorem, abans, la nostra història. Com és impossible atreure un turisme de qualitat si no els oferim alguna cosa diferent del sol i platja. És curiós que els països del nord d'Europa hagen estat pioners en la promoció del turisme cultural, tant a Europa com a les colònies, conscients que és una oportunitat de negoci excel·lent i una forma d'enfortir lligams.

Un exemple de terra carregada d'història, d'identitat i d'oblit és una de les contrades més apartades i misterioses del País Valencià. Són tres valls, la Vall de Gallinera i la Vall d'Alcalà (a la comarca de la Marina Alta) i la Vall de Perputxent (al Comtat), amb una història en comú: van ser el reialme d'Al-Azraq, l'últim cabdill àrab que plantà cara a Jaume I durant la conquista cristina.

La Vall de Gallinera s'estén entre muntanyes, a la vora del riu d'on pren el nom i d'una carretera tota revoltes per on van assaltant-nos llogarets de ressonàncies morisques: Benirrama, Benialí, Beniaia, Benissiva, la Carroja, Alpatró, Llombai, Binissili... Un llibre imprescindible per conéixer la història i els atractius és La Vall de Gallinera, per camins de moriscos i mallorquins, de Vicent Morera i Juanjo Ortolà. Si visiteu la Vall en època de cireres, vos en fareu un fart. I si hi aneu també en qualsevol altre moment, el fart serà de caminar i de paisatges esborronadors. I si, a més, hi voleu sojornar, no podeu deixar de passar per la casa rural El Castellot. I conéixer la seua cuina i el seus propietaris, Sílvia i Juanjo, dues persones excepcionals enamorades de la terra que vos deixaran un record inesborrable.
 

Al costat, separada per la serra, hi ha la Vall d'Alcalà. Temps era temps va tindre set poblacions: Alcalà de la Jovada, Beniaia, la Queriola, Benialí, Benixarco, la Roca i l'Adsúbia. Arran de l'expulsió dels moriscos algunes quedaren despoblades, com també va ocórrer amb la Vall de Gallinera. La Vall d'Alcalà va ser la capital d'Al-Azraq, el personatge més popular i evocat de la vall, senyor de castells inexpugnables i el pitjor malson de Jaume I.
 

J. Sellés

A la vall de Perputxent, en canvi, trobareu l'Orxa, on hi ha el castell de Perputxent, tot just a la vora de la via verda de l'antic ferrocaril Xitxarra entre Alcoi-Gandia, un exemple del patrimoni deixat caure. I també trobareu Beniarrés, als peus del Benicadell, porta d'entrada al mític barranc de l'Encantada, on de tard en tard s'hi apareix una princesa morisca amb castell emergent entre les aigües, un espectacle digne de presenciar. Aquestes valls i la seua història han estat novel·lades recentment per Just I. Sellés. Un projecte que va més enllà d'escriure una novel·la, Al-Azraq, el blau. Crònica de la conquesta de la Muntanya. La novel·la recrea la resistència musulmuna capitanejada per Al-Azraq durant la conquesta de Jaume I. Cal assenyalar que, com no podia ser d'altra manera, Jaume I no ix gens ben parat i això, potser, desoriente alguns lectors. Però és indubtable que l'obra, narrada com una crònica i amb la força de la primera persona per un dels personatges, recrea, des de la ficció i el mínim canemàs històric conegut, els patiments i les esperances, els somnis i les temences dels habitants d'aquelles terres i d'aquells castells. I per damunt de tot, som davant d'un fet insòlit: la literatura i la recreació d'un episodi històric es converteixen en pretext per a una campanya de divulgació i posada en valor del llibre i de la història poble a poble. No debades, Sellés difon la seua obra a colp de presentació, recorrent bona part dels pobles de les comarques on està ambientada la història, amb una espenta gens habitual, i l'acompanya d'una exposició de fotografia molt recomanable. En fer això, està omplint un buit, una necessitat que fins ara les administracions i la cultura oficial havien bandejat.
 

Penya Foradà, foto José Motilla

Fet i fet, si la narrativa històrica és un gènere amb bona salut, encara ho és més la narrativa morisca. Pensem en obres com Allah Akbar. El morisc, de Miquel Ferrà (reeditada recentment en la col·lecció "Esguard" de Bromera) o El cavall verd, de Joaquim Borrell (Bullent). El mallorquí Miquel Ferrà va escriure, amb aquella novel·la que és ja tot un clàssic, una història corprenedora sobre els moriscos valencians que ens trasllada des de la Vall d'Albaida a les llunyanes terres de Timbuctú. Borrell, altrament, crea uns personatges inoblidables, Ezme, la bruixa de la Vall de Laguar (Marina Alta), el seu enamorat, el jove soldat Martí Vallalta i el personatge col·lectiu de tot un poble: esperança i dissort dels últims moriscos.
 

 

La Vall de Gallinera: per camins de moriscos i mallorquins. Medi Ambient. Canal 9.
lavalldegallinera
 
Francesc Gisbert

Viatjant i llegint és una iniciativa de la Coordinadora pel Valencià de l'Alcoià-Comtat
(Escola Valenciana)

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat