Francesc Gisbert, professor i escriptor
Muro és un poble de la comarca del Comtat, a tocar de la serra de Mariola. L’escenari d’una nova ruta històrica i literària de Viatjant i llegint. L’edició inaugural, amb ruta guiada, tindrà lloc diumenge 28 de febrer, a les 11, davant de l’Ajuntament.
Si aneu a Muro, visiteu algun dels paratges naturals que l’envolten, com ara la Penya del Frare, els Fontanars, la font del Baladre i el Racó Llobet. Feu un volt pels llogarets veïns de Setla de Nunyes, Turballos o Benàmer. Entre el Montcabrer, el Benicadell i la Serrella, hi ha muntanya per a retrobar-vos amb el senderisme i poblets de ressonàncies morisques carregats d’història.
La ruta Muro Conta, una més del projecte de rutes que des de fa un temps anima la Coordinadora pel Valencià de l’Alcoià-Comtat, és urbana. Sense les costeres dels pobles veïns, Muro conserva alguns racons evocadors del barri antic. Podeu deixar-vos rodar pel carrer Sants de la Pedra, girar per l’església cap a la plaça del Matzem, on trobareu una fortalesa traslladada pedra a pedra, enfilar pel carrer Sant Vicent, vagarejar pels carrerons i assaborir el temps detingut vora la font de Sant Roc del 1707. Una font i un racó màgic, que ens descriu Mercè Climent en la novel·la juvenil Marc i el poder del temps (Onada):
En aquesta localitat, a partir d’ara Muro solament, hi ha un carrer llarg i costerut de voreres molt estretes, Sant Roc. Tan costerut és, que si per una d’aquelles gosàreu pujar-lo amb bicicleta, a meitat recorregut desistiríeu de l’intent i acabaríeu arrossegant peus i vehicle fins a dalt de tot. En la part més alta, abans d’arribar a la plaça, s’alcen dues enormes fonts de pedra. Estan d’esquenes l’una de l’altra, com si sempre hagueren estat renyides. La més propera al camí té quatre canonades per on raja neta, freda i incansable l’aigua. A la pica sempre se n’acumula formant un bassal. Sembla que el forat del fons no puga engolir tant de líquid. Els cavalls i els ases, cansats del treball de la jornada, acostumen a fer una parada per beure’n. L’altra font, paret contra paret, només té un doll d’aigua, també ben fresca, que assacia la set de les persones que pugen fins allí.
Si continueu fins a la plaça de Palau, vos sobtaran els dos edificis d’estil renaixentista. Un d’ells ara és la seu d’El Celler de la Muntanya, l’empresa que encapçala Juan Cascant amb el seu projecte exemplar per elaborar vi amb microvinyes, nascut a partir de l’economia del bé comú.
La ruta Muro Conta parla amb la boca dels poetes Joan Valls, Joan Jordà, Lluís Garcia i Joan Climent Fullana. Potser sentireu el mateix que Joan Valls, la primera vegada que va visitar el poble de son pare:
Açò que vaig a contar-vos va ocórrer a Muro –vila natal de mon pare, Batiste Valls, nat en 1882. Aleshores jo era un xiquet de 5 anys i, segons deien els majors prou eixerit i inquiet cara al món que acabava de inaugurar amb els ulls oberts, ben oberts a les coses de les persones que em voltaven. En la primavera d’aquell any realitzava, amarat d’il·lusió, el primer viatge al poble on mon pare visqué fins als catorze anys i on, amb un volenterós impuls per alliberar-se de les feixugues tasques del camp, emigrava a Gandia en aquell trenet “Xitxarra” que tants recorden. Ben prompte entrà en una barberia de la Ciutat Ducal i allí, després d’un cert temps d’aprenentatge.
Si haguérem d’esmentar un homenot contemporani de Muro, seria el mestre, poeta i activista Joan Jordà. La seua obra poètica, Mar d’alents (Tabarca-Marfil), posseeix el do admirable de la paraula clara i justa, plàstica i suggerent, des d’una gran senzillesa expressiva:
S’alça del cel al Sol
que des de Xàbia va aixafant
la son de vinyes i valls, i el vell
Comtat ja es troba tot dempeus,
la cara rentada i el cabell pentinat,
petits pobles abraats a la muntanya,
i vinguts a beure vora el riu.
que des de Xàbia va aixafant
la son de vinyes i valls, i el vell
Comtat ja es troba tot dempeus,
la cara rentada i el cabell pentinat,
petits pobles abraats a la muntanya,
i vinguts a beure vora el riu.
Posaré punt i final a l’article amb un altre poeta de la ruta, Lluís Garcia. Un poema que sintetiza l’esperit del projecte de les rutes literàries, al cap i a la fi, una excusa fer fer poble i redescobrir la nostra identitat com a valencians:
La meua terra
Estime la meua terra
no per la seua història
ni per la saviesa ni per l’art;
no perquè és rica i fóra gran,
l’estime perquè el pare i la mare,
m’ensenyaren;
l’estime per aquell riu
i aquell barranc
per aquell mas i aquell pinar,
per les hortes i els bancals
pels llogarets, de quan era infant;
Estime la meua terra
no per la seua història
ni per la saviesa ni per l’art;
no perquè és rica i fóra gran,
l’estime perquè el pare i la mare,
m’ensenyaren;
l’estime per aquell riu
i aquell barranc
per aquell mas i aquell pinar,
per les hortes i els bancals
pels llogarets, de quan era infant;
Francesc Gisbert
Viatjant i llegint és una iniciativa de la Coordinadora pel Valencià de l’Alcoià-Comtat
(Escola Valenciana)
Viatjant i llegint és una iniciativa de la Coordinadora pel Valencià de l’Alcoià-Comtat
(Escola Valenciana)
>
Vídeo promocional Serra de Mariola
Vídeo promocional Serra de Mariola
