La cuina de la Serra de Mariola és un llibre singular. D’entrada, per ser obra de mare i filla: Mila Valls (Cocentaina, 1956) és la cuinera, criada al caliu i els fogons de l’antic Hostalet de Cocentaina, un establiment mític de la vila. Mestressa de casa, actriu de teatre amateur, administrativa i agent de desenvolupament turístic local, sap un fum de receptes. Ana Valls (Cocentaina 1981) és l’escriptora, llicenciada en Comunicació Audiovisual. Ha exercit de periodista cultural en molts mitjans de comunicació, fonamentalment en RTVV. Actualment escriu sobre tendències en el diari Valencia Plaza, i es dedica a la comunicació corporativa i el màrqueting digital. En segon lloc, som davant d’un llibre singular perquè combina cuina, amb unes fotografies espectaculars de Siena Botella, i literatura, amb col·laboracions d’alguns dels nostres escriptors. Heus ací una breu entrevista:
Anna Valls: L’editorial valenciana Drassana, amb la qual tinc molta relació, té una col·lecció gastronòmica que està funcionant molt bé. La cuina del Cabanyal o La cuina de la Safor són dos dels seus best-sellers, i per això l’editorial volia continuar amb eixa línia. En conversacions amb els editors, i també per les seues visites al meu poble, Cocentaina, em van fer vore que el que jo considerava àpats normals (tostons, bajoques farcides, pericana, renyons de masero…) no ho eren. Tu te’n vas a València i no saben això ni què significa. I no només no és normal, sinó que és excepcional, i té una personalitat pròpia tan marcada que bé mereixia un llibre. Jo, tenint a casa la cuinera que tinc, de seguida vaig pensar que ma mare havia de formar part del projecte. I per això li vaig proposar a ella que ho férem juntes. Ara bé, una ha cuinat i l’altra ha escrit. Cadascuna a les seues coses.
A. V.: Ho explica l’historiador Vicent Baydal al pròleg. Parla de la seua experiència personal a la comarca. De com comença a conéixer la seua gastronomia i s’adona que és una meravella, i que malauradament és una gran desconeguda fora d’estes contrades. I també que les particularitats gastronòmiques de la Mariola han acabat determinant el caràcter dels seus habitants. Sovint passa que les coses més quotidianes, les que tenim més a mà, són les que més ens passen desapercebudes i ha de vindre algú de fora per a fer-nos-les valorar. I això és just el que pretenem amb el llibre: posar en valor la gastronomia de la zona i donar-la a conéixer a tothom.
A.V.: El meu menú ideal arrancaria amb una picadeta abundant, on no faltarien els tostons, els bolets de xop amb llonganissa, un espencat o uns bons alls durs casolans. Probablement també inclouria un trosset d’alguna coca salada com la de tomaca, la de dacsa o la de molletes. Com a plat fort em costaria escollir entre uns gaspatxos o un llomello a la taronja amb herbes. Però de postres tinc clar que triaria la coca de monjàvena. Ah, i sempre, sempre, sempre acabaria amb un herberet.
F.G.: Al llibre, no solament es parla de cuina. L’acompanyes de textos d’alguns dels nostres escriptors. Com ha estat aquesta col·laboració?
A. V.: Efectivament, no només és un llibre per a cuinar. També és per a llegir. I és que cada apartat va acompanyat d’un text “gastroliterari” que han escrit un grup de lletraferits de la zona de primer nivell: Silvestre Vilaplana, Sergi Castillo, Amàlia Garrigós, Francesc Gisbert, Pepe Sastre, Ivan Carbonell, Mercè Climent, Pep Jordà i Francesc Jover. Poesies, textos assagístics i de ficció, amb la gastronomia com a protagonista, que expliquen la relació de la comarca amb l’oli, el seu gust per les begudes espirituoses, la influència de la indústria i els Moros i Cristians en el receptari tradicional o les particularitats lingüístiques dels menjars de la Mariola, entre d’altres.
Viatjant i llegint és una iniciativa de la Coordinadora pel Valencià de l’Alcoià-Comtat
(Escola Valenciana)
