I ara, carrers? Si, tornarem sobre els colors i sobre els genèrics. Amb tot, tractem de mostrar la diversitat de la riquesa cultural que conté la toponímia, els noms de lloc. Per això anem espigolant, d’ací i d’allà.
Amb el temps posarem ordre en aquesta anarquia i farem cas d’allò que deia el professor Moreu ‘L’home és un animal classificador‘.
Us presentem els noms de tres carrers, la interpretació dels quals és, si més no, curiosa. Com sempre, si sabeu d’exemples que s’adiuen al tema… Endavant! Amb foto, si pot ser.
Quan parlem del Call, barri jueu o Jueria, ens ve al cap Girona
El seu Call Jueu…
(Foto acabadeta de coure. De la nostra corresponsal, aquesta vegada a Girona, Elvira Safont)
I aquells carrerons estrets coberts de volta
A Mallorca, però, hi ha molts pobles que ens regalen algun carrer del Call. Aquest és de Porreres.
I aquest rètol, també de Porreres, ens fa pensar si ‘calle’ i ‘call’ tenen a veure. Res d’això. Els que en saben ens diuen que call és l’adaptació llatina del mot hebreu qahal, amb el significat d’assemblea o reunió de la comunitat ; calle, ben altrament, prové de callis, pas estret.
A Xodos, el Callís, bellíssim pas i entrada, ens recorda el veí aragonés ‘callizo‘, carreró.
Tornem, però, a Mallorca; ara, a Ciutat. La presència de rètols de la Jueria ens parla, al costat del nom oficial, del carrer de la Sinagoga Nova…
I també del carrer de la Sinagoga Vella
I d’un carrer dels Jueus
Curiosament l’actual i oficial Carrer del Call, com ens comenta Gabriel Bibiloni al seu magnífic Els carrers de Palma, agafa el nom de l’antic Call Major, però resta al mateix límit d’aquest gran barri.
La corresponsal d’Imatgies a les comarques del nord, Elvira Safont, ens envia aquesta mostra del Carrer del Call de Barcelona.
I a València?
“És sensible, però, que la toponímia urbana actual no haja dedicat absolutament cap record a la Moreria valenciana, com tampoc no ho ha fet amb la Jueria; quasibé tots els valencians ignoren on es trobaven”
La Ciutat de València. Manuel Sanchis Guarner.
No és del tot veritat. Potser inconscientment, però en resta una mostra. El mateix autor i mestre, en parlar de la Jueria, ens diu…
“Per un carrer desaparegut que s’anomenava del Gall (segurament corrupció de la paraula Call)” Efectivament, el Call va esdevindre carrer del Gall i, en castellanitzar-lo, calle del Pollo.
Encara restava, però, un toc més de normalització. La calle del Pollo va esdevindre Carrer del Pollastre, no lluny (el veieu al fons) del carrer de la Mar.
De la Costa de la Pols
No fa massa, a IB3, el canal autonòmic de les Illes, vam veure un programa on parlaven del topònim i la seua falsa interpretació. Del carrer Sant Miquel a la Rambla davalla aquest carrer de la Ciutat Vella. Sembla que per aquesta cara de l’església baixava la costa Empedregada de Sant Miquel i, a l’altra banda, avui carrer d’Arabí, situaríem la costa de la Pols.
“La comissió retoladora de 1862 proposà el nom calle de Arabí i la de 1863, calle del Polvo. Es va optar per la primera proposta, i la costa de la Pols autèntica va ser titulada calle de Arabí, en memòria del metge d’aquest cognom que hi va viure” Els carrers de Palma. Gabriel Bibiloni.
No cal dir el sufocament dels veïns i feligresos de Sant Miquel si, a més del ‘polvo‘, hagueren afegit això de ‘cuesta‘.
El més curiós, però, segons que vam oir a IB3, és que ‘pols’ no era ‘polvo’ sinó polls, pollancres, xops. Es tractava doncs de la costa dels Polls, sense tindre res a veure, però, amb el Call valencià i el seu pollastre.
I de l’Amargura?
Com que sabem que no tots aplegueu a la fi de l’entrada, hem deixat l’amargura per al remat… d’aquest divendres.
Sempre havíem pensat, ignorants com som, que l’expressió ‘Em portes pel carrer de l’amargura’ era això, una expressió sense referents toponímics en la realitat. Vet aquí, però, que a Llucmajor vam trobar aquesta mostra.
També a Reus vam localitzar un carrer de l’Amargura. Aquest, però, s’acompanyava d’un centre mèdic, ni que només fóra per tindre’n cura.
Potser tinga a veure amb la Mare de Déu dels Dolors.
Veieu aquest enllaç del blog de Gabriel Bibiloni. bibiloni.cat/blog
I recordeu que podeu enviar les vostres col.laboracions a [email protected]
Col.laboracions
Hola Jesús, visite moltes vegades la teua pàgina Imatgies. La trobe interessant, sobretot els teus comentaris. Quan estava a València hi havia un carrer prop del mercat que la gent anomenava carrer del Tren, però el seu nom era carrer del Trench perquè van trencar la muralla per a donar-li eixida al carrer.
T’envie una foto que vaig fer al casc antic de Benidorm (la resta és un destarifo de poble) i em va cridar l’atenció la plaqueta de ceràmica decorada i, també, el nom del carrer.
Vinga, a seguir sorprenent-nos amb els arbres que es despullen i els noms dels carrers.
Un abraç Paco Membrado Guinot
