Enguany ha quedat ben palesa la significació d’aquest període, estació coneguda com a primavera d’hivern. Val a dir que sí, que també hem aprés això de la tardor i aquell literari autumne, mots que sumen i diuen; primavera d’hivern, però, s’adiu d’allò més a aquestes setmanes. Després d’una sequera extrema, la pluja ha reverdit el paisatge.
I, com que avui és Sant Miquel, recordem que també la santmiquelada o l’estiuet de Sant Miquel en són riques variants.
L’any passat també en déiem alguna cosa:
Fixeu-vos en la fotografia, on encara hi ha alguna argilaga seca per aquest agostejar propi l’estiu, i com ha reverdit el romer, altres argilagues, la coscollina, el coscoll…
La gent del camp, però, no sol parlar d’estacions que no siguen l’hivern i l’estiu. S’entén d’allò més bé amb referències festives: per Atzeneta del Maestrat solen dir “allà per la Pilarica” per a collir les ametles (enguany s’han avançat) i “a la Puríssima” per a les olives; a Almassora, fa molts anys, el curs s’iniciava “pel Roser“, ja a la tardor, cinc setmanes després d’allò que ens ha marcat enguany la consellera de Calor i Educació.
Les serves són pròpies d’aquest temps
Com ho són els codonys
i el codonyat
I també els bolets
http://imatgies.blogspot.com.es/2012/10/mocadorada-de-la-tardor.html
http://imatgies.blogspot.com.es/2012/10/mocadorada-de-la-tardor.html
I la vida és ben viva. Eruga d’Hyles livornica.
com sovint cantem de la primavera.
I és que l’aigua -ho deia Salvador del Tossalet- l’aigua és molt verda!
I creixen núgols d’eixos que diuen d’enclusa
El ginebre i la savina tornen a festejar, la boira acarona els tossals
I tots els bancals verdegen farcits de renadiu
I, cada matí, em saluda un núvol amb un daurat voraviu
El DCVB també parla de santmiquelada, una expressió semblant a allò que déiem de les referències festives i del santoral.
TARDOR f.
Estació de l’any compresa entre l’equinocci de setembre i el solstici de desembre; cast. otoño. No hi ha cosa millor que la herba que ve als prats a la tardor, Agustí Secr. 166. Los aucellets hi canten primavera y tardor, Verdaguer Idilis. Es una hermosa i tranquila | vesprada de la tardor, Llorente Versos, i, 232. L’augusta porta | oberta al vent de la tardor estava, Costa Poes. 49.
Refr.—a) «A la tardor, el dia porta espardenyes»: es diu perquè el dia a la tardor ja és curt (Empordà).—b) «La tardor porta tristor» (Blanes).—c) «Pluja de tardor, fa el millor saor» (BDC, xviii, 305).
Fon.: təɾðó (pir-or., Borredà, Gombreny); təɾðú (Perpinyà, Illa del Tec, Arles, Ribesaltes, Cotlliure, Oleta); taɾðó (Sort, Vall de Barravés, Organyà, Oliana). Aquestes són les localitats i comarques on hem recollit el mot tardor com a vocable viu i popular. Literàriament s’usa a totes les comarques, fins i tot al País Valencià i a les Balears, on el nom popular d’aquesta estació de l’any és primavera d’hivern (val.) o primavera de s’hivern (bal.).
Sinòn.: autumne (poètic), primavera d’hivern, santmiquelada.
Etim.: del llatí tardatiōne, ‘tardança’. La prova d’aquest origen és la forma tardaó existent en el català occidental. La grafia tardor amb -r final es funda en una confusió del sufix -ó procedent de -ōne i el sufix -ó procedent de -ōre. De totes maneres cal acceptar la grafia tardor com a arrelada dins la llengua literària, sobretot pel fet d’existir derivats com tardoral i tardorenc que ja tenen la r derivativa com si realment el mot tardor procedís d’un mot llatí acabat en -ōre.
Àngela Buj Alfara, dialectòloga i col·laboradora assídua d’Imatgies, ens facilita aquest mapeta del Montsià on veiem la riquesa que ens aporta la diversitat.
Altres enllaços d’Imatgies lligats a la Primavera d’hivern
