Dictats de natura (2) Tampoc els bancals obliden Sant Donís, dia dels enamorats sense Corte Inglés, 9 d’octubre d’un poble que agosteja.
Després d’agostejar, ho recordeu, de patir una sequera que va endormiscar els roures, encara Natura, enamorada de la gent que té a bé xerrar amb ella, regala una Mocadorada amb fruits de la tardor. Són arbres de secà i, sense pluja que els haja besat des del maig, diríeu que enguany no havien de quallar.
Però han guaitat, com cada any, per veure l’encant de la savina i, encara que menuts, se’ns ofereixen amb tots els colors del secà.
Tots els ulls miren, pocs observen, molt pocs hi veuen.(Sánchez Piñol)
Caldria afegir, però, que els mots són les ulleres agraïdes que corregeixen la nostra miopia en el paisatge. I, a mesura que sabem del bateig de cada cosa, a mesura que aprenem els noms, mirem amb uns altres ulls, observem millor, gaudim el que veiem.
Anoteu a ‘comentaris’, tot relacionant-los amb els guarismes rogets, el nom d’aquestos fruits, tret del coscoll, comestibles. Sí, perquè també aquestes bellotes, de la carrasca Dolça, de tan bones com són, es barataven per la mateixa quantitat d’olives. Així ens ho van contar, però d’això fa molts anys i avui no les plega ningú…, de moment.
Per a més informació sobre la Mocadorada
ca.wikipedia.org/wiki/Mocadorada
