El mas Nou, veí de Sant Bertomeu, a la serra del Boi (Vistabella del Maestrat)
Nou i vell, vella i nova, bategen un grapat de topònims. Difícil trobar un poble que no tinga un nom de lloc amb aquestos especificatius. De vegades, trobem el nou i el vell ben prop l’un de l’altre, marcant l’oposició temporal, sovint produïda per la necessitat de noves construccions (
mas de Benages Nou i
mas de Benages Vell). Més aviat sol ocórrer, però, que el ‘nou’ ens parle d’un lloc molt antic, això sí, recent en el seu moment. Vegeu sinó aquest mas secular, de cairells grossos, amb arcs al corral, refet només a la teulada i amb les parets badades.
Revisarem, en aquesta entrada, allò que en diuen microtopònims, i deixarem barris, pobles, ciutats i països per a la següent.
Podeu participar-hi enviant-nos fotografies que eixamplen aquesta entrada o conformen la següent. Vilanova, Vilavella, Poblenou, Llocnou…
La font Nova, al terme de Vistabella, no és tan nova; ens apareix ja en documents del 1634.
Al mas de l’Alberta hi ha una casa separada, construïda després del carròs de cases que veieu a la dreta, la casa Nova.
Una serrada batejada per la novetat d’un element, la Paret Nova. També localitzem la serrada Vella, l’artiga Nova, el bancal Nou… Qualsevol element de la muntanya, més o menys antropitzat, podríem trobar-lo, amb un dels dos qualificatius, per molts pobles de l’interior.
El fet d’artigar coscollars com aquest, extreure’n la pedra i fer-ne les parets o ribassos, abancalar la terra… ha estat una feina secular. Quan, com en aquest cas, s’ha realitzat dins el mas que ja tenia altres bancals batejats, ben bé podia rebre el nom de la Terra Nova (Atzeneta del Maestrat). També, segurament amb feinades diferents com ara arrabassar, reomplir…, s’aconsegueixen les Terres Noves (Albalat de la Ribera o Cullera). A Rossell trobem les Terres Velles.
Mentre baixem ca a la Plana, vora carretera, trobem diversos exemples d‘hostal Nou, aquest a les Crebades, partida coneguda popularment com els Hostals.
Si no més vell més antic és aquest magnífic hostal Nou del terme de Cinctorres, construït al XVII, després d’haver-se cremat ‘el vell’.
En aplegar a la Plana, el reg mana.
A Almassora, els partidors Nous, vorejats per la séquia de la Malafa, divideixen l’ample braç del Rector en tres noves séquies: la del Batà, el partidor del Mig i la Tarongera.
Més al sud, a la Ribera Alta, trobem la séquia Vella (l’Alcúdia) i la séquia Nova (Real de Montroi)
Partidor Vell de les séquies de Castelló i Almassora, abans que al 1790 es construïra la Casa de les Reixes. Actualment divideix la séquia del Molins i la de l’Estret.
Aquesta carretera uneix, recta com un fil, Almassora i el Grau. Refeta un parell de vegades i amb denominacions classificatòries, com ara CV-183, encara és coneguda per molts almassorins com la carretera Nova. Al cap i a la fi, no han deixat de renovar-la (la foto, de Maria Pesudo, és dels anys cinquanta). Xeraco, poble unit a Almassora ni que siga per l’almacén de Martinavarro, conté una carretera Vella.
El camí Vell de Borriana, abans molt trafegat i avui esdevingut camí rural que, des d’Almassora, mor al riu Millars. Ben bonic pel joc de mots és el camí Vell de Bellreguard (Gandia)