Carrers (10) Els genèrics-3 i Tautologies

31 gener 2015 01:00h
La Rambla, Mallorca
 
Els genèrics urbans ens han donat tres entrades: Genèrics-1  http://goo.gl/71SbkU  atzucac, avinguda, baixada, calçada, carrer, carrera, carreró, carreronet, cobert, cobertís, costera, costereta, davallada, escaleta, glorieta, muntada;  Genèrics-2  http://goo.gl/xVrWHm  passatge, passeig, passejada, pati, plaça, placeta i pujada i, avui, Genèrics-3, rambla, raval, riera, ronda, senda, torrent, travessera, travessia, via i volta. A més, completem aquesta darrera entrada referida als genèrics dels carrers amb tautologies urbanes, com ara carrer del Carreró. Sobre les tautologies toponímiques ja vam dedicar http://goo.gl/OAhd9u
 
Recordem que cada nou genèric és definit a partir del DIEC2 o del DNV.
 
R
 

 
Rambla. Passeig d'una població. Passeig fet al llit d'una antiga rambla o riera.   la Rambla, a Ciutat de Mallorca, com veiem en el següent cartell és coincident amb la segona accepció.
 
 
A més de la coincidència de l'aplec dels dos carrers, també a Mallorca trobàvem aquell torrent de sa Riera explicat a les tautologies. http://goo.gl/OAhd9u
 

 
Les Rambles, sens dubte el carrer més emblemàtic de Barcelona. 
 
 
En plural perquè hi trobem un seguit de rambles: rambla de Canaletes (vora la font d'on pren el nom),  rambla dels Estudis (per l'Estudi General o Universitat, suprimida per Felip V), rambla de les Flors (l'únic lloc on es venien flors al segle XIX), rambla del Centre o de Caputxins (pel convent) i rambla de Santa Mònica (parròquia) ja vora el port.
 
 
També a Barcelona, a Gràcia, aquesta rambla de Prat, que no és 'del' Prat sinó d'un senyor, Joaquim de Prat.
 
Raval. Part d'una població que està o havia estat extramurs. Barri situat als afores. 
 
No es tracta de cap tipificació clara de via urbana, però són molts els carrers que n'han pres el nom, tot substituint carrer del Raval de... Possiblemet quan el raval queda reduït a un sol carrer. Ja en parlàvem a http://goo.gl/nWJSJH
 
 
La raval de Santa Llúcia (Xert), femení
 

 
Raval de Sant Joan (Vistabella del Maestrat) masculí.
 
Riera. Imaginem que 'riera', com 'rambla' i 'torrent', i més prop, barranc,  han esdevingut carrers situats damunt antics cursos intermitents d'aigua.


 
 La riera d'Escuder és un carrer de Sants que ens ha tramés la corresponsal a Barcelona, Elvira Safont. Ca n'Escuder era una antiga casa de pagés d'aquesta zona.

Ronda. Via de circulació que volta totalment o parcialment una població, tot enllaçant les carreteres que hi aflueixen.
 
 
La ronda del Remei volta parcialment el poble d'Alcanar per ponent, al temps que ens porta a l'ermita d'aquest poble del Montsià. (foto d'Àngela Buj)
 

 
A Barcelona Sant Antoni té de tot, o quasi, raval, travessia i ronda de Sant Antoni. (foto d'Elvira safont) 
 
Senda.  Sendera, camí estret per a vianants. No apareix en cap dels diccionaris com a via urbana però, com ja ens comentava Antoni Garcia Osuna amb el terme carrera, el creixement de les grans ciutats ocupen espais rurals i fan seus els genèrics del camp. Potser, rambla, riera i torrent, com a genèrics urbans, caldria entendre'ls així.
 

 
"La senda de l'Aire venia des d'Alboraia per juntar-se prop del pont de la Trinitat" (foto i aportació de Garcia Osuna)
 

 
"La senda de la Capelleta, dins del barri de la Malva-rosa" També Garcia Osuna ens parla de la senda d'Orriols.
 
Torrent.Ni el DNV ni el DIEC2 contemplen cap accepció urbana de torrent, sinònim de riera, barranc i rambla. Només aquesta darrera, però, ha pres la significació urbana semblant a passeig.
 

 
 Aquest torrent de Can Mantega es troba al barri de Sants, també a Barcelona (foto d'Elvira Safont)
 
Travessera. Carrer transversal a altres dos en el casc urbà d'una població. Carrer que travessa un barri.
 

 
A Bocairent, la travessera de l'Abadia
 

 
La travessera de Gràcia, a Barcelona, sí que sembla travessar el barri, com ho defineix el DIEC (foto d'Elvira Safont)
 
Travessia. Carrer travesser, especialment entre dos més importants. Tot i la subtilesa que diferencia travessia i travessera, sovint coincideixen en la descripció, com també travessa i travesseret, altres variants que afegirem.
 

 
La travessia de Sant Cristòfol, a Atzeneta del Maestrat, uneix els carrers de Loreto i les Useres. 
 

 
A Gràcia, on ja trobàvem la travessera que creua el barri, ens apareix aquesta travessia de Sant Antoni.
 

 
La Diagonal, el Paral.lel, la Meridiana... i tantes vies a l'Eixample barceloní. la foto correspon a una de les maquetes d'aquell Fòrum
 
Via. Camí d'una certa amplària i importància (DIEC) Calçada construïda per a la circulació rodada (DNV)
 

 
La via Laietana fou construïda el 1879 per comunicar ràpidament l'Eixample amb el port de Barcelona.(foto d'Albert Bernat)
 

 
A Cornellà, aquesta via d'Enllaç sembla definir amb l'especificatiu la funció de la via.(foto d'Elvira)
 

 
Amb els seus 8 quilòmetres, la Gran Via de les Corts Catalanes és el carrer més llarg de l'Estat. De punta a punta de Barcelona, des de l'Hospitalet de Llobregat al límit amb Sant Adrià de Besòs.

Volta. Tampoc té un sentit recte dins la trama urbana; són restes d'antics camins rurals. (Garcia Osuna)
 

 
"La volta del Rossinyol representa una senda que molt sinuosa creuava des del pont de la Trinitat al camí de Benimaclet" A.Garcia Osuna
 
Tautologies
 
No podem parlar clarament de tautologies com ho féiem a http://goo.gl/OAhd9u  però sí de la tendència d'acompanyar molts genèrics vials amb el genèric-base 'carrer'. Mostrem diversos exemples.
 

 
Sembla que no hi havia prou en posar la Costera
 

 
Cobert ens va aparèixer com a genèric a Tremp i 'cobertís' potser ho fóra a la València antiga. Ara hi ha dos carrers que ens ho recorden
 

 
Carrer del Cobertís dels Brodadors i carrer del Cobertís de Sant Tomàs (aquesta darrera ens la va trametre Garcia Osuna)
 

 
Més que tautologia o redundància, a Xert trobem aquesta doble denominació, l'oficial carrer del Forn i la popular, amb l'article com cal, lo Carreró
 
 
A Torís vam localitzar aquest carrer subida Castillo híbrid amb por a les preposicions i als articles que afegeix a la pujada (subida ) el carrer

 
Al Cap i Casal trobem aquest redundant carrer del Carreró (foto d'Antoni Garcia)
 
 
A Montserrat (la Vall dels Alcalans) aquest carrer de la Travessia
 

 

 
Tot i que siga redundant, és tan bonic que ho té tot perdonat. Carrer del Travesseret, a la Vila Joiosa.
 

 
Després que l'amic Garcia Osuna ens ha mostrat 'senda' i 'volta' com a genèrics rurals que també apareixen al recinte urbà, incloem aquesta mostra de Paterna que també ens ha enviat Antoni, carrer Senda del Molí
 

 
I aquesta altra de Soneja, que ens recorda 'replaceta' com aquell eixample que no aplega a ser plaça, calle Replaceta
 

 
Finalment, calle Carrerón exemple de 'dialectologia xurra' del poble de Geldo. A.Garcia
 
Bo, si teniu alguna mostra d'un genèric vial que no us haja mostrat o qualsevol comentari, podeu enviar-ho a jbsensegel@gmail.com
 
Val a dir que el darrer pou  http://goo.gl/jC1a1Z encara no té ubicació. Us diré, això sí, que s'omple d'aigo.

I ara aquest, més proper
 
Oh pou, dieu-me on sou!
 
next