Mar d’Alcalà, riu, rambla, riera, rierol, aigua, vall, barranc? No és cap concurs, és el tractament que dóna l’estat als genèrics en la hidronímia.
Una onadeta pot significar qualsevol cosa que, sovint o puntualment, porte aigua.
Un símbol ha esdevingut allò que en diuen un hiperònim.
I clar, sobta perquè no respon al topònim tal i com és conegut per qualsevol veí del Baix Maestrat.
Rambla d’Alcalà
Rambla de Cervera o riu Sec
La malesa s’esdevé en la nova variant de la N-340 situada entre els termes de Peníscola i Alcanar, tram on hem fotografiat els diversos exemples d’aquest article. A més, resulta ben penós quan aquest és el resultat d’haver corregit algunes errades més grosses. L’ajuntament de Vinaròs, ben conscient del valor patrimonial de la toponímia, en va fer la reclamació Vinaròs sol•licita al Ministeri la correcta senyalització de la variant de la Nacional 340 news.vinaros.net
Ja fa uns anys vam dedicar dos articles a denunciar el menyspreu toponímic a les retolacions viàries; també dins Imatgies imatgies.blogspot.com.es
En un d’aquells articles, en parlar de l’A-7 déiem:
Barranc de Soriano
“Aquesta autopista no sols té el peatge econòmic que paguem tants anys; ens cal afegir-hi l’impost lingüístic per ser una llengua minoritzada al nostre territori. Fins fa ben poc, el tram Barcelona-Reus es trobava en mans d’Acersa. Pel que fa al tractament de la toponímia, hom ha seguit, prou fidelment, el que hi ha legislat a Catalunya. En el tram meridional, però, Aumar no acompleix allò establert. Si la hidronímia s’acompanyava de l’article, en el cas dels rius (l’Anoia), o dels genèrics, per a la resta d’hidrònims que travessem (riera de Marmellar), en aplegar al gran riu ens sobten amb ‘Ebre’, sense article i amb una onadeta a la vora, d’ara endavant símbol dels rius que puguem creuar.”
Barranc d’Aiguadoliva
Doncs bé, resulta que ara la tendència simbolista del Ministerio de Fomento no s’atura amb els rius sinó que arrambla amb quaselvol corrent hídric. Si el lector té a bé pensar en qualsevol riu se n’adonarà que té dues possibilitats, l’article o el genèric: riu Ebre o l’Ebre, riu Millars o el Millars, lo Cervol o riu Cervol…, o bé seguint l’estructura riu de la Sénia, riu de les Coves... Difícilment, però, trobarà un riu sense article o sense el mot ‘riu’.
Lo Cervol o riu Cervol
No cal dir que els altres hidrònims (barrancs, rambles, rierols, ramblelles, rieres, antigues aigües o valls antics) s’acompanyen del genèric, element imprescindible que ens parla de la seua tipologia (rambla o barranc, ací més propet). Fins i tot, es produeixen tautologies, com el barranc d’Aiguadoliva que amaga una antiga aigua d’Oliva, quan ‘aigua’ també significava barranc.
Barranc de la Barbiguera
Així doncs, de sud a nord, rambla d’Alcalà, rambla de Cervera o riu Sec, barranc de Soriano, barranc d’Aiguadoliva, lo Cervol o riu Cervol, barranc de la Barbiguera, barranc del Triador i riu de la Sénia.
Les solucions d’aquesta capadòcia ministerial són un atemptat al nostre patrimoni toponímic i una mala aplicació d’eixa constitució a què tant apel·len alguns:
Article 3, punt 3 La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.
Barranc del Triador
De tant en tant es fan reunions estatals d’entitats cartogràfiques i toponímiques, de responsables i tècnics en la matèria. I sembla que apleguen a entendre’s. I sembla que s’hi fixen criteris científics. I pel que sembla, en acabant, l’administració no en fa cas.
Riu de la Sénia
Si tan poc ens estimem els noms no ens hauria d’estranyar que acabaren retolant els hidrònims com a R-2401 o B-2811. País!
En blau la nova N-340, 19 Km entre el riu de la Sénia i la rambla d’Alcalà.
Els articles a què féiem referència:
A trobareu “Retolacions viàries al nord del País Valencià”
I dins podeu trobar “Barcelona-Dénia. La toponímia a l’autopista”
