Les trumfes bajanes

En fan per alguns llocs de la Selva, però sembla que gairebé s’han perdut. És un plat gustós però molt elemental: patates bullides, pelades i aixafades amb la forquilla fins que en resten esmicolades i una mica pastoses, tot i que això pot variar bastant, segons les preferències dels que se les han de menjar, que són els que les aixafaran i les deixaran al seu gust. Abans d’esmicolar-les del tot s’amaneixen amb oli i sal, es remenen, s’acaben d’esmicolar i ja estan llestes per ser menjades. En ser una menja tan senzilla, només patata (o trumfa), sembla que han estat substituïdes per plats que combinen aquest tubercle amb alguna verdura (bajoques, bròquil, etc.) Bajà, segons el diccionari, significa ‘neci’, ‘ximple’, però deriva de les fabae  bajanae que feien a Baiiae, ciutat de la Campània, famoses en el seu temps per ser d’una gran insipidesa. En el Terç del Crestià, Francesc Eiximenis empra bajana en el sentit de menja ‘tova’, segons el passatge en què apareix ‘una serventa golosa’ que «mentre cuynava, feya una poca coca de pasta, e, crua, gitava-la en la olla, e aquí, la dita coca bevia·s tot lo greix de la carn, e cant era bajana, menjava·la·s corrent.» Tova i greixosa, aquella coca devia ser un mengerum comparable a les fabaebajanae, i és possible que, en el cas d’aquestes patates, per ser un plat d’una simplicitat elemental, dels que són considerats ‘de pobre’, l’adjectiu en conserve el significat original. I també podria ser que s’anomenen així des d’aquells temps (no massa llunyans) en què les patates eren considerades una menja només apta per als porcs, un fet que, sens dubte, hauria influït molt en l’elecció del nom.
 
Trumfes bajanes
 
Ingredients (per a 4 persones): 1’2 kg de trumfes, oli d’oliva i sal.

Preparació: de primer rentarem les trumfes a raig d’aixeta, les posarem en una olla, les cobrirem amb aigua i les deixarem al foc. Ho salarem i, en alçar el bull, rebaixarem la flama i ho deixarem bullir a foc suau. Al cap d’uns trenta minuts d’ebullició, quan les trumfes ja seran cuites (el temps depén del gruix: com més gruixudes, més temps hauran de bullir), traurem l’olla del foc, en llançarem l’aigua i deixarem les trumfes en una escorredora. En passar uns deu o quinze minuts, quan ja s’hauran refredat una mica (però no del tot), les pelarem, les posarem en un bol o una plata i les aixafarem grollerament amb una forquilla. Hi afegirem un raig d’oli, les salarem, les aixafarem una mica més (sense arribar, però, a fer-ne un puré: han de quedar esmicolades i una mica pastoses), les remenarem i les escudellarem. Tot seguit les traurem a taula i les servirem.

Variants: hi podem afegir un polsim de pebre. Les podem deixar més o menys aixafades, a gust dels entaulats.
 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat