El senyor de Lucas i el nacionalisme

10 agost 2015 01:00h

Ha de saber vosté, senyor de Lucas, que al País valencià no hi ha nacionalistes, això del nacionalismes és, sobretot, una etiqueta que fan servir els polítics de Madrid interessadament per tal de confondre el personal i continuar colonitzant i xuclant de la mamella. Per a nacionalisme de pota negra, el d’Espanya, que, de fet, si hem de ser clars, és l’únic que hi ha. Per ací podem ser valencianistes, patriotes, independentistes i més coses, però no som nacionalistes, no pensem que col·lectivament siguem superiors en cap sentit a qualsevol altre poble. Els espanyols, en canvi (els espanyols nacionalistes, siguen molts o pocs, que si la quantitat és proporcional al nombre de plomes amb aquesta ideologia que escriuen als mitjans en deuen ser un bon grapat, tot i que jo confie que no, no deuen ser tan babaus com per a empassar-se-ho tot), els espanyols nacionalistes, dic, sí que troben que són superiors a la resta de pobles de l’estat, i només cal recordar ací la senyora Punset dient allò que els que parlem en valencià som uns aldeanos, per oposició, naturalment, als que parlen castellà, que deuen ser universals i cosmopolites per se. Nosaltres el que fem és defensar-nos com podem dels atacs del nacionalisme espanyol (dues paraules, aquestes darreres, que, segons que acabe de dir més amunt, a l’Estat Espanyol formen una redundància), atacs que són cada vegada més virulents i fa tres-cents anys que duren. Tot això clar, veig que fa servir vosté formes exquisidament elaborades a l’hora de dir-nos als valencianistes que no estem en possessió de la veritat, cosa que segurament és certa, però, en canvi, vosté sí que fa impressió de tenir-la. I no sé per què ho diu perquè els valencianistes encara no hem alliçonat ningú sobre què ha de fer ni com ha de pensar. Diu també que no podem repartir carnets de valencianitat, i també té raó, però he de recordar-li que els únics que van aprovar una llei de senyes d’identitat van ser els del PP, que no són gens sospitosos de separatisme ni de res per l’estil. També escriu que li fa por que el reeduquen i el normalitzen, però no diu en quin sentit.

L’única normalització que hi ha en curs al País Valencià és la lingüística, i bàsicament consisteix, per una banda, a retolar els carrers en valencià (que trobe que això tot sol no li pot causar tant de neguit), i de l’altra a fer possible que els pares trien la llengua vehicular al col·legi dels seus fills, i això tampoc no li pot semblar malament; per cert que, si les preferències dels pares es decanten per les línies en valencià, no resulta fàcil a vegades matricular ningú perquè no n’hi ha, de línia. Potser, en escriure la frase, estava pensant en la política d’immersió lingüística de la Generalitat de Catalunya, però, si és així, he de dir-li que allà també ensenyen el castellà a les escoles, tot i que si no l’ensenyaren no passaria res perquè els xiquets, en eixir de classe, degut segurament a la presència abassegadora del castellà als mitjans de comunicació, parlen generalment, entre ells, en aquesta llengua, i per tant això tampoc no l’hauria de fer patir gens ni mica. Vosté veu, del costat valencianista, perills de totes menes, però encara no ha dit res sobre el nacionalisme de pota negra i, com que crec que no és tan ximple com per no veure’l, la possibilitat més raonable és que li semble magnífic perquè, com diuen en la llengua de Múrcia, el que calla otorga. Com que sembla, senyor de Lucas, que ha estudiat vosté filosofia, sabrà que hi ha pensadors que defensen unes determinades idees i n’hi ha que recolzen les contràries, i també sabrà que, sovint, un mateix autor defensa en uns textos un concepte qualsevol i en uns altres en propugna d’antagònics. Li ho dic perquè vosté, de manera arbitrària, només fa servir en els seus articles les idees que li convenen, i sembla que amb un únic objectiu, perquè no en trobe cap altre: acabar d’espanyolitzar el País Valencià.

No té prou amb el fet que siguem una colònia espanyola, no és prou que des de Madrid ens diguen què hem de fer i que no, no és prou que ens obliguen a apendre les llengües que ells volen (en detriment de la nostra), no és prou que ens estiguen reeducant i ‘normalitzant’ (ells, sí!) des de 1707, no és prou que ens governen les lleis castellanes, no és prou que tots els mitjans de comunicació siguen en castellà, no és prou que cada dia siga més difícil viure en valencià, no és prou que els valencianoparlants portem camí de convertir-nos en un gueto, no és prou que... No, no és prou. Vosté i tots els de la seua corda (Savater, Azúa, Espada i tutti quanti) el que voldrien és que desapareguérem del mapa, exterminar-nos d’una vegada, no sé exactament amb quin propòsit, perquè no té una explicació raonable, no hi ha manera d’entendre-ho, sembla una mena d’obsessió malaltissa, com a poc, però, com que porten segles portant-la a la pràctica, ho han interioritzat i no se n’adonen, és un costum com un altre. Es tracta simplement de dominar per dominar, siguen quines siguen les conseqüències per als dominats, que això és igual.

Es queixa vosté, d’altra banda, que hi ha qui fa servir la paraula xarnego, i continua tenint raó, però, en canvi, de polaco o catalufo no en diu res, deuen ser expressions adequades, o fins i tot molt ben trobades. Potser té complex d’immigrant? Fóra absurd, tothom ho és d’una manera o d’una altra, i, a més, li puc ben assegurar que els valencians no tenim cap culpa que vosté se n’hagués d’anar de Múrcia; més encara: estic convençut que el vam acollir de la millor de les maneres, perquè al País Valencià, afortunadament, no hi ha hagut mai cap cas de discriminació envers els immigrants d’origen espanyol. Hi ha dues menes de persones, senyor de Lucas: les que fan costat al més dèbil i les que s’alineen amb els poderosos, amb els que tenen la paella pel mànec, i no cal que li diga de quina banda cau vosté.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next