Hi ha músiques per a escoltar conduint, per a relaxar-te al sofà de casa o per a cantar amb els amics en una nit de festa. I hi ha músiques que és impossible sentir-les sense ballar i moure els peus: com la de Kaoba.
Kaoba és un grup d’Ontinyent, format per gent molt jove. En això, no es diferencia de tants altres grups d’arreu del País Valencià que van apareixent seguit seguit. La majoria comparteixen joventut i il·lusió però difereixen en estils, ambicions i resultats. Són grups que, a més a més, acostumen de coincidir als escenaris. Els festivals o concerts de festes d’estiu són una bona oportunitat per gaudir en directe de la música de veterans com ara Auxili, Aspencat, Orxata, Pepet i Marieta, El Diluvi…, o de novells com Karraska’l, ESIR, Burumballa, Tankats, Tarannà, La Caixa de Gel… I només n’esmente uns quants. Si doneu un colp d’ull a l’últim CD de La Gira, editat per Escola Valenciana, comprovareu que la llista és ben llarga i variada (també podeu estar al dia en la pàgina de Música en valencià. Però el que importa no és tan sols que apareguen nous grups, amb certa freqüència, ni que continuen els que ja tenen uns quants anys. Allò veritablement important és que siga fàcil escoltar-los, en festivals i festes populars. I no diguem ja si algun dia podem sentir-los a qualsevol ràdio. I trobe positiu i un símptoma de normalitat que es barregen amb grups que canten en altres llengües, penseu en De raíz o Los chicos el maíz. Tots aquests grups sovintegen els concerts dels pobles (les ciutats grans, encara són una assignatura pendent). I cal encoratjar els programadors i els ajuntaments perquè els incloguen, de forma natural, en el calendari d’actuacions. Festivals del nord i del sud, com el Festiniu (Alqueria d’Asnar), el Poma Rock (Agres), Ganxorock (Benigànim), Acampada Jove (Montblanc), La Garrinada (Maresme), el Feslloch i tants d’altres.
Però tornem a Kaoba. Encara que ja els havia sentit, el meu primer directe va ser precisament en un concert de festes, aquest estiu. Rodant pel poble vaig anar a sopar a una terrassa davant per davant de l’escenari. Poc després d’acabar el sopar, començà el concert, en què actuava Kaoba. Hi havia una multitud de jovençols cridant i botant, per la qual cosa, nosaltres, com a persones adultes, respectables i d’una edat que comença a ser perillosament venerable, mantinguérem la distància. La nostra intenció era escoltar el concert asseguts i formalets, però a la segona cançó ja estàvem tots drets i seguint el ritme. Tenen un estil molt definit, que va del reggae al ska, passant pel hard core. Si algú estava preocupat per la desparició d’Obrint Pas i la retirada de La Gossa Sorda, que no patisca. Els de Kaoba continuen la línia i amenacen de superar els mestres. El grup combina la percussió amb una gran potència en el saxo, les trompetes i el trombó, juntament al protagonisme característic dels que aposten per la incoporació de la dolçaina i un to d’originalitat, el violí. Pel que fa a les veus, acostumen de cantar Jordi Silvestre, Carles Matarredona i Dèlia Celada.
Després d’algunes provatures, han enllestit el seu primer treball complet, Canvis que es veuen vindre (descarregable en www.kaoba.com). La seua música està marcada per la cançó protesta i les lletres amb missatge. Els títols de les cançons són força reveladors: “La rebel·lió”, “La nostra visió”, “Àfrica”, “Escolta’m Palestina”… Fins a onze cançons on canten contra el consumisme, la corrupció, l’especulació, la globalització, les guerres i la falta de llibertat, sense oblidar el compromís nacional amb la llengua i la cultura.
El disc té un ritme marcat i contundent. Alhora, hi ha cançons de to més íntim i personal, com ara “Canvis”, que sorprén per la força del violí i per l’esclafit de la dolçaina, un to en què haurien d’aprofindir més, perquè els singularitza respecte a altres formacions. Les lletres són combatives i els ritmes encomanadissos. D’altra banda, hi ha col·laboracions enriquidores i de vegades sorprenents, com la lletra de batalla contemporània de Toni de l’Hostal en “Rebel·lió” o la visió àcida d’Esteve Tortosa (d’Auxili) en “Ments de circ”, en la meva opinió personal, una de les cançons amb més força, juntament amb “Canvis”. Al cap i a la fi, un disc per a carregar-nos d’energia.