Música per un País: Veus per a un poeta

Francesc Gisbert, professor i escriptor

Tots els pobles del món necessiten crear els seus mites, símbols i referents. Això és una part important de la identitat. I qui no en té, agafa els d’un altre. Els valencians hem reeixit a crear i popularitzar tres grans referents, durant les últimes dècades: Enric Valor, el guardià de les paraules i de les històries; Joan Fuster, la consciència i el pensador; i Vicent Andrés Estellés, el poeta del poble. A pesar dels entrebancs i les estretors en què hem sobreviscut, l’operació no ha eixit malament. Una prova va ser l’espenta i la il·lusió que generà l’any Estellés, celebrat en una època totalment adversa. I la continuïtat d’un seguit de festes Estellés de cap a cap del país.

Amb tot, hi havia precedents il·lustres. El primer que es va atrevir a dramatitzar i musicar Estellés, conscient de la seua força, va ser Ovidi Montllor. La versió del poema”Els amants”, amb aquella veu que va tronant i rodant com una tempesta que s’acosta, i aquella entonació que et fa imaginar escenes i sentiments, és ben bé insuperable. L’enregistrament de Coral romput va ser una altra passa important, en el particular episodi de simbiosi que sempre ha existit entre cançó i poesia: Raimon i Ausiàs March, Lluís Llach i Martí i Pol, l’Ovidi i Estellés… i una llista ben llarga. Els poetes necessiten la cançó per arribar al poble i la cançó necessita de la poesia per adquirir una ànima. Això ho van descobrir els primers rondallaires i recitadors de mites i llegendes, passant per joglars i romancers.

Però l’any Estellés, que ara sembla llunyà, va crear les condicions (o potser seria millor parlar de les il·lusions) per a l’edició d’una sèrie de treballs, d’estils i vocacions molt diferents, nascuts amb un mateix objectiu: aconseguir que el poeta del poble arribara al poble.

Un dels projectes més ambiciosos és l’espectacle Sis Veus per al poeta. D’Eva Dénia ja sabíem que era una cantant excel·lent, amb una veu potent i evocadora, uns registres seductors i versàtils. Recordem si no les adaptacions de jazz d’Adéu tristesa o les magnífiques versions de cançons de Brassens. Un altre cantar ens va anunciar un canvi de rumb: la recuperació de la música tradicional valenciana. Fandangos, havaneres, seguidilles… retornen a la vida, llunyans i presents, des del ressò dels riuraus, des del trepig de les eres, des dels masos de muntanya i les revetlles de les places. Perquè Pep El Botifarra no és l’únic embarcat en aquesta empresa. L’últim treball, Sis veus per al poeta, sorprén per l’ambició i la professionalitat. Ambició perquè integra un equip de sis músics, sis veus corprenedores que brollen amb la força torrencial d’un ull d’aigua a pressió: Patxi Ferrer, Ma Amparo Hurtado, Sílvia Ampolla (des de fa poc, Maribel Crespo), Lola Ledesma , Merxe Martínez i Eva Dénia. Una música que adapta alguns dels millors poemes d’Estellés a les melodies tradicionals valencianes, els boleros, les havaneres, el cant d’estil, el romanç, la malaguenya, la jota, la granaïna o el cant del Misteri. Una música que, malgrat l’origen, no sona antiga, ni arcaica, sinó nerviüda i vital. Com diu l’escriptora Mercè Climent, en un altre article: “El grup de dones valencianes ens contagià amb la seua força tel·lúrica, arrencada de la terra, i ens sentírem orgullosos de ser valencians, i volguérem ballar, i cantar, i fer palmes, i ens posàrem en peu per acomiadar-les perquè no sabíem com donar-los les gràcies per retornar-nos l’orgull immens de pertànyer a aquest país”.

El músic Bertomeu ens ofereix la seua particular aportació a la causa en el llibre CD 7 d’Estellés (Bullent), on selecciona set poemes i els versiona des del seu estil personal, un espectacle que també està portant arreu. Bertomeu fins i tot s’atreveix amb la cançó infantil, en un altre llibre disc memorable, El pirata Pataxula (Bullent). En una altra línia, cal parlar d’Estellés, de mà en mà (Onada edicions). Molt més que una antologia amb el CD de la recitació de Francesc Anyó i Borja Penalba (). Aquest treball exquisit és una demostració tangible de què és la poesia: la poesia és paraula viva, sentida, més enllà del paper i de la lectura. L’antologia i l’espectacle que van rodant ens aproxima no solament a l’obra d’Estellés, sinó a la vàlua de la poesia en general. A més, encerta en combinar el recitat de la veu melosa d’Anyó amb les versions musicades de Penalba.

Però si parlem de recitar poemes, cal esmentar un gran mestre: Vícent Camps. Vicent Camps fa molts anys que recorre el País Valencià amb la sola companyia del seu gran tresor, una veu suggerent i poderosa i una capacitat admirable d’empatitzar amb el poema i dotar-lo de vida, com un prestidigitador de llanterna màgica. A més a més de l’antologia Estellés recitable (edicions 96), on inclou un CD, vos recomane un altre treball. Es tracta del CD Veu nua. Hi trobareu poemes d’Estellés, com ara “Cant de Vicent”, “Cançó de l’home parat”; versions dedicades a poetes com Joan Valls, Ovidi Montllor, Marc Granell, Manel Garcia Grau o Marisol Gonzàlez Felip; versions de músics com ara Jordi Gil, Paco Muñoz; i fins i tot contes dramatitzats, “El mestís”, d’Isabel Clara Simó, “L’all porro i la carxofa”, de Vicent Marqués, “La creació”, d’Àngels Gregori o “I queixalets també”, d’Enric Valor.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua va editar un CD deliciós i de gran valor històric, Demà serà una cançó. Antologia de poemes musicats, amb versions de diferents poemes i artistes dels últims quaranta anys. Hi ha Ovidi Montllor, Araceli Banyuls, Carles Barranco, Remigi Palmero, Lluís Miquel, Lluís El Sifoner, Paco Muñoz, Miquel Gil i molts més. I per a l’escola, no voldria deixar d’esmentar el documental Història estellesiana dels valencians, coordinat per Vicent Luna i Susanna Francés, on van col·laborar poetes valencians actuals com ara Ma Josep Escrivà, Joan Jordà, Vicent Berenguer, Jordi Botella, Isabel García Canet, Manel Rodríguez, Jaume Pérez Montner i Josep Piera.

>

Ara bé. Versions i recitacions són una primera aproximació a l’obra del poeta. Després, o abans, convindria que ens atrevírem a llegir-lo. Per als més menuts, hi ha l’antologia de Juli Capilla, La vida contada a un nen del veïnat. Integrada en la col·lecció “Un vagó de versos” (Andana), es tracta d’uns poemes ben triats i d’un llibre magníficament editat, amb unes il·lustracions amarades de la vitalitat i varietat estellesiana. I per als grans, podeu decidir: entre l’antologia 69 poemes d’amor, a cura d’Àlvar Vanyó i Daniel Grau (Bullent), que agrupa temàticament la selecció de poemes (l’amor sensual, l’amor a l’esposa, als familiars, a la mort, als aliments, a la pàtria, a l’erotisme); o l’Antologia poètica que en fa Juli Capilla (Bromera).

I encara podríem afegir un la novel·la Quan deixàvem de ser infants (Barcanova), que ficciona episodis de la infantesa i joventut d’Estellés, i el conte La rosa de paper (Voramar), una narració infantil que evoca la figura del poeta, tots dos de Gemma Pasqual.