Diari La Veu del País Valencià
Música per un País: Florirem d’Esir
Gaudeix de nou d’uns dels articles de Francesc Gisbert, publicat el passat 28/01/2016 en La Veu.

Si repassem la història del pop i del rock, constatarem que la majoria de grups van començar al caliu d’un local, d’un poble o d’una universitat que va actuar a la manera d’aquells atanors o forns alquímics que combinaven sinergies i tot ho feien possible. Els grups de música en valencià no podien ser-ne una excepció i calia desitjar que, en la mesura que avançara la presència del valencià a l’escola, floririen més grups, més joves i millor preparats tècnicament.

ESIR sorprén per diversos motius: en primer lloc, perquè les seues components es coneixen des dels temps de l’escola, i van començar a tocar i a actuar juntes des de l’institut. No debades, ESIR és un grup conegut ja fa anys a la comarca de l’Alcoià-Comtat, precisament, per haver actuat en Trobades, aplecs i festivals. Ara, quan han deixat de ser jovençols d’institut i inicien camins distints, aspiren a continuar tocant juntes, agermanades per la música, amb l’edició del seu primer disc, Florirem, un projecte de Verkami en què vos convidem a participar.

El naixement d’ESIR està lligat a Agres del Comtat, un dels llogarets més màgics i encisadors de la serra de Mariola. Passejant pels carrers i pels entorns d’Agres, te n’adones que és un poble de llegenda, on qualsevol cosa és possible. Fins i tot, que florisca un grup de pop assajant enmig de les soques i els rebrotins d’un bancal, a falta d’un local.
Està format per Maria Bas (baix), Irene Belda, Iris Beneito, Teresa Reig i Montse Francés (Veu), Elena Francès (percussió i ukelele), Judit Ferre (bandúrria, clarinet, dolçaina i melòdica), Javi Gracia (bateria) i Inés Reig (guitarra). Pel que fa al gènere, fusionen el pop amb estils molt diversos, la música indi, la rumba, la tradicional, l’ska o el reagge.

Entre els videoclips que vos recomane, per conéixer-les, hi ha Una estona amb Estellés, on encerten per l’habilitat d’unir música i recitació, a l’altura dels grups que actualment ofereixen espectacles basats en l’obra del poeta de Burjassot. I també la participació en el projecte d’homenatge a Ovidi Montllor, juntament a altres grups, amb una excel·lent versió del Perquè vull.

Amb Florirem, no floreixen només un conjunt de deu cançons, sinó un prat d’il·lusions compartides, una serra d’esforços contra corrent i un país de lluites per la identitat que ens representen a tot un poble. Tant de bo, el vent de la música escampe la força i l’esclat de les flors que ens arriben des de la Mariola i les porten ben lluny.
Francesc Gisbert
Música per a un país és una iniciativa de la Coordinadora pel Valencià de l’Alcoià-Comtat
(Escola Valenciana)

Comparteix

Icona de pantalla completa