Una vegada, van preguntar a un tallista quin era el seu secret, com era capaç de produir unes talles tan perfectes a partir de la fusta. L’artista va contestar que ell simplement es limitava a enretirar el que sobrava, perquè la bellesa era a la fusta, com és al marbre, i només calia traure el que sobrava. Burumballa pren el seu nom d’aquest joc aplicat a l’art. La burumballa de les cançons és el que queda al voltant de les composicions després de treballar-les amb esforç i dedicació, com demostren en el CD que vos presentem, Orígens.
Burumballa són un grup entre 16 i 21 anys de Cocentaina, Muro d’Alcoi i Beniarrés (El Comtat). Són molt joves, però ja tenen un rodatge de tres anys. Van nàixer al caliu de la trobada musical Com Sona l’Eso, una de les iniciatives més engrescadores del panorama educatiu que a Cocentaina té un magnífic impulsor en la figura del professor de música Josep Alcover (company de Dani Miquel en els Mamemimomusics). Una persona admirable i dinàmica que no para en torreta i de qui podríem escriure un article o una novel·la explicant tots els treballs que du entre mans.
El seu estil musical és eclèctic, ska, amb pinzellades de reggae, punk, rock i rumba. S’han format i assaonat en festivals com ara l’Agres Music i en els concerts de les Trobades de l’Alcoià-Comtat. Una prova de com l’escola en valencià va donant els seus fruits. El grup està format per Neus Francés i Arnau Bas (veu), Maria Bas i Guillem Barceló (veu), Eric Prats (baix), Vicent Agulló (dolçaina), Saül Sellés (trombó) i Joan Agulló (bateria).
Les cançons brillen de rebel·lia utòpica i consciència crítica, però també de frescor rítmica i desimboltura tècnica. El 2015 van editar el primer CD, Orígens. Set cançons que transmeten els seus valors i la seua espenta. Es presenten com «la pedra en la sabata que no us deixi caminar”(Batalles silenciades), que “Construïm una terra, una gent, sentiment per poder estimar eixa terra que tant enyorem” (Construïm). Per a ells, “La música ressona i travessa murs», (Rebombori), perquè denuncia la «falta de llibertat» (Ull per ull) des de la “La consciència de poble del vell Estellés” (Et recorde).
En paraules de Vicent Luna, qui els coneix molt bé per haver-ne estat professor a l’IES Pare Arques de Cocentaina, «Burumballa és el fruit d’una llavor ben arrelada: adobada acuradament pels pares, regada amb la il·lusió i el treball d’una escola valenciana transformadora i amb el suport i compromís d’un fum de persones que estimen la nostra llengua».
(Escola Valenciana)
