Auxili: Instants Cremant

Francesc Gisbert, professor i escriptor

Auxili està integrat per nou músics molt joves. Van rodant pel món des de l'any 2005, quan aquells companys d'institut d'Ontinyent (la Vall d'Albaida), formats en l'escola pública i en valencià, decidiren fer un pas endavant i tocar junts. Els fundadors foren Esteve, Miguel, Salva i Marc, encara que ben prompte s'afegiren nous membres que anaren renovant-se. Els seus referents eren els grans del moment, Obrint Pas i La Gossa Sorda. Però no tardaren a trobar la passa del seu camí. Actualment, componen la banda Marc Andrés i Esteve Tortosa (veus), Fèlix (guitarra i cors), Adrià (baix i cors), Gustau García (percussió), Miguel (bateria), Salva (trompeta) i Sam (tècnic de so, productor i moltes coses més), juntament amb les últimes incorporacions: Miki (trombó) i Joan Marc (piano).

Es donaren a conèixer l'any 2009 amb el seu primer disc, Existirem. Es defineixen com un grup d'estil reggae, encara que combinen diversos gustos i tendències. El 2013 publicaren el segon disc, Dolç atac. Auxili demostra l'espenta i la tenacitat dels nous grups de música valencians, han recorregut el País Valencià de cap a cap, el Principat i fins i tot festivals de l'Estat espanyol, amb més de 70 concerts. Fins que han trobat el seu moment: el moment dolç d'Auxili. El Rototom Sunsplash, la Fira de la Mediterrània de Manresa, el Festival Diània, el Viña Rock, el Festivern, el Marea Rock, el Feslloch, l'Acampada Jove... són només algunes de les trobades on han actuat i compartit cartell amb grups emergents i consolidats.
 

Quan assisteixes a un concert d'Auxili, t'adones de seguida que tenen molt clara la necessitat de combinar música, lletra i posada en escena. A més de les dosis de lluita combativa de les cançons, a més dels ritmes dinàmics i festius, cal connectar amb el públic i apostar per una presència en escena amb força. El seu tercer treball va ser publicat a començaments del 2016: Instants Cremant, editat pel segell Propagada Pel Fet i gravat, mesclat i produït per Sam Ferrer a WZ Estudi. Un disc més personal, del qual parlem amb Auxili.

Francesc Gisbert: Vosaltres sou un bon exemple de grup que va començar a tocar quan els seus integrants eren ben jovenets. Éreu uns amics que tocaven junts, per passar-ho bé. Al País Valencià tenim un bon grapat de grups de gent molt jove, com éreu vosaltres, que volen fer música en valencià, amb una riquesa d'estils sorprenents. Què els diríeu per animar-los i superar les dificultats?

Auxili: Els diríem que gaudeixen d’allò que fan, que busquen referents i que intenten fer la música que els agrade. Que aposten fort per el que vulguen aconseguir, que invertisquen tot el temps possible en el projecte. Que siguen originals i crítics amb ells mateixos per tal de millorar.
 

Recordem els nostres inicis i era dur veure altres grups, veure com no paraven de tocar i de plenar els concerts que feien. Als nostres, no ens passava. Cal ser positiu, insistent i no parar de crear i millorar. I, sobretot, intentar no parar de fer concerts: com més gent escolte la teua música a més gent li pot agradar. El més important és creure i confiar en el que fas.   

Francesc Gisbert: Amb Dolç Atac apostàreu per un canvi important.

Auxili: Sí, després de la primera presa de contacte amb l’estudi ens adonem de moltes coses que no ens funcionen i decidim unificar idees i criteris per encarar la nostra música en una direcció: el reggae i les seues variants. Van passar 4 anys des de l'Existirem al Dolç Atac, durant els quals els membres del grup vam marxar de casa per estudiar cadascú a una ciutat. Amb la distancia i la soledat, madurem i escoltem nous referents, altres grups que ens inspiren. Quan vam tindre els suficients temes per enregistrar un disc no vam dubtar de tornar a WZ Estudis, on Sam Ferrer va fer una feina espectacular amb les cançons. En el Dolç Atac vam trobar el so i l’estil que ens identifiquen i sense ell no hauria estat possible aquesta evolució. Aquest disc ens va dur als grans escenaris del nostre territori i ens va servir per agafar experiència en els directes. 
 

Francesc Gisbert: Parleu-me un poc d'Instants cremant. Què trobarem de nou?

Auxili:En Instants cremant hem volgut consolidar el nostre estil, seguir el camí del Dolç-Atac, però intentem millorar la part compositiva. La incorporació de dos grans músics amb experiència com són Joan Marc i Miki ens donen nous aires i idees fresques que sumen a les cançons nivell musical. En aquest disc hem volgut reflectir eixe bon moment del grup, eixos instants, sense deixar de parlar d’aquesta societat injusta (al País Valencià pareix que moltes coses estan canviant a nivell polític i social, la nostra societat està en flames). Instants cremant és la simbiosi entre el nostre moment musical i la societat actual, el dia a dia que vivim.

Francesc Gisbert:Sovint es diu que la música jove en valencià és molt combativa. Penseu que cal continuar sent combatius? Com hauria d'evolucionar la nostra música per guanyar públic i consolidar-se?

Auxili: L'art sempre ha sigut un reflex de la societat i a nivell polític els valencians fa temps que no ens sentim representats, així que nosaltres optem per refugiar-nos en la cultura popular i intentar conscienciar en la mesura que podem la gent que ens escolta. La música és una arma de construcció massiva i cadascú es lliure de transmetre el missatge que trie, nosaltres cantem a la lluita, però també a l’amor. Allò important és no deixar de cantar en la nostra llengua i continuar fent cultura.
 

Al País Valencià s’està teixint un gran mantell musical. Cada dia surten propostes noves, amb nous estils i nous festivals i concerts. Quants més estils hi haja a més públic arribarà, ara sols cal cuidar l’escena des de les institucions per professionalitzar-la i així consolidar la nostra música.  

Francesc Gisbert: La música en valencià té futur... o acabarem sentint només grups en anglès?

Auxili:Si no parem d’estudiar, de parlar, de cantar en la nostra llengua…. el futur està assegurat. La música és un llenguatge universal i ací es fa molt bona música.
Francesc Gisbert: Si haguéreu de quedar-vos amb dues cançons vostres, quines serien? Per què?

Auxili:Cada membre del grup es quedaria amb les seues dues particulars i, com a grup, diríem «Lliure» (perquè reflecteix a la perfecció la nostra proposta musical i les nostres lletres en general); i «L’ona» (perquè situa la mentalitat política del grup).

Francesc Gisbert: I si haguéreu de triar entre dues cançons en català i dues en qualsevol altra llengua, quines elegiríeu?

Auxili:En català, «L’Estaca» (de Lluís Llach) i «Som» (d’Obrint Pas). En altres llengües, «Could you be love» (de Bob Marley) i «Waterpumpee» (de Seeed).
 

 «L'ona»
 

«Enmig de la nit»
 
Francesc Gisbert

Música per a un país és una iniciativa de la Coordinadora pel Valencià de l'Alcoià-Comtat
(Escola Valenciana) 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat