Tankats s’obri camí

Tankats van nàixer l’any 2012 a Alcoi, a l’IES Pare Vitòria. Eren anys de lluites i de protestes estudiantils contra les retallades del govern en educació i serveis bàsics. Arreu del país hi va haver manifestacions i tancaments en centres educatius. Els joves, a qui sovint se’ls acusa d’inconscients i acomodats, van donar una lliçó a molts adults. En aquell ambient, alguns alumnes de l’IES Pare Vitòria van dur els seus instruments per tocar junts i fer més lleuger un dels tancaments al centre. El resultat els va encoratjar i decidiren formar un grup. Tankats està format actualment per David Nadal (veus i saxo), Edu Terol (veus i violí), Ferran Mora (dolçaina, veus i percussió), Isaac Terol (guitarres i veus), Sergi Ribes (guitarres i veus), Jordi Miralles (baix i veus), Alonso García (bateria i caixó) i Rosa Moltó (dissenyadora i fotògrafa). Tots tenen al voltant de vint anys i continuen estudiant, en diferents opcions.

A poc a poc, Tankats ha anat obrint-se un camí. Són molts els grups que van fent la seua passa, per sendes sovint estretes i plenes de revoltes, fins que arriba el seu moment. El moment de Tankats arribarà. A hores d’ara, representen ja una proposta ben sòlida. La prova, les cançons del seu primer disc, que podeu escoltar en xarxa.

Francesc Gisbert: Com és que un dia decidíreu, enmig d’una protesta d’estudiants, formar un grup? Haver estudiat al Pare Vitòria, l’institut més prestigiós i reivindicatiu d’Alcoi, hi deu haver influït?

Tankats: Tot va començar en un dels tancaments, vam dur instruments cadascun pel nostre compte i vam improvisar, vam tocar cançons conegudes per tots per a amenitzar el sopar de germanor. A partir d’aquest moment, ens van proposar fer un concert seriós al final del curs i vam començar a assajar, amb la creença que seria el primer i últim concert. Vam anar assajant, ens vam conèixer millor i, després del concert, vam decidir continuar amb el grup. El projecte es va consolidar l’any següent quan vam assajar de manera més continuada i ens van cridar per a tocar en les Trobades d’Escoles Valencianes. La veritat és que la labor del Pare Vitòria va ser de gran ajuda, ens van cedir el Saló d’Actes i l’equip de so, ens van ajudar en l’organització del primer concert i van ser els primers a animar-nos a continuar. Però tampoc podem deixar de costat l’ajuda de les altres escoles públiques. Ens vam sentir molt recolzats per l’alumnat i el professorat de totes.

Francesc Gisbert: On heu actuat, fins ara?

Tankats: Hem fet més de 50 concerts, a diversos llocs de la nostra geografia, però destaquem els concerts més per les anècdotes i per com ens ho hem passat que per el lloc en ell mateix. Per exemple, el concert en les Trobades Valencianes de Balones, que era el nostre primer concert “gran” i la primera vegada que tocàvem amb Alonso a la bateria. També vam tocar al Teatre Micalet de València. Va ser una aventura perquè era el lloc on més lluny havíem tocat i disposàvem de molt d’espai, equip, camerinos. Va ser molt emocionant. No podem oblidar tampoc tots els concerts a casa nostra, tant al Pare Vitòria com a la Nave de Max, on tenim el local de assaig.

Francesc Gisbert: Pel vostre estil i la vostra edat, es nota que heu crescut amb Obrint Pas i La Gossa Sorda. Ara, ja no hi són en actiu. Quins altres grups, valencians, catalans o internacionals, vos agraden més? Si haguéreu de triar dos cançons, de grups valencians, catalans i internacionals, quines serien?

Tankats: Al grup som molts membres, cadascú té les seues preferències, però en compartim algunes. Per exemple, a nivell local tenim Desustància; a nivell del País Valencià, Aspencat, i a nivell nacional a Desakato. A nivell internacional destaquem Green Day i Linkin Park, dels quals hem realitzat versions. Les dues cançons que duem molt de temps tocant i ens han marcat són No tingues por d’Obrint Pas i Senyor Pirotècnic de La Gossa Sorda. Altra que destacaríem es Cada vez de Desakato, que encara que no l’hem arribat a tocar, ens ha servit per a descobrir nous estils i nous referents comuns.

Francesc Gisbert: Les vostres lletres tenen missatge. De què parlen les vostres cançons?

Tankats: Principalment de la defensa de la nostra llengua i de la nostra cultura, encara que també tenim cançons que conten un poc de la nostra història personal, de la rebel·lió dels pobles oprimits o de la festa i passar-ho bé.

Francesc Gisbert: Una vegada vaig entrevistar un altre grup, on tots els components eren xics, com vosaltres, i em van dir: “Tindre un grup, ajuda a lligar”. Això és veritat o una llegenda urbana?

Tankats: (Silenci i mirades còmplices). Hi ha moltes anècdotes però ens agrada pensar que els nostres èxits amorosos no son únicament gràcies a formar part d’un grup.

Francesc Gisbert: Les comarques de l’Alcoià i el Comtat viuen una eclosió de grups joves, amb estils ben diversos. Tankats, Burumballa, ESIR, Júlia… l’últim, Allioli. Com pot ajudar la societat a consolidar aquestes propostes? I l’administració?

Tankats: Per sort, la societat cada vegada està involucrant-se més i està posant el seu granet de sorra. Encara es podria fer molt més però per algun lloc es comença. Pel que fa a l’administració, hi ha molts projectes i propostes, però no acaben de realitzar-se per algun motiu o altre. La intervenció de l’administració és bàsica per a la realització d’aquests.

Francesc Gisbert: Fa poc vau publicar el vostre primer disc, #001. Són lletres reivindicatives i ritmes molt canyers. Quina cançó destacaríeu d’entre totes? Per què?

Tankats: És difícil elegir una única cançó. A nivell personal destaquem A pany i clau, ens sentim molt identificats perquè conta la nostra història i li tenim una estima especial, però també tenim clar que al públic li crida l’atenció Coses de la Terra, ja que és una cançó amb lletra divertida i ritme animat.

>
^{A pany i clau}

>
^{Coses de la Terra}

>
^{Disc complet}

Francesc Gisbert

Música per a un país és una iniciativa de la Coordinadora pel Valencià de l’Alcoià-Comtat
(Escola Valenciana)