Gem és el nom artístic de Gemma Vañó Guarner, cantautora de Benigànim i veïna de Càrcer que comença un nou projecte, la gravació d’onze cançons pel micromecenatge del Verkami. Va estudiar treball social però des dels dihuit anys interpreta cançons. Gem va participar en el concurs de cantautors “Festival Campano”, molt ben valorada pel públic. A començaments del 2016 publicà la primera maqueta “Seré del Viento”, amb cançons tan prometedores com “Roses blanques”. Més tard, a l’abril, va guanyar el premi del públic del “Petit Festival de Benicarló”. Escriu tant la lletra com la música de les seues cançons, tret de l’adaptació lliure de dos poemes d’Enric Bono en la maqueta “Seré del Viento” (escolteu “Tanque els ulls”) i d’un altre poema del nou disc. Li encanta tocar en directe, en format acústic, per gaudir del sentiment de les cançons, vegeu com interpreta “Sense tu” i “Universos paral·lels”, o en directe elèctric, amb banda, per a vibrar amb la música. Per a la gravació del nou disc, compta amb grans músics com Tono Hurtado (producció, baix elèctric…), Toni Carrillo (guitarra elèctrica) i Rubén Llopis (percussió).
Gem és una veu nova, molts potser no la coneixereu. Però si l’escolteu, crec que se’n recordareu. Vos adonareu que ha vingut per a quedar-se. Una veu suggerent i de matisos, unes composicions serenes i corprenedores, per a una nova proposta musical que contribuireu a enlairar i consolidar si participeu al seu Verkami. Així podreu dir, d’ací uns anys, quan es convertisca, qui sap, en una cantant d’anomenada: “Jo vaig col·laborar al Verkami del seu primer disc”.
Gem: El nou disc estarà format per deu cançons en valencià més una altra que serà en castellà, totalment noves, tot i que algunes ja sonaven als directes. Pense que hi ha una evolució madurativa tant en les lletres com en la música. Pel que fa a l’estil ara sí, per fi, m’aprope més a l’indie pop, rock mantenint en alguna cançó el folk. Són estils en què em sent més còmoda tot i que no canviaria res de la maqueta.
Francesc Gisbert: Des del 2017 formes part d’un col·lectiu, Mandarina. Qui l’integra i què preteneu? Penses que és bo associar-se per aconseguir una major projecció?
Gem: Mandarina és una seu de Metrònom que, des de Gandia, treballen amb grups de rock emergents per poder donar un caire diferent a l’escena musical. L’integren grups com L’home Brut, L’Emperador, Leclerc, Nuc i Capa de Plàstic. Pense que jo sola he aconseguit arribar fins ací, que és molt més del que esperava. Però hi ha un moment en què necessites ajuda i suport per poder arribar a més públic i escenaris: Mandarina Management és el lloc adequat.
Francesc Gisbert: Acabes de començar un projecte de Verkami per publicar el teu primer CD, amb 10 cançons en valencià. Què t’ha decidit a fer el pas endavant?
Gem: Després de la bona acollida que ha tingut la maqueta, pense que he de donar un pas i fer un disc més madur, que expresse el que sent, en l’estil que m’agrada. Per això, la iniciativa del Verkami és fantàstica per donar-me a conèixer i que la gent puga col·laborar en el finançament del nou disc. Des d’ací aprofite per animar-vos a a participar i agraïsc molt a les persones que ja ho han fet i ho faran.
Francesc Gisbert: Fins ara, havies cantat en valencià i en castellà. I a partir d’ara?
Gem: El Nou disc estarà format per deu cançons en valencià, perquè és la llengua en què parle i sent, més una en castellà que m’ha sorgit durant el procés de creació.
Francesc Gisbert: Diuen que la música en valencià té poques dones. Em vénen al cap Mara Aranda, Eva Dénia, Clara Andrés, El Diluvi, Sis Veus per al Poeta, Candela Roots, Júlia, Inèrcia, Pellikana, Xaluq, Els Ximples, Musicants, Komfusió, Barbaritats, Pupil·les Dilatives, ESIR, Mire Vives o Herba Negra. I ara, Gem. D’homes, n’hi ha un fum. Les dones ho teniu més difícil? Quina ha estat la teua experiència?
Gem: Sincerament, les dones ho tenim difícil en tots els àmbits professionals, no obstant no ens podem quedar ahí. Ha arribat el moment de fer que siga 8 de març cada dia. No és fàcil, però hem de lluitar juntes i junts per a fer-nos escoltar i augmentar la presencia de dones als escenaris. Jo ho tinc clar, he vingut per a quedar-me i com jo, sé que moltes més.
Francesc Gisbert: Quins són els teus referents musicals? En la música en català i en la resta de llengües?
Gem: Em costa molt respondre aquesta pregunta perquè al llarg dels anys m’han influenciat molts cantautors i grups. Escolte música de tot tipus i em resulta difícil quedar-me amb algú, per tant em centraré en un estil que s’assembla més al meu. En la nostra llengua Manel, l’últim treball d’Ona Nua i després tiraré cap a casa, Els Àcids, de Benigànim. Em deixe molts músics que han fet i estan fent molt bona música en el panorama valencià; Tardor, L’Home Brut, Novembre elèctric, Júlia… En castellà m’han marcat Vetusta Morla i el canvi del concepte cantautora que ha suposat Carmen Boza, Zahara i com elles moltes més…
Francesc Gisbert: Què t’aporta la música? Quins són els teus plans de futur?
Gem: La música és el motor i refugi de la meua vida. Primer espere que el nou disc tinga una molt bona acollida, perquè confie cegament en les 11 cançons que el formen i en l’equip que m’acompanya. Després, fer molts concerts i que ballem, cantem i sobretot que SENTIM.
