Francesc Gisbert
El Diluvi es un grup difícil de definir en un paràgraf. Interpreten una música arrelada en el flolk, però un folk modern, que fusiona estils tan diversos com ara cúmbia i rumba, reggae i ska, passant pel pop-rock i la música d’arrel. Combinen instruments mediterranis de corda, el violí i la bandúrria, la guitarra flamenca i el guitarró, l’acordió diatònic i les percussions. El resultat té nom propi, Mestissatge Mediterrani. Són d’Alcoi, Castalla, Ibi i Onil, cantant i tocant junts des del 2011: Flora Sempere (veu), Andreu Ferre, Tòfol Cabeza, David Payà, Dani Garcia i Jordiet Bernabeu.
Des de Castalla (l’Alcoià), el poble d’Enric Valor, s’estrenaren amb Ovidenques (2012), un recopilatori de quatre versions, homenatge a Ovidi Montllor: “Montserrat”, “Homenatge a Teresa”, “Perquè Vull” i “Als Companys”. Recorde que va ser en la inauguració del Casal Tio Cuc d’Alacant. I ho feren tan bé que de seguida els va eixir una actuació.
Després vingué la consolidació, Motius (2014). Des de l’estudi de La Fàbrica de Castalla, componen temes com “Amor Textil”, “Motius”, “Alçar el vol” o “Cúmbia de la presó de Tibi”. És aleshores quan madura l’estil Diluvi, la fusió del mestissatge mediterrani (salsa, cúmbia, tango, folk valencià, reggae, ska). Aquest disc presenta tres versions més d’Ovidi Montllor, “Autocrítica i Crítica”, “Va com Va” i “Als bons amics per peteneres”.
La gran revelació, el disc i el tema que s’ha convertit en la seua banda sonora és, al meu parer, Alegria (2015). Hi participen Feliu Ventura i una bona colla de col·laboradors. Manel Alonso va descriure la seua música amb uns adjectius ben apamats “lluminosa, amable, acollidora, convida a deixar-se dur per les seues melodies de ritmes càlids, suggeridors, festius”. Perquè al cap i a la fi, la música és, com diu l’himne “Alegria”, la necessitat i l’oportunitat de trobar alguna cosa per la qual lluitar, amb esperança i tenacitat. Una de les cançons més emblemàtiques d’aquell disc, almenys per als que venim del sud, és “Alacant, bandera clara”. Un tema que combina ritmes jamaicans amb un mosaic de veus diferents, a cada estrofa: Francesc Ribera «Titot», Marcel Pich del grup mallorquí Taverners, Xavi Sarrià, Feliu Ventura i Cesck Freixas. Un cant a la pluralitat i a la identitat lingüística en què El Diluvi reivindica un Alacant alegre, valencià i compromés. També és corprenedora “I tu, sols tu”, una cançó de combat, des de l’optimisme, per reivindicar l’espenta de tantes dones anònimes que han lluitat per la igualtat.
Per als pròxims mesos, anuncien una gira que els durà a Terrassa, Barcelona, Pedreguer, Alacant, València, Reus, Blanes i la Castalla natal. Una gira en què presentaran les noves cançons d’Ànima. Un tast d’aquestes cançons és el parell de temes que ja circulen per les xarxes amb vídeoclip: “Ànima blanca”, “una cançó per escoltar tranquil·lament i gaudir-la allà on ens sentim més a gust” i transportar-nos a “l’imaginari tan especial que hem creat per a l’ocasió“, en paraules d’Andreu, baixista de la formació. Gràcies a la combinació de lletra, música i al vídeoclip espectacular obra de l’il·lustrador Ubefe. Una animació que compta amb la col·laboració de David Rosell (Brams). El segon tema que ja podem gaudir és “Vell record”, amb un vídeoclip filmat a Turballos (un llogaret ple de simbolisme, prop de Muro, el Comtat). Evoca la infantesa arcàdica i enyorada que a tots ens hauria agradat tindre i conservar. Esperem en candeleta l’aparició dels nous temes d’Ànima. El Diluvi que ve ja és, sortosament, una realitat.
>
>
>
Francesc Gisbert
Música per un País és una iniciativa de la Coordinadora pel Valencià de l’Alcoià i el Comtat
(Escola Valenciana)
