La RSEAPV fou fundada l’any 1776 gràcies a la iniciativa altruista de set patricis valencians: Pedro Mayoral, Francisco Pérez Mesía, Sebastián de Saavedra, Francisco de Lago, Juan de Vao, marquès de León i marquès de Mascarell. La seua creació s’emmarcà en el context de les reformes en totes les branques de les activitats productives i comercials, inclosa l’educació en els seus distints graus, empreses pel govern de Carles III que, juntament amb altres personalitats i grups, pretenia impulsar el creixement econòmic per a equiparar Espanya amb les societats europees més avançades.
Els promotors inicials de la institució valenciana van ser la noblesa i el clero; tanmateix, els grups mercantils se sumaren aviat a la iniciativa. El pla de treball s’encomanà a l’activitat de sis comissions encarregades de recollir informació i tractar les matèries més rellevants del país: economia, agricultura, fàbriques de llana, lli, cànem, cotó, etc.; fàbriques de seda; indústries i manufactures extraordinàries i legislació gremial.
A més, l’Econòmica va instituir un ambiciós programa de premis en metàl·lic per a promoure i recompensar les noves creacions intel·lectuals i invencions tècniques i estètiques, amb la qual cosa es va contribuir a establir les bases de la propietat intel·lectual i industrial moderna a Espanya. D’aquesta manera, l’entitat exercí un paper primordial en l’avançament de les arts, les tècniques i els oficis, tot suplint els defectes i limitacions de l’administració de l’època.
L’Econòmica va ser molt dinàmica i influent en qüestions agrícoles: foment i difusió de la morera per a la cura del cuc de seda; millora en el cultiu de diferents espècies de gra, sobretot del blat; impuls del cultiu de l’olivera i assajos d’aclimatació de cultius oleaginosos alternatius, com ara el cacauet; promoció del cultiu de la creïlla; protecció del cultiu de l’arròs; aclimatació de noves plantes exòtiques com ara la mimosa nilòtica, l’arbre de la goma aràbiga o l’indi; projecte de construcció d’un jardí botànic en terrenys contigus a l’Albereda i la creació d’una càtedra d’agricultura. Els socis i col·laboradors, per altra banda, proporcionaren terrenys o jardins propis per a la introducció de nous cultius i aclimatació de noves espècies. En el cas tan rellevant de la indústria de la seda, l’Econòmica impulsà les iniciatives per a la modernització dels mètodes de filatura i torçat de la seda, i s’implicà intensament en la difusió del teler i mètode de Vaucanson.
Culturalment parlant, la societat mantingué una estreta col·laboració amb el món de la impremta valenciana, especialment amb els impressors més famosos, cas de Benito Monfort i la dinastia dels Orga, entre d’altres. També contribuí a potenciar l’economia local, a través del suport a la indústria del paper, entre altres manufactures. El seu àmbit d’influència, encara que segons els Estatuts cenyien la seua actuació a la ciutat de València, transcendí l’àmbit nacional i internacional, als Estats Units, on mantingué una intensa correspondència amb la Societat Filosòfica de Philadelphia.
Fruit de tota aquesta activitat, va ser la important biblioteca i arxiu que anà gestant-se i que constitueix actualment un dels principals fons bibliogràfics privats de la Comunitat Valenciana, amb més de 10.000 documents d’arxiu, totalment digitalitzats, i 4.000 llibres, en la seua majoria del segle XVIII.
Per altra part, en el segle XIX l’Econòmica continuà i incrementà les seues activitats malgrat les contínues convulsions polítiques que sacsaren el país. Com va passar al segle XVIII, acollí els personatges més destacats i actius de la societat valenciana, entre ells, el marquès de Campo, Juan Navarro Reverter, Ciril Amorós, el marquès de Cruïlles, José Pizcueta, Juan Bautista Perales, Teodor Llorente, Mariano Cabrerizo, Vicente Boix, Justo Pastor Fuster, el comte de Ripalda i una infinitat d’il·lustres personatges que van fer de la Societat un motor de l’economia i de la cultura valenciana de l’època.
L’entitat fou pionera en la creació de les primeres escoles de comerç per a dones, en l’establiment de les primeres biblioteques i arxius de la ciutat, i el 1869 va inaugurar la primera biblioteca popular. En aquest sentit, desplegà un decidit suport als autors i obres més significatives del segle XIX valencià. Entre tots ells destacà el finançament de l’entitat valenciana a l’obra del bibliògraf i soci de l’entitat, Justo Pastor Fuster, Biblioteca Valenciana (1827). També a nivell editorial, va ser a mitjans del segle XIX, concretament el 1841, quan s’edità el primer volum del Boletín Enciclopédico de la RSEAP, una revista clau per al procés recuperador, que fins a la seua desaparició en 1875 es denominà Boletín de la Real Sociedad Económica de Amigos del País.
L’Econòmica desenvolupa també una intensa labor en altres camps com el polític. Així doncs, assessorava les diputacions i ajuntaments en els assumptes relacionats amb les diferents branques de la producció. No obstant això, fou en el camp de la indústria i de l’economia on les realitzacions de l’entitat van ser majors i més transcendentals. Així, l’any 1818 es creà la primera càtedra d’agricultura que el 1846 s’incorporà a la Universitat de València. Igualment, l’Econòmica participà activament en la creació i condicionament del jardí botànic universitari. També sol·licità una càtedra de Química i, encara que no es va posar en marxa, en l’ensenyament de Química de la universitat s’inclogueren lliçons de Química Aplicada a les arts, indústries i mines per iniciativa seua. En aquesta mateixa línia, l’entitat col·laborà activament en l’extensió a València (com a altres ciutats) de les activitats del Conservatori d’Arts i Oficis de Madrid.
Però, potser, una de les seues majors realitzacions està vinculada a la construcció del primer ferrocarril valencià, empresa promoguda pel marquès de Campo, promotor d’altres empreses molt diverses com ara l’enllumenat de gas, la conducció d’aigües potables a València i l’impuls financer de la Societat Valenciana de Foment. El 1878 la Societat creà la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de València (futura Bancaixa i ara, després de la seua fusió amb altres caixes d’estalvis, convertida en Bankia). A més, des dels seus inicis, l’Econòmica es preocupà per la cultura musical; fins i tot va arribar a impulsar la creació del Conservatori de Música de València (1879). També impulsà la creació de la Societat Arqueològica Valenciana (1871), l’Institut Taquigràfic (1881) i el Patronat de la Joventut Obrera (1884).
Les exposicions públiques com a mitjans d’oferta empresarial, impuls i divulgació de les innovacions tecnològiques i internacionalització d’aquestes exerciren un paper molt rellevant a tot Europa al llarg del segle XIX. L’Econòmica se sumà amb entusiasme a aquestes iniciatives, organitzà diverses exposicions a València i oferí premis perquè els industrials valencians participaren en aquelles que es realitzaven en altres ciutats. Així, s’organitzaren exposicions de motors i maquinària (1880) i exposicions regionals (1867, 1883) de productes artístics, industrials i agrícoles, precedents de la cèlebre Exposició Regional Valenciana de 1909, antecedent de la Fira Mostrari Internacional establerta l’any 1917.
En definitiva, l’Econòmica és creditora d’una història plena de realitzacions dutes a terme durant els segles XVIII, XIX i primer terç del segle XX. Lamentablement, entre 1939 i 1975 l’entitat quedà sumida en una letargia impulsada per la fèrria dictadura del general Franco, que no respectava l’esperit profundament democràtic de l’entitat ni la seua decidida aposta per la concòrdia, la tolerància i el respecte. Tanmateix, cal destacar la tasca de conservació de la Biblioteca, durant aquests anys, per part de les distintes juntes de govern, però molt especialment per Joaquín Maldonado Almenar, que la conservà durant més de vint anys en un pis de la seua propietat i recer de possibles robatoris, dispersió i una mala utilització d’aquesta.
Fou a partir de novembre del 1975, i especialment a partir de la Constitució o Carta Magna de 1978, quan els socis de l’Econòmica iniciaren un període de recuperació i revitalització d’aquesta. En aquest sentit, cal recordar Ernest Lluch, que animà un grup de joves universitaris i professors, juntament amb uns altres ciutadans i sota la direcció de Joaquín Maldonado, a iniciar aquest procés de recuperació.
El desembre del 1985 fou elegida una nova junta de govern i un nou director de l’Econòmica, Francisco Oltra Climent. Aquests dissenyaren una estratègia d’actuació que cobria tres grans etapes: la primera, de contínua revitalització i recuperació, ja iniciada; la segona, donar a conèixer i consolidar l’entitat, i la tercera, en la qual es troba actualment: “Que es reconega el treball desplegat per la Reial Societat Econòmica d’Amics del País al llarg de més de dos segles d’existència”.
Des del 1985 fins al 1997, i a partir de l’estratègia dissenyada, es desenvolupà una activitat intensa i diversa, visible als seus Anales i publicacions d’aquells anys, que establí les bases del que és l’Econòmica en l’actualitat, una entitat que es distingeix per sentir-se orgullosa del seu passat, però sense voler quedar-s’hi ancorada, una societat sense ànim de lucre, democràtica, independent (apartidista), amb tres valors clau: el respecte a les persones, la llibertat de pensament i el treball permanent per la difusió del coneixement. I tot això amb uns recursos financers escassos que han estat suplerts per l’esforç del capital humà que conforma l’entitat, els seus, que, de manera altruista, han dedicat el seu temps a fer de la corporació una de les entitats socioculturals de més prestigi a València.
A partir del 1997, l’Econòmica Valenciana d’Amics del País desenvolupà una intensa activitat a través d’homenatges a valencianes i valencians il·lustres, conferències, exposicions, presentacions de llibres, concerts, incorporació d’associades i associats joves, publicacions, etc. Àmbits en els quals es tractaren les més diverses àrees de coneixement: ciència i investigació, empresa, mitjans de comunicació, socials, culturals, etc. Tot això a càrrec d’importants professors d’universitat, investigadors, empresaris, periodistes, polítics, i professionals, tant de l’àmbit nacional com internacional.
Entre les fites més significatives d’aquests anys figura la digitalització completa de l’arxiu de l’entitat, la creació de la pàgina web (http://rseap.webs.upv.es/), la col·laboració amb el Conservatori Professional de Música de València en el seu “Seminario Internacional de Música de Valencia”, la publicació del llibre, Ilustración y progreso: la Real Sociedad Económica de Amigos del País de Valencia (1776-2009), que preveu la història de l’entitat des de la seua fundació; o la celebració anual de la conferència dels rectors de la Comunitat Valenciana, entre altres notables esdeveniments. Resultat de tot això ha estat el reconeixement que les institucions i entitats valencianes han tingut cap a l’Econòmica, com ara la concessió del Premio Importante del periòdic Levante l’any 1999; l’homenatge que els conservatoris de Música de València (professional i superior) li reteren el 2004; la Medalla al Mèrit en les Belles Arts el 2005 per part de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles; la concessió del premi Primer de Maig, en la modalitat col·lectiva, per part de la Unió Comarcal de la UGT Ribera Baixa – La Safor – Vall d’Albaida, en la segona edició (2006), entre altres guardons; o la Medalla d’Or de la ciutat de València, que li va lliurar l’ajuntament d’aquesta ciutat l’any 2009.
A finals del 2014, Vicent Cebolla i Rosell assumí la direcció de l’Econòmica, i Oltra en va ser nomenat director honorari. Institució històrica, però també projectada cap al futur, l’Econòmica continua treballant en l’actualitat amb el mateix ímpetu amb el qual va néixer i amb renovades energies i plantejaments, amb els principis ferms i inamovibles de llibertat, tolerància i respecte a les persones i a les sues idees, tractant de difondre el coneixement i la cultura i participant activament en el progrés de la societat civil valenciana.
Nicolás Bas Martín (Universitat de València)
Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero
Personatges i espais de ciència és un projecte de la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació de la Universitat de València que compta amb la col·laboració de l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero i amb el suport de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia i del Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat.
