L’experiència després de la batalla fallera aboca inevitablement al desconsol sobre la possibilitat -mínima- de creure en l’evolució humana. No obstant això, ha provocat un fenomen col·lateral que oscil·la entre allò paranormal i la poca vergonya: el despertar crític i fiscalitzador de sectors que romanien muts davant els excessos d’ocupacions de carrers, carpes invasores, fregitoris de masses indigestes en forma de bunyols, xurros i altres productes més o menys comestibles, petards indiscriminats, pixums procedents de la destil·lació alcohòlica i la combustió tòxica de falles fetes amb materials indescriptibles. Però, veges tu, el problema ben gros ha estat la Falla de l’Ajuntament construïda amb varetes de fusta perquè ha fos el terra provocant un clot a l’asfalt. «Ole tu xoxo», que diria aquell.
Parafrasejant aquella dita de la Transició de les quatre ‘F’, la festa ha esdevingut en «Falles faves fetes fang» on gaudirien d’allò més bé els habitants de les porcateres. Tot plegat podria revelar, si més no, que la teoria aquella que l’home -persona- ve de la mona és inqüestionable, però en sentit contrari: camina cap a ella, la mona, a tota velocitat.
Conclusió i en paraules de Darwin: “Una diferència inferior a un granet en una balança determinarà quins animals han de viure i quins sucumbiran”. Està ben clar, l’espècie “porcina” ha aconseguit l’adequació perfecta en l’ecosistema faller, però no són Las Provincias i els acrítics i muts durant més de 20 anys, els autoritzats èticament, moralment per a ells, per a denunciar-lo… ara.
Compte, que la Geperudeta us vigila!
