Mariano Rajoy, gens favorable als referèndums com és ben sabut, es va tirar la manta al coll i va convocar un referèndum al Palau de la Moncloa per a saber si el seu pas lleuger, ni caminar ni córrer i amb clars problemes de psicomotricitat, és sexi, atractiu i suggerent. Tot i que en aquesta ocasió no l’ha considerat il·legal –el referèndum, no desplaçar-se d’eixa peculiar manera– ha anat per llana i ha eixit esquilat. La seua dona ha votat que no, que sexy sexy no veu ni el passet ni ell mateix. Un dels seus fills, Marianín, receptor de calbots paterns quan diu quelcom inapropiat, ha optat per l’abstenció, no fóra cas que li etzibara un altre carxot. L’entrenador personal o coach ha dit, en un arravatament de sinceritat: «La veritat és que jo volia que es fera runner, però no ho va entendre això». No se sap que ha votat, si és que ha votat, perquè tot seguit ha pegat a fugir.
La professora d’anglès, a punt del suïcidi lingüístic, va tractar d’explicar el seu vot step by step a Mariano, el qual va respondre de manera inconnexa què «It’s very difficult todo esto».
Els guàrdies que l’acompanyen en eixe trotar s’han decantat pel vot en blanc o pel nul per raons de seguretat.
En definitiva, atès que el mateix Rajoy no ha votat perquè s’ha adonat, al capdavall, que els referèndums els carrega el dimoni, no n’ha obtingut cap vot positiu.
Rajoy ha declarat al final de l’escrutini que «es el voto el que elige a los sexys y es el sexy el que quiere que sean los votos».
Tot ben claret, per si quedava qualsevol mena de dubte.
