Desconec Ishtar l’amor cortès que cap Estellés habita
ans taronges menstruen un suc àcid
que prendràs al matí després del fred
quan els gorrions no cantin les mútues dèries.

Plenes d’espines, les mans, tot i recordant roses,
els peus nus i el cos encatifat pels corbs de la nit,
cerques el cau on les sirenes prenen el part
perquè no hi ha cap port segur.

Una temptació del fetge, una píndola pel dolor,
l’escarràs multiplicat en ferida que esbotza costelles
mentre en rosari els retrets s’exponencien
en presagis de un naufragi esperat.

No ho saps, però ets colombaire
quan llences esbarts de coloms a la fosca
convertits en espurnes, en dards de mort
com impotència.

Àngels Cardona Palmer

*ISHTAR: deessa de l’amor i la guerra.

Comparteix

Icona de pantalla completa