Es veu de menut absort entre pàgines de Little Nemo, El Tinent Blueberry, Corto Maltés, Mafalda i una nebulosa de rostres de paper. Era feliç.
Sumit en bromes demana al déu oníric que no l’aparte del seu viatge i passa dels còmics a moure’s entre llibres, lliurat al plaer lector. Viure altres vides, veure altres mons. Citat amb Tirant, enfilat a l’arbre d’El baró rampant, ínfim amb Achab; sol en l’illa de l’espectre de Crusoe i abandonant el món de les lletres per la ruta de la seda al costat dels Polo. Sent nova felicitat, potent com la nit.
De la lletra llegida va a les imatges vistes i un oceà de pel·lícula rodeja el seu viatge al país del seus plaers, el du de fotogrames de La naranja mecánica als de Senderos de Gloria; i des d’escenaris de Blade Runner als d’El séptimo sello o Apocalypse Now; Erbor va de les praderies americanes a les estepes russes, d’avingudes de París a atzucacs del Caire, d’allí, als entorns d’Orió i a una galàxia molt llunyana, somnis poblats de personatges de llegenda que habiten els països de la imaginació: Marylin, Garbo, Chaplin, Cooper o la Hayword flirtegen amb Sherlock, la tinent Ripley, el capità Willard, Billy el Nen i Pat Garrett… Somnia vesprades de cine, roses i cervesa en sales fosques, una felicitat polièdrica i potent, benestar per al cos.
Sense solució de continuïtat passa al món dels viatges, recorre llocs ja visitats, el seu itinerari geogràfic. Es veu tastant bon café al Beaubourg, mentre el paisatge humà desfila davant seu. Una el·lipsi i està bevent en Ú Fleku, i, d’allí, bot, la Grande Place amb clòtxines, creïlles, cervesa i bona companyia. Sisley quet en la Porta de Brandenburg, estabornit pel Big Beng, absort per Pompeia, atenallat per Venècia, petrificat pel Rai de la Medusa, obnubilat pel David i espantat per les goles del Tarn. Sensacions marcades a foc pels camins recorreguts i pels encara pendents. Més felicitat, nou entusiasme, camí de la sobredosi.
I entre allò, insuflant força, música, la banda sonora de la seua vida: Cançons d’Ochs, l’Heroes de Bowie, discos de Dylan, directes de Young, concerts dels Who, el Paint it black dels Stones, l’acordió de Brel en un pútrid tuguri d’Amsterdam, ..
.
Va sentir un plaer immens, congraciat amb ell i el món, un lloc bo per viure i la vida valia la pena, tan intens que ni va notar el transcórrer del temps.
Fruïa amb petites coses, mai havia sigut de felicitats de gran calibre. La vida, per a Erbor, es reduïa a petits moments, xicotets fets: cine, literatura, cervesa amb amics, sopar amb l’estimada, però no aquella que li va trencar cor, ànima, futur, passat… Durant un segon tot va seguir solcant-li la ment, mentre la navalla li queia de la mà i gotes de sang del canell relliscaven del llit a la catifa de l’hotel infecte on Erbor Sisley estava allotjat.
Francesc Company Soler
