L’obra s’edita ara però és la calcamonia d’aquella Demarcació Territorial Homologada segons l’informe de la Generalitat Valenciana de l’any 1989. La reproducció de la còpia feta després de vint-i-set anys de diversos governs que mai no es van atrevir a formular una veritable vertebració comarcal. I avui es despengen des de Les Corts Valencianes per entronitzar una proposta que mai més no s’ha tornat a discutir. Almenys per al Maestrat no és una bona solució que bona part dels pobles vinculats històricament i en el present a la resta del territori de la comarca històrica vagen a parar a la comarca veïna perquè els falten metres quadrats per cobrir l’anivellament territorial i demogràfic. No només es pot tindre present la distribució territorial, també compta la distribució psicològica i l’afectiva, i aquests darrers elements segurament juguen un paper molt més important. I recordo, a mode d’exemple, el cas del poble d’Atzeneta del Maestrat que va mostrar, amb tota la prudència i afecció, la voluntat de pertànyer a la comarca del Maestrat, tal com reclama el topònim oficial. A banda queda la qüestió del nom del país, i el títol del mapa, però no m’espantaré, per a mi, de moment, País Valencià.
Alerta a la lletra menuda! En el mateix mapa que s’ha presentat avui, apareix una altre mapa, més petit, més reduït, però que marca les intencions del govern i que du per títol “Mapa d’Estratègia Territorial”. En aquest punt, al nord del País Valencià, les zones estratègiques estan esbossades d’Oest a Est amb una regla recta, fins al punt d’unir els Ports i el Baix Maestrat, desunint les dues parts del Maestrat, i unint l’Alt Maestrat a la Plana, com si l’Alt Maestrat tinguera en algun punt alguna semblança amb la realitat de la Plana de Castelló. Tenint en compte que a l’hora d’establir altres zones estratègiques no s’ha traçat aquesta línia recta d’Oest a Est, subjau una sensibilitat que ens indica que la delimitació de la zona nord del País es podria haver fet d’una altra manera. La societat civil ens hem organitzat i estem demostrant dia a dia que el Maestrat ha d’anar unit, tot el Maestrat, i que no només és viable, sinó altament positiu que una comarca històrica puga funcionar junta. I els Ports, i Morella, han d’anar al seu ritme, tampoc Morella ha sigut mai Maestrat, ni ho vol ser. A més a més, en aquesta delimitació zonal, trobo a faltar aquella compensació rural de la qual sempre parlen tots i que després no mai ningú atén; en això estaríem d’acord tots. Dic no a aquesta zonificació estratègica, en la qual ja hi estàvem tots en contra quan la va presentar el partit del govern l’any 2010, perquè ja sabem què passarà i en tinc l’exemple recent en la gira de Raimon: el cantautor no actua en cap poble del Maestrat, actua a Morella i actua a Castelló. Per tant, aquest ‘Mapa d’Estratègia Territorial’ té molt d’estratègic però té molt poc de comarcal, passa per damunt de la sensibilitat i de l’afectivitat, i sobretot passa per damunt del sentit comú del mercat i de la mobilitat econòmica dels pobles de les nostres comarques. Sempre és difícil fer estratègia, però si es fa estratègia de cul a les línies naturals d’un territori, s’acaba ofegant el territori. I ara, més que mai, ens cal un Maestrat viu. Tristesa és l’únic que em provoca saber que l’administració valenciana tampoc no ens ajudarà a construir un territori millor. Tan errada està la societat civil que s’organitza a l’inrevés de com l’administració pública vol organitzar la societat?
Josep Meseguer-Carbó
