La caiguda de l'educació finlandesa

19 gener 2017 01:00h
Per David Rabadà i Vives / AMIC 

Entre el 2009 i el 2012 Finlàndia va caure 23 punts a les proves PISA en les seves disciplines reina: matemàtiques i llengua. El govern finlandès va atribuir aquest recés a l’additiu d’una escorça arbòria en les llets dels biberons, cosa que va afectar cerebralment a una generació d’estudiants. Però, i si existeix una altra explicació molt més lògica i universal?

L’analista de dades José Manuel Lacasa va demostrar el 2010 que els països amb currículums rigorosos i homogenis des d’infantil obtenen millors resultat a PISA que les nacions amb continguts escolars menys estrictes i més dispars entre els seus centres. Casualment Finlàndia, com també Espanya, havia debilitat el seu currículum al 2004 sota la batuta de molts pedagogs. Aquests afirmaven que s’estaven ensenyant massa coses als escolars i que això els alienava. A més, Finlàndia havia deixat que cada centre adaptés el currículum a ensenyar segons els seus propis criteris, cosa que nosaltres els hem plagiat. Aquesta autonomia de centres provoca que en cada escola es creï el seu propi currículum de continguts apareixent així centres educatius amb diferents velocitats d’ensenyança.   

En conjunt, això explicava la caiguda de PISA a Finlàndia. Cal preguntar-se què va fer el govern per a resoldre aquesta situació. Doncs l’any 2014, i amb les facultats de matemàtiques queixant-se del recés en càlcul dels nous alumnes, el ministeri d’educació va dictaminar reduir encara més el currículum escolar.

Durant les V Jornades de Secundària al novembre de 2016, Lacasa va llençar un pronòstic a Barcelona, que Finlàndia tornaria a caure en els pròxims resultats PISA. I aquest 6 de desembre de 2016 es van confirmar els seus presagis. En lectura menys cinc punts, en matemàtiques menys deu i en ciències menys onze. És a dir, Lacasa va encertar i la seva hipòtesi que debilitar el currículum comporta la caiguda de competències i coneixements agafa cada vegada més forma. Finlàndia ha caigut més de trenta punts en sis anys.

Però la sorpresa l’està donant un país modest que el seu reforç en continguts ja dóna el seu fruit. Estònia ja porta anys veient augmentar els seus resultats en PISA. El més sorprenent segueix sent que, educativament, es parta molt més de Finlàndia que d’aquest petit estat, més si ara avantatjava amb escreix a uns finesos adormits. La caiguda de Finlàndia en lectura, ciències i matemàtiques és com el Rei nu. Els prejudicis vanaglorien les seves vestimentes però l’observació delta les seves carències.

next