Viure o sobreviure

3 febrer 2017 01:00h
Per Josep Aracil i Xarrié / AMIC 

La majoria de nosaltres, després de la guerra civil vàrem tenir problemes per sobreviure. El menjar escassejava i sort teniem de poder comptar amb l’estraperlo. Quan fem memòria d’aquells temps, no hem d’oblidar que qualsevol temps passat, sempre el recordem millor del que realment va ser. Avui, quan molts de nosaltres creiem haver superat l’etapa del sobreviure, per passar a la del simplement viure, ens adonem que amb l’actual crisi econòmica, que afecta a una part creixent de la població, tornen de nou a produir-se problemes de supervivència. Durant l’etapa de la dictadura, donat que pràcticament no existia l’atur i si en canvi la pluriocupació, tot i que amb salaris molt baixos, la supervivència era suportable. Qüestió molt diferent que en l’actualitat, per a les persones que formen part del precariat, a les que se’ls hi nega el dret al treball i se les condemna a un sistema de vida amb molt poques sortides vitals.
 
Pels privilegiats, sense problemes per sobreviure, el viure els hi genera conformitat, estimant que donat que estan molt millor que abans, no passa res, si en el seu municipi, cada vegada hi ha més gent amb greus problemes de supervivència. La solució senzilla i fàcil de criticar a la classe política de tot el mal que ens passa, avui dia no serveix. Cal superar l’actual tantsemenfotisme i apostar per una cabdal implicació de la societat civil, sense la qual les properes generacions i algunes de les actual viuran pitjor, quan paradoxalment, es donen totes les condicions per a que puguin viure millor.


 
next