Carnaval: la revolta del poble contra les autoritats

Per Ens de Comunicació / AMIC

Ha estat una festa prohibida, censurada i demonitzada en molts moments de la nostra història, tant per les autoritats polítiques com les eclesiàstiques, però el carnaval ha sobreviscut a tot. “Ordeno, mano i disposo. Bans històrics del Consell dels Bulls del Carnaval de Gràcia” és una proposta del Museu Etnològic que convida el visitant a explorar la relació d’aquesta festa burlesca amb les autoritats i el poder. L’exposició s’inaugura el 13 d’octubre, i es podrà veure al Centre Artesà Tradicionàrius.

La proposta aprofundeix en la festa del carnaval des de la perspectiva local, històrica i social, prenent com a punt de partida els bans satírics que, durant els anys 80 van redactar i difondre col·lectius de diferents barris, especialment el Consell dels Bulls de Gràcia. A partir d’aquesta expressió festiva i literària, la mostra de l’Etnològic s’inicia un repàs per la celebració del carnaval i les diferents etapes de prohibició, tolerància i censura que va patir en el període contemporani.

Des de la celebració més oficial, que baixava pel Passeig de Gràcia, fins als grups que s’aplegaven a parcs i fonts, passant pels carnavals de barri, es fa un retrat d’aquesta festa de disfresses, rues, balls, murgues i enterraments de la sardina fins a arribar al capítol dramàtic de la Guerra Civil i la seva prohibició. Amb la represa de la democràcia, però, no desapareix el control i la censura sobre el carnaval, i encara l’any 80, quan es fa el primer carnaval sense dictadura, es produeixen molts controls i regulacions per part de les autoritats, que prohibeixen les comparses i l’ús de màscares fora dels actes oficials. Tot i aquestes limitacions, els diferents barris també duen a terme actes on s’hi manifesta la forma més punyent i transgressora d’aquesta festa, i que també recuperen l’antiga tradició dels bans satírics.

L’exposició mostra la importància de la festa, la més transgressora del calendari festiu, des de la roba fins a l’ocupació de l’espai públic i la llibertat d’expressió. I tot plegat, està relacionat també amb les lluites veïnals i l’activisme al carrer per recuperar la cultura popular.