Cada sistema socioeconòmic funciona amb una lògica especifica i pròpia que el condiciona. La lògica del sistema capitalista és la cobdícia de tenir més diners, no acontentant-se en cap moment, en no tenir-ne mai prou. Està centrada en els diners, enlloc d’estar-ho en les persones i qualsevol intent per reformar-la està condemnada al fracàs, per la seva immutable força materialista que ho impedeix. És per això que si realment es vol poder avançar cap una nova societat centrada en les persones, és imprescindible i necessari endegar canvis culturals que apostin per una nova lògica, de ser més enlloc de tenir més. Nova lògica que pretén cercar la plena ocupació, possible amb plantejaments de vida local 24 hores, que tinguin en compte sobretot el treball i l’habitatge. En el món occidental, per fer possible aquest canvi cultural, cal tenir en compte les ideologies més adequades, com les del cristianisme, basat en l’amor universal i el moviment llibertari, basat en la llibertat individual en entorns comunitaris.
Arribat a aquest punt la pretesa saviesa dels anys és contradictòria. Hi ha qui l’entén de forma conformista i passiva, creient que no hi ha res de nou sota el cel i que no cal amoïnar-se pel que ha de succeir que igualment passarà. Altres, més vitalment agosarats i actius, aposten per plantejaments radicals, favorables a no perdre el temps amb intentar reformar un sistema capitalista obsolet i fer-ho per un nou sistema, quina construcció requereix molta creativitat. És l’aposta per un envelliment actiu.
