Si sou servits: Només el panga?

Per Francesc Murgadas / AMIC 

Aquests dies ha saltat alguna que altra alarma arran, entre altres, de la decisió de Carrefour de retirar de la seva peixateria el filet de panga. El peix gat del Mekong que ens arriba des del Vietnam pelat, desespinat i ultracongelat perquè desprès nosaltres en puguem consumir a un preu molt econòmic si el comparem amb el peix fresc de les nostres llotges.

La raó més evident –i no nova d’ara, diguem-ho tot– d’aquesta prohibició és que el peix es cria en unes aigües dolces gens recomanables, gràcies a la seva resistència a les condicions ambientals “adverses”. Però també cal afegir-hi, sovint, la incorporació d’additius per garantir que la seva carn es mantingui compacta i ferma malgrat haver-li retirat la pell que la cobreix i les espines que la suporten.

Ara, probablement, molta gent s’esquinçarà la túnica en llegir això. Oblidant que alguns països (nosaltres no) ja varen prohibir fa uns anys –quan hutus i tutsis es mataven a les vores del llac Victoria– la dita perca del Nil que es criava en aquella regió africana. En piscifactories de capital estranger on la llegenda negra diu que els morts de la guerra servien de pinso. O oblidant que, amb l’excusa de la grip aviar, Europa va prohibir fa pocs anys la venda d’aviram amb vísceres, potes i cap. Una norma en què molts vàrem veure l’excusa perfecta per validar aquests pollastres provinents d’orient que avui podem trobar a certs establiments a 3 peces per 10 euros.

Com a biòleg, no puc negar els perills de transportar a milers de quilòmetres productes que haurien de menjar-se a poques hores de ser sacrificats. A més, per més que la tecnologia presumeixi de totpoderosa i infalible, ningú em negarà que sovint, el benefici econòmic sol fer-la anar per carril que vol. D’aquí que em pregunti: Només el panga?

Curt i ras. Fruit de la globalització, molts productes del nostre rebost (sobretot si no son de Km0 i la seva única frescor és la que aporta la nevera) poden suposar riscos per la nostra salut. Per sort, la mateixa tecnologia aporta solucions per minimitzar-los. En el cas concret del peix, coent-lo bé. Defugint esnobismes que no garanteixen l’eliminació de bacteris i paràsits ni la destrucció de bona part dels contaminants. Posant la seguretat del que mengem pel davant de la rapidesa, la comoditat... o la moda.



 

Comentaris

pudentet la safor
1.

Bon article.

  • 0
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat