Viure, pròpiament dit, tots vivim. Com ho fem és l’important. Moltes són les persones que donen una gran importància als diners. No vull dir que no sigui important, perquè ho és. La pregunta si de cas seria: “Com d’important són els diners?” Per la meva part, la resposta és senzilla. Tenim prou quan disposem d’un lloc on viure, menjar i cobrir les nostres necessitats bàsiques. Un cop tenim cobertes aquestes coses és quan apareix l’art de viure. Si tens les necessitats més bàsiques cobertes. És el moment de plantejar-te com vols viure, a què dedicaràs la teva vida. No dic que no haguem de ser ambiciosos, però potser seria millor canviar aquesta paraula per aquestes: “esperit de superació”. És a dir, vull superar-me a mi mateix però sense perdre la meva qualitat de vida. Entenguem per qualitat de vida tenir les necessitats cobertes. Quan un vol superar-se a si mateix no arrisca l’important, no arrisca el que ja té. Quan un es torna ambiciós sol jugar-s’ho tot. Saber trobar l’equilibri en les coses, gaudir de la vida, entendre que en ella tindrem moments bons i altres no tan favorables. Això és l’art de viure. Gaudir dels bons moments, de les agradables companyies i aixecar-se el més ràpid possible de les caigudes.
