Adolescència, eixa desconcertant etapa entre els 13 i 18 anys per a la majoria, encara que hi ha qui la comença abans i qui la finalitza més tard, fins i tot qui mai la finalitza. Els pares veuen que aquella personeta tendra que divertia a tota la casa, de sobte, s’ha fet gran, està múrria, no fa cas de res, tot ho qüestiona i fins i tot o no fa cas o planta cara. La personeta manté coses de quan era així, però, a més que s’ha fet gran, s’ha adonat del sexe, no entén que la tracten com si estiguera mitja merla i no accepta que no accepten les seues opinions, sobretot si son coses seues. Ja està bé, que pesats son els pares! Que rara està la nostra personeta!
En eixa etapa necessitem afirmar-nos, ser independents, tenir autonomia i saber encaixar amb els altres. En general qui està en ella no s’ho passa bé i els que estan al voltant no entenen res. És qui ningú recorda quan va ser adolescent?
El desconcert és d’ambdues parts i els experts proposen moltes formes d’escometre-la, d’elles n’hi ha dues molt interessants: comunicar-se i trobar una activitat plaent.
Una activitat que us proposem és FER TEATRE.
D’entrada és un art que es basa en la comunicació d’un individu junt altres individus, actors i actrius, per a un col·lectiu, els espectadors.
Té com a quatre potes d’una taula: una l’exercitació del cos, dos l’expressió del cos, tres la preparació de la veu i quatre l’expressivitat oral.
En la COMPANYIA JOVE DE TEATRE DE LA SOCIETAT CORAL EL MICALET es treballa l’exercitació del cos, la utilització d’eixa expressió corporal amb exercicis al voltant de la màscara, la preparació de la veu amb sessions d’ortofonia i la utilització d’eixa expressió oral amb sessions d’interpretació. Totes quatre potes sostenen un tauler: el muntatge d’un espectacle fi de curs a la sala TEATRE MICALET.
En l’expressió corporal treballen la respiració, la relaxació, l’equilibri, l’energia, la imitació d’animals, les emocions des del cos, les emocions amplificades mitjançant el gest i l’expressió de tot el cos, la iniciació a l’acrobàcia i el reconeixements dels models de la natura.
Amb els treballs al voltant de la màscara donen a conèixer la tècnica del moviment i la expressivitat. Es coneix la Comèdia de l’Art, la seua tècnica, els arquetips, les seues màscares, la seua música, la improvisació a partir d’uns personatges i un guió base, el seu context històric i la seua repercussió en el teatre actual. Tenint-ho com a un model d’interpretació atractiu i divertit.
Tens pànic escènic de parlar en públic? T’entenen quan parles? Com lliges en veu alta? Problemes que pot tenir tothom, que a l’adolescència pot angoixar molt i que, justament, en eixa etapa, és quan millor es poden solucionar. S’exercita la veu, se li fa gimnàstica, aprenent a mesurar la respiració, a projectar el so, a utilitzar la velocitat, la potencia, les ressonàncies i el que és molt important: a pronunciar de manera recognoscible.
Al teatre fer d’un altre, no és mentida, tothom quan assisteix sap que el que li mostres és simulació. Amb la interpretació es coneix la construcció del personatge, la utilització conjunta de la veu, el cos, el moviment i l’espai, la relació entre personatges, la comunicació cap al col·lectiu, perdre la vergonya i sobretot a divertir-se gaudint de fer una activitat amb a altres i de cara a altres.
Fer teatre és una activitat amb la qual pots tenir il·lusió d’alçar-te cada dia; una activitat en la qual la personeta eixa que s’ha fet gran pot estar a gust, contenta i més feliç i és una de les activitats en valencià que es pot gaudir a la Societat Coral el Micalet de València.
Jota Amorós i Joanvi Cubedo
Professors/directors de la Companyia Jove de Teatre
Aula de Teatre, Escola de Narració Oral i
PARAULA VIVA, per a llegir escoltant literatura catalana
Societat Coral el Micalet de València
